Els culers que ens han deixat el 2024
Al llarg dels anys, els blaugranes ens han donat moltes alegries a l'aficionat culer. Malauradament, aquest 2024 ens han deixat algunes icones il·lustres del barcelonisme. A continuació en repassem breument la seva trajectòria.
Johan Neeskens
Neeskens, ídol del Barça i d'Holanda, va jugar al club blaugrana des de l'any 1974 fins al 1979, en què va disputar 183 partits oficials i va marcar 53 gols. Durant tot aquest període, va ser molt valorat per l'afició blaugrana, no només per la seva categoria com a jugador sinó també perquè el seu carisma i l'estima que va demostrar pel Club van fer d’ell un dels futbolistes més emblemàtics de la història culer.
Hugo Sotil
Va ser considerat un dels millors jugadors sud-americans del seu temps. El popular “Cholo” va robar el cor dels afeccionats blaugranes de la seva època. Davanter hàbil, esmunyedís, valent i intuïtiu, el seu joc sempre era sinònim d’espectacle. Procedent del Municipal de Lima, en la seva primera temporada va jugar tots els partits de la llegendària Lliga 1973/74, fent autèntiques meravelles al costat de figures com Rexach, Asensi, Cruyff i Marcial.
Jose Pinto
José Pinto va ser un abnegat lateral dret ràpid i amb molt caràcter que no va tenir continuïtat al FC Barcelona degut a la insuperable competència dels Olivella, Segarra, Gràcia i Rodri. Procedent del Girona, va ser jugador del filial blaugrana Espanya Industrial des del 1955 i del rebatejat Comtal a partir de la temporada 1956/57. L’any 1961, després de 21 partits defensant la samarreta barcelonista, deixaria el Club per ingressar al Reial Valladolid, on faria una sòlida carrera.
César Luis Menotti
Va ser tècnic del FC Barcelona durant el tram final de la temporada 1982/83 i tota la 1983/84, temps en què va aconseguir tres títols: la Copa del Rei, la Copa de la Lliga i la Supercopa. Nascut a Rosario el 5 de novembre del 1938, l'argentí va arribar al Barça ocupant el lloc d’Udo Lattek amb l'objectiu de revolucionar un equip que havia mostrat el seu potencial, però que fins al moment no l'havia explotat del tot.
Francisco López López
López López va fer el seu debut sota les ordres de Terry Venables a la temporada 1984/85 i era considerat una de les grans promeses del Barça. Va arribar al conjunt blaugrana quan jugava a les categories alevines i va créixer al futbol formatiu culer. Va disputar un total de 14 partits amb l'escut culer amb el qual va aconseguir alçar la Lliga 1984/85, la Copa del Rei 1987/88 i la Copa de la Lliga 1985/86, la de l'última edició de la competició.
Joan Casals: l'Avi del Barça
Nascut a Guardiola de Berguedà, Casals es va convertir en una veritable icona per a l’afició blaugrana des del 1984, quan en un Trofeu Gamper va anar al Camp Nou vestit amb una samarreta del Barça i una barretina. La seva semblança amb el personatge creat per Valentí Castanys els anys 20 va fer que ja molts aficionats i aficionades li demanessin fotografiar-se amb ell. Així, va neixer l’Avi de Barça.
També ens han deixat:
Marisa Santamaria i Mercedes Martínez: Futbolistes històriques del Barça Femení.
Jerrod Mustaf: jugador de bàsquet
Ferran Riba: Secretari general del FC Barcelona entre els anys 1972 i 1975 i després vocal de la Junta Directiva d’Agustí Montal fins el 1976. Va tornar a ser directiu sota la presidència de Josep Lluís Núñez per tal d’ocupar-se de les relacions institucionals internacionals (1989-2000).
Rudolf Peris: empleat històric i multidisciplinari de l'entitat blaugrana que es va entregar en cos i ànima al club al llarg de 38 anys.
Waldo Ramos (tècnic fubtol base): Històric del futbol català on va tenir una dilatada trajetòria. Va formar part dels tècnics del futbol base.
Ferran Estrada (trompetista): Estrada es va fer molt popular amb la seva trompeta al Camp Nou, fent sonar cançons populars catalanes com el 'Virolai', 'la Santa Espina' o el mateix 'Cant del Barça'. Ataviat sempre amb barretina i la seva trompeta, ha estat un dels socis del Barça que més vegades ha estat precandidat a la presidència.