Un fatídic 29 d'abril per a la gimnàstica blaugrana
Considerat com el millor gimnasta espanyol de tots els temps, Joaquim Blume pertanyia a la secció de gimnàstica del FC Barcelona des de la seva creació, el 1958. Nascut a Barcelona el 1933, va ser campió d’Espanya absolut durant deu anys consecutius, des del 1949. Amb només 19 anys va participar en els Jocs Olímpics de Hèlsinki del 1952, i va ser l’únic espanyol a la prova de gimnàstica. Tres anys més tard va guanyar cinc medalles d’or als Jocs Mediterranis de Barcelona. L’any 1957 es va proclamar campió d’Europa absolut a París en derrotar el favorit rus Iuri Titov. Amb motiu d’aquest guardó, el Barça li va fer un homenatge i Blume va ser l’encarregat de fer la sacada d’honor en el partit de Lliga que va enfrontar al Camp Nou l’equip barcelonista i l’Athletic de Bilbao. El gimnasta era també el màxim favorit en els Jocs Olímpics de Roma del 1960. Però no els va poder disputar. Estava destinat a marcar una època, però un accident d’avió li va segar la vida per sempre més.
Un avió bimotor d’Iberia Douglas FEC-ABC havia sortit de Barcelona a les 15.15 hores d’aquell fatídic dimecres 29 d’abril del 1959. La seva destinació era Madrid, on Blume i la resta de gimnastes que hi viatjaven havien d’enllaçar amb un altre vol que els havia de dur a Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas per fer diverses exhibicions gimnàstiques. Malauradament, mai va arribar al seu destí. A dos quarts de sis de la tarda, aproximadament, l’aparell es va estavellar a la serralada de Valdemeca (Conca), en el paratge conegut com Telégrafo, al terme municipal de Huerta del Marquesado. En aquest punt, conegut popularment també com Collado Bajo, de 1.839 metres d’altitud, va ser on Blume i la resta dels 24 viatgers i 3 tripulants que viatjaven a l’avió van perdre la vida. Es dona la trista circumstància que a Blume l’acompanyava María José Bonet, la seva esposa i també gimnasta, que estava esperant el seu segon fill. Les males condicions meteorològiques, amb una forta nevada, una densa boira i una gran tempesta elèctrica van ser la causa de l’accident.
La commoció a Barcelona per la mort de Blume va ser indescriptible. Més de cinc mil persones van esperar a l’entrada de l’església de Santa Anna, on es va instal·lar la capella ardent amb les restes mortals de Blume i la seva esposa, juntament amb les de quatre gimnastes més. Els taüts van ser portats a les espatlles per membres de les seccions esportives del FC Barcelona i de la Federació Catalana de Gimnàstica. Per l’església van passar nombroses personalitats del món de l’esport durant tota la nit i milers de ciutadans van voler dir el seu últim adéu als malaguanyats gimnastes. De fet, va ser tan gran l’aglomeració de persones al voltant de l’església de Santa Anna que es va haver de tallar el trànsit a la plaça Catalunya i els carrers propers.
L’enterrament, que va tenir lloc el 2 de maig, va ser multitudinari. Va ser presidit per les màximes autoritats militars i polítiques del país, a més de nombrosos representants d’entitats esportives encapçalades per Francesc Miró-Sans, president del FC Barcelona, i la resta de directius blaugrana que portaven una bandera del Club.
Els que van tenir el plaer de veure alguna actuació de Blume sempre recorden el Crist a l’exercici d’anelles, una de les seves figures més destacades, i que l’executava a la perfecció. Però també diuen els que el van conèixer que Achim Blume no només era un esportista de cap a peus, sinó també un home encantador, modest, cordial, i que sempre tenia un somriure per a tothom.
