Al final de la campanya 1903-1904, el FC Barcelona, aleshores presidit per Arthur Witty, va acceptar una invitació de l’Stade Olympique de Tolosa per jugar un matx amistós a la localitat del Midi-Pyrénées francès, l’1 de maig del 1904. Com que en aquell temps no existia la figura de l’entrenador, l’expedició estava formada pels onze homes justos que havien d’integrar l’alineació d’aquell enfrontament: Marial, Quirante, John Morris, Carles Comamala, Llobet, Witty, Gaissert, D’Ossó, Steinberg, Forns i Lassaleta.
En temps d’amateurisme estricte, tots els expedicionaris es van haver de pagar el viatge de la seva pròpia butxaca. A sobre, l’anècdota: acabat el partit van descobrir que el pressupost no arribava per a la tornada a casa i Forns va haver de demanar diners a uns parents seus que vivien a França. A banda d’aquestes precarietats, l’experiència va constituir un gran èxit. L’acollida del públic de Tolosa va resultar immillorable i el matx, si fem cas de les cròniques, va ser d’una qualitat extraordinària. El Barça va acabar triomfant per 2-3, després d’un enfrontament molt disputat en què va remuntar un 2-1 advers, gràcies als gols signats per Steinberg, Lassaleta i Forns. A la conclusió, els afeccionats locals van acomiadar el conjunt barcelonista enmig d’ovacions i visques. Tal com va publicar un diari barceloní, allò va ser «un reconeixement a les excel·lents condicions que posseeix la nostra raça per a la cultura físico-intel·lectual, que és la que més ressalta en el foot-ball».