El FC Barcelona està d’enhorabona. 125 anys d’història i d’històries blaugranes bé mereixen una celebració a la seva altura, i així ha estat la gala del 125 aniversari que s’ha viscut aquest 29 de novembre al Gran Teatre del Liceu. Un dels indrets més emblemàtics de la capital catalana, en peu des del 1837 i capaç de ressorgir després de dos incendis que van amenaçar la seva supervivència, ha acollit la festa d’un Club que també ha hagut de reinventar-se i superar milers de dificultats i persecucions.
Així, en un escenari immillorable s’han aplegat els prop de 2.000 convidats entre representants de les diferents institucions, esportistes i personalitats que han volgut mostrar el seu amor per un Club únic. Totes elles han desfilat per les desenes de flaixos que els esperaven en una catifa vermella que destil·lava història i esport a parts iguals.
Joan Gamper, també present
La catifa vermella els ha conduït a tots cap a la seva butaca del teatre, on estava tot preparat per a l’espectacle. David Carabén, com a Comissionat del 125è Aniversari, ha donat el tret de sortida amb la lectura d’un manifest ple d’emoció i barcelonisme. I d’una veu icònica com la del cantant de Mishima, que ha estat la banda que hi ha posat la nota musical durant tot el vespre, a una que han escoltat milers i milers de culers al llarg dels últims anys, la de l’speaker de l’Spotify Camp Nou, i també de l’Estadi Olímpic, Aleix Santacana. Ell ha donat la benvinguda oficial a la gal·la, i ha agafat la màquina del temps blaugrana per a anar fins al 29 de novembre del 1899 per a donar pas a... Joan Gamper.
Discurs emotiu del president Laporta
El fundador del Club ha pres la paraula, recordant com va fundar una entitat esportiva que acabaria sent molt Més que un Club. I del creador a l’actual president, Joan Laporta, que ha fet un repàs per la més que centenària trajectòria del Club. A més, posant en valor el fet de ser una entitat poliesportiva, compromesa amb Catalunya i la catalanitat i capdavantera en la defensa dels drets i les llibertats arreu del planeta. Amb el discurs del president ha acabat una introducció que ha servit com a preludi per a veure els presentadors de la gal·la: Llorenç Tarrés i Sandra Sabatés.
Moments d'emoció i també de riures
La parella ha portat la veu cantant durant les gairebé dues hores que s’ha allargat la celebració i han estat els encarregats de donar pas a tot el que ens ha ofert la jornada, que no ha estat poca cosa, entre sorpreses, repassos per la història i una barreja d’emocions i diverses dosis d’humor culer. Aquest humor ha vingut personalitzat en els actors Jordi Ríos i Toni Albà que han recuperat una dupla màgica de l’imaginari col·lectiu blaugrana, la que formaven Johan Cruyff i Carles Rexach al Crackòvia. Tots dos han tingut fins a tres aparicions estel·lars que han fet riure tots els presents.
Avui no fan òpera al Liceu pic.twitter.com/SCg7m8Ez8N
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) November 29, 2024
Però no només ells, ja que l’imitador Pep Plaza també ha ensenyat una part del seu amplíssim repertori, des de Jordi Pujol fins a Ferran Adrià, passant per Matías Prats, Luís Enrique o Joaquim María Puyal, entre molts d’altres, per a fer un repàs accelerat a la història culer. Però 125 anys bé mereix sentir moltes veus que, cadascú des de la seva parcel·la, han transmès l’orgull que els comporta haver format o formar part del FC Barcelona.
Veus autoritzades
També s’ha projectat un vídeo on una infinitat de personalitats han volgut dedicar unes paraules a un Club que els ha marcat de forma personal i també professional, com Leo Messi, Carles Puyol, Andrés Iniesta, Jordi Alba o Evaristo.
La nova mascota CAT
La gal·la també ha estat el moment perquè veiessin la llum diverses sorpreses que encara quedaven guardades, com la nova mascota creada en motiu del 125 aniversari, la mascota ”CAT”, obra dels germans Grangel. Una mascota que no només s’ha presentat, sinó que ha saltat a l’escenari amb ganes de ser protagonista, ha robat un selfie al President i Gavi i Lamine Yamal i hi ha posat ritme i alegria, el que portarà aquest mateix dissabte al Barça-Las Palmas a l’Estadi Olímpic, el primer partit on se la podrà veure.
L'Escut al Pit, el cant guanyador
No serà l’única novetat que es pugui veure en el partit contra els canaris, ja que n’hi haurà una que es podrà veure, escoltar i també cantar: el nou cant guanyador del concurs que s’ha celebrat per a designar una nova cançó que és pur Barça. En aquest cas, i després d’una votació celebrada entre tots els socis i sòcies que han volgut dir la seva, el guanyador ha estat L’Escut al Pit, que s’ha imposat a “Un Sentiment” i a “Del Bressol a l’Infinit”. Culers, apreneu la lletra, que tocarà cantar-la ben fort!
Una cançó que torna a representar i a unir tot el barcelonisme en una sola veu, i que és un més dels molts motius que tenen per a sentir-se orgullosos de ser culers. Perquè si el Barça és més que un Club és gràcies a tots aquells que han ajudat a construir-lo. Molts són anònims, però molts altres són llegendes, i no necessàriament del futbol, perquè moltes de les llegendes s'han construït al Palau Blaugrana, defensant les samarretes del Barça de bàsquet, handbol, hoquei patins o futbol sala. I totes elles, han estat representades a l'escenari per Juan Carlos Navarro, Enric Masip, Gaby Cairo i Jordi Torras.
Tres dècades de la Fundació
I, per descomptat, la branca més solidària de l’entitat, vertebrada per la Fundació del FC Barcelona, que aquest any celebra els 30 anys de la seva creació. A través d’un vídeo, l’escriptor i director Albert Espinosa i la directora general de la Fundació, la Dra. Marta Segú, han explicat la tasca de l’entitat que va ser creada l’any 1994. Destaca un moment especialment simbòlic com va ser l’aliança amb UNICEF i que va comportar que fos el primer club de futbol en lluir a la samarreta el logotip d’una entitat social i humanitària. Aquest compromís ètic continua actualment a través de l’aliança amb ACNUR, l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats. El vídeo acaba amb un l’enigmàtic missatge d’un nou projecte de la Fundació que comptarà amb el suport del mateix Albert Espinosa, anomenat Polseres Blaugranes, i que properament es farà públic.
Tot el que s’ha explicat en aquest text, i tot el que s’ha viscut al Gran Teatre del Liceu, bé mereixia un final de festa espectacular. I aquest ha arribat amb una pel·lícula exclusiva, obra del director Leigh Powis, que ha portat a la gran pantalla tots els trets característics d’un Club únic arreu del món.
I què seria una pesta sense pastís? Doncs podria ser una festa, però seria molt més insulsa. I el FC Barcelona no ha volgut una festa sense dolçor, així que l’ha acabat amb un pastís espectacular i blaugrana, com no podia ser menys. I d’aquesta forma s’ha acabat aquesta celebració de 125 de barcelonisme. Una història llegendària, un present il·lusionant i un futur que està per escriure, i que serà, segur, brillant. Per molts anys més, culers, felicitats a tots i totes!