Mor l'expresident Josep Lluís Núñez
Aquest dilluns ha mort als 87 anys l'expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez i Clemente (1931-2018). El FC Barcelona, que ha decretat quatre dies de dol i habilitarà un Espai Memorial, expressa el seu dolor per la mort del qui va ser president del Club entre els anys 1978 i 2000.
El FC Barcelona vol transmetre el seu més sentit condol a la seva família, amb qui comparteix aquests moments de dolor, juntament amb els socis, penyistes, aficionats del Club i el món del futbol. Descansi en pau.
Josep Lluís Nuñez Clemente ha estat el president més longeu de la història del club, amb un excepcional mandat de 22 anys, des de 1978 fins a l’any 2000. Un mandat que va marcar molt decisivament la història del club, i que va coincidir amb una etapa d’enorme transformació del futbol arreu del món, sobretot en la seva dimensió econòmica i mediàtica.
Nascut el 1931 a la localitat basca de Barakaldo, i traslladat de petit a Barcelona, Josep Lluís Núñez va irrompre en la història blaugrana amb motiu de les primeres eleccions democràtiques a la presidència del club després del franquisme, que es van celebrar el maig de 1978. Era aleshores un empresari força desconegut en el món de l’esport, però la seva decidida campanya amb el lema “Per un Barça triomfant” va aconseguir mobilitzar els socis suficients per aconseguir una ajustada victòria electoral amb 10.352 vots, davant els 9.537 de Ferran Ariño i els 6.202 de Nicolau Casaus, dos candidats molt coneguts en el barcelonisme.
Com és lògic en un mandat tan extens, la seva acció al capdavant del club va passar per etapes ben diverses. Tot i això, hi ha dos aspectes que van guiar la seva acció en tot moment, que van ser la preocupació per aconseguir que el club esdevingués una potència econòmica que li permetés guanyar patrimoni, i l’estímul del fenomen de les penyes (de 152 de 1978 a 1450 l’any 2000); dos àmbits –econòmic i social- que havien d’afavorir la competitivitat del club en el terreny esportiu. De fet, en el mandat de Núñez el club es va transformar absolutament, assolint unes dimensions impensables abans. La primera temporada, la 1978-79, el pressupost del club era de 817 milions de pessetes, i la 1999-2000 va ser de 17.594 milions de pessetes.
Conscient que havia guanyat les eleccions amb una força relativa, el president Núñez va incloure en la seva primera junta a Nicolau Casaus i altres membres de la seva candidatura, entre els quals Josep Mussons, que van esdevenir veritables pesos pesants del seu equip, i el van acompanyar com a vicepresidents fins al final del seu mandat.
En els primers anys de la seva presidència va aconseguir el gran èxit de la Recopa de Basilea (1979), que va ser el seu primer títol europeu i el primer gran desplaçament massiu d’aficionats, amb 30.000 barcelonistes a l’estadi de Saint Jakob. Aquell gran èxit es va repetir el 1982 amb una nova Recopa, el mateix any del fitxatge estel·lar de Maradona. Tot semblava assenyalar un horitzó esportiu optimista, però certament el títol de Lliga es va resistir fins a la temporada 1984-85. En aquest fase del seu mandat, els altibaixos en l’esfera esportiva es veien compensats pel creixement del club en altres aspectes, com la conversió de la Masia en una residència per a joves esportistes, l’ampliació del Camp Nou amb motiu del Campionat del Món de 1982, la construcció del Miniestadi, la inauguració del Museu el 1984, i sobretot el constant augment del número de socis, que el 1982 va superar per primer cop la barrera dels 100.000 socis.
El president també podia gaudir d’èxits en les seccions, com el primer títol europeu assolit pel bàsquet el 1985 o les 8 Copes d’Europa consecutives de l’hoquei patins entre 1978 i 1985; també començava aleshores una etapa triomfant de l’handbol. No obstant, aquella primera etapa del seu mandat va acabar en una de les nits més tristes, la del 7 de maig de 1986, quan el primer equip de futbol va perdre la final de la Copa d’Europa a Sevilla davant l’Steaua de Bucarest. Els ressons d’aquella derrota encara es van perllongar fins a una revolta dels jugadors que es va conèixer com a motí de l’Hesperia (1988) i el perllongat conflicte que va viure personalment el president amb el jugador Bernd Schuster.
Davant aquesta situació, Josep Lluís Núñez va saber liderar una reacció del club, que es va concretar amb el fitxatge de Johan Cruyff com a entrenador del primer equip. El revulsiu cercat pel president va donar un resultat espectacular, amb la consecució de quatre lligues consecutives (1990-1994) i la Copa d’Europa de 1992 a Wembley, el trofeu més desitjat pel barcelonisme. Va ser l’època del Dream team, que es va perllongar fins el 1996.
En l’inici d’aquesta etapa el president va haver de fer front a les primeres eleccions des que havia arribat al càrrec, ja que anteriorment ningú s’havia postulat com a rival. Tot i ser unes eleccions renyides, Núñez es va imposar amb claredat a Sixte Cambra l’1 d’abril de 1989, amb el 58,2% dels vots davant del 40,3% del seu contrincant. Els triomfs del Dream Team van donar al president uns anys d’estabilitat, amb molts altres èxits esportius de nivell europeu en les seccions. No obstant això, aquella etapa gloriosa va tenir també una sobtada interrupció en perdre la final de la Copa d’Europa a Atenes el 1994. Va ser un dia molt trist per Josep Lluís Núñez, que havia viatjat a la capital grega carregat d’il·lusió. Aquella derrota va ser l’anunci d’un final d’etapa, que es va cloure quan el president va decidir acomiadar Johan Cruyff el 1996, una decisió que ell mateix va qualificar de molt difícil. Certament, els èxits de l’etapa 1988-1996 s’havien fonamentat en el tàndem que formaven el president que donava solidesa a la institució i l’entrenador que assolia una excel·lència esportiva mai vista abans. L’acomiadament de Cruyff va suposar la ruptura d’aquest equip, i va suposar la divisió del barcelonisme entre els qui recolzaven el president i els qui seguien les raons de l’exentrenador. Certament, el president Núñez va aconseguir refer la parcel·la esportiva, amb Robson i Van Gaal a la banqueta, amb nous títols.
També va seguir sent el favorit de la majoria de socis, com es va demostrar en les eleccions de 1997, que va guanyar de forma abassegadora davant Àngel Fernández. L’oposició, tot i que minoritària, era persistent, com va demostrar la fallida moció de censura de 1998. Justament el novembre de 1998 el president Núñez donava el tret de sortida a una extraordinària commemoració del centenari del club, en la que es va mostrar tot el potencial d’un club que havia crescut en tots els àmbits durant el mandat de Josep Lluís Núñez. Com a corol·lari de la seva aposta per les seccions, la temporada del Centenari totes les seccions professionals van guanyar les respectives lligues. Tanmateix, el seu mandat ja era molt llarg, i després que l’equip fos eliminat en unes semifinals de la Champions va dimitir del càrrec el maig del 2000, afirmant que deixava un club molt fort, posant l’èmfasi en el valor econòmic de la plantilla, el patrimoni del club i el suport de les penyes.
No hi ha dubte que el seu mandat no només havia estat el més extens en la història del club, sinó també molt intens i amb una dedicació absoluta al club, amb un palmarès esportiu extraordinari, amb 175 títols guanyats per totes les seccions professionals (30 futbol, 36 bàsquet, 65 handbol i 44 hoquei patins).
Posteriorment a la seva renúncia, Josep Lluís Núñez es va mantenir apartat de la vida del club, apareixent públicament en poques ocasions, entre les quals l’homenatge que tots els expresidents van dedicar a Johan Cruyff amb motiu del seu traspàs el març de 2016, o en l’acte d’homenatge pel 25è aniversari de la consecució de la Copa d’Europa de Wembley’92.