El pal de paller de la vocació poliesportiva del Club
El Barça és més que un club per moltes raons, però una d’aquestes és la vocació poliesportiva. El Barça competeix al màxim nivell en cinc esports professionals, i, més enllà del futbol, les quatre restants tenen com a escenari el Palau Blaugrana. Sense aquesta instal·lació, no s’entendria que el Barça sigui el millor club poliesportiu del món, ja que el bàsquet, l’handbol, l’hoquei patins i el futbol sala blaugrana han pogut créixer al llarg dels anys fins a consolidar-se entre els millors equips tant a nivell domèstic com internacional.
La posada en marxa del Palau va propiciar una gran embranzida de les seccions, que fins aleshores no tenien pavelló propi i havien de jugar d’una manera quelcom anàrquica en diferents pistes i pavellons externs, com el complex esportiu del Sol de Baix (entre l’actual avinguda Madrid i la Travessera de les Corts), a l’antiga Zona Esportiva del Club (a l’aire lliure), al pavelló de l’antic Picadero, a la Pista Gran Vía i també al Palau d’Esports del carrer Lleida.
Evolució de les graderies
De fet, el gran esclat de les seccions experimentat al llarg de la dècada dels vuitanta va deixar petit el Palau i va propiciar que la secció amb més seguiment, el bàsquet, hagués de traslladar-se a Montjuïc, al Palau Sant Jordi, amb capacitat per a 17.000 espectadors. L’experiència, però, només va durar dos anys, del 1990 al 1992, ja que els inconvenients eren nombrosos: massa diferència d’aforament, fredor d’un pavelló on la pista estava massa allunyada de les graderies i dificultat d’accés a la muntanya de Montjuïc.
Tot això va fer que la secció de la cistella tornés a un Palau que estava demanant a crits una ampliació del seu aforament. Va ser així com el 1994, amb un cost de 157 milions de pessetes, es va fer l’anhelada obra, la qual va suposar que es passés dels 5.696 espectadors inicials fins a les 7.334 persones, quantitat que a l’octubre del 2007 va pujar fins a 7.585 gràcies a la darrera reforma.