1950-61. Kubala i el seu temps

Durant la dècada dels cinquanta es produeix un considerable creixement de la massa social al Club gràcies al fenomen Kubala i a la construcció d’un nou estadi amb més del doble de localitats que el vell camp de Les Corts. Dels 26.300 socis del 1950 es va passar als 52.791 l’any 1961, un increment lleugerament superior al 100%.

L’arribada de Ladislau Kubala va ser determinant per als èxits del Barça i es va convertir en l’ídol dels barcelonistes. Les victòries de l’equip i el mite de Kubala van ser clau per fidelitzar els seguidors. Avançava la inserció del Barça en la societat catalana.

El Club necessitava un estadi més gran, i de fet l’any 1950 els socis ja havien aprovat en referèndum l’adquisició d’uns terrenys per construir un nou estadi. El 1953 l’eslògan electoral de Francesc Miró-Sans, Necessitem, volem i tindrem un nou camp, va ser decisiu per convertir-lo en president del Barça. La construcció del Camp Nou va representar una confirmació de la capacitat modernitzadora de l’Entitat.

KUBALA, L’ESTRELLA DE LA DÈCADA

De la mà de Samitier, secretari tècnic del Club, l’any 1950 arribava a Barcelona Ladislau Kubala, un jugador que va canviar la història del Barça i es va convertir en una figura mítica del barcelonisme. El crac hongarès va incorporar unes novetats tècniques mai vistes, com ara el xut amb efecte. El joc espectacular d’un equip que va dominar el futbol espanyol i va brillar a Europa. 

EL BARÇA DE LES CINC COPES

Del 1950 al 1953 són anys d’hegemonia blaugrana. La temporada 1951/52 el FC Barcelona va reunir un conjunt sensacional que va guanyar les Cinc Copes: la Lliga, la Copa, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i la Copa Martini Rossi. És a dir, tots els títols possibles. L’equip de les Cinc Copes reunia una davantera llegendària. Aquest era el seu onze tipus: Ramallets, Seguer, Biosca, Segarra, Gonzalvo III, Basora, César, Kubala, Moreno, Vila i Manchón.

L’AFER DI STÉFANO

L’any 1953 el FC Barcelona va fitxar l’argentí Alfredo Di Stéfano després d’un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador. Paral·lelament, el Reial Madrid va negociar amb el Millonarios, l’equip amb el qual jugava Di Stéfano de manera il·legal en aquell moment.

Una fraudulenta maniobra federativa amb aval franquista va resoldre que Di Stéfano jugués alternativament una temporada en cada club. En desacord amb el veredicte, el Barça va renunciar al jugador. El Barça de Kubala i el Madrid de Di Stéfano van competir durant molts anys per l’hegemonia del futbol estatal.

EL FITXATGE DE LUIS SUÁREZ

L’arribada de Luis Suárez l’any 1954 faria més fort un dels millors equips de la història. Va ser un jugador excepcional que va donar grans alegries al Club. L’any 1960, com a jugador del FC Barcelona, Luis Suárez va guanyar la Pilota d’Or. Actualment el Gallec d’Or és l’únic futbolista espanyol que ha rebut aquesta distinció.

LA INAUGURACIÓ DEL CAMP NOU

Les obres de construcció del Camp Nou van començar el 1955 i van acabar dos anys més tard. El Camp Nou es va inaugurar durant la presidència de Francesc Miró-Sans el 24 de setembre del 1957, diada de la Mercè, patrona de Barcelona. Durant la inauguració es van celebrar actes festius i un partit contra una selecció de jugadors de Varsòvia. El Barça va obtenir la seva primera victòria a l’Estadi per 4-2. El davanter paraguaià Eulogio Martínez va ser l’autor del primer gol al Camp Nou.

L’Estadi tenia una capacitat inicial per a 99.053 persones. El cost total del Camp Nou va ser de 288.088.143 pessetes. Avui el Camp Nou és l’estadi amb més capacitat d’Europa, amb un aforament de 99.354 espectadors.

L’ARRIBADA D’HELENIO HERRERA

L’arribada del tècnic Helenio Herrera l’any 1958 va ser tota una revolució a l’hora d’entendre el futbol. Gràcies a l’autor de frases històriques com “guanyarem sense baixar de l’autocar” i “amb deu homes es juga millor que amb onze”, l’equip va tornar a erigir-se en un conjunt temible.

Herrera, conegut com HH, va comptar amb un conjunt extraordinari, barreja de cracs estrangers i catalans. Els nous ídols tornaven a venir d’Hongria: Sandor Kocsis i Zoltan Czibor, que es van afegir a Eulogio Martínez i Evaristo, juntament amb jugadors de casa com Gensana, Gràcia, Vergés, Tejada, Olivella, Segarra… Aquell formidable equip va guanyar dues lligues consecutives, a més d’una Copa del Rei i una Copa de Fires.