Piñeyro no havia tingut mai cap tipus de relació amb el FC Barcelona, però va tenir la virtut de saber envoltar-se d’una Junta en què predominaven barcelonistes de sempre, i de seguida va comprendre el sentiment que despertava el Barça, fet que el va convertir en un home entregat al Club i en el seu màxim defensor durant una etapa molt desfavorable als interessos de l’Entitat.
Sota el seu mandat, el FC Barcelona es va començar a recuperar del trauma que havia significat la Guerra Civil, i després d’un llarg període de sequera va tornar a guanyar un títol, la Copa del Generalíssim, l’any 1942, aconseguida en derrotar a la final l’Athletic Club per 4-3. La nota negativa de la temporada va ser el patiment per mantenir-se a Primera, ja que els blaugranes van haver de jugar la promoció contra el Múrcia, tot i que la van guanyar amb facilitat (5-1).
Una setmana més tard, i després de dos anys i quatre mesos al càrrec, el 10 de juliol del 1942 Piñeyro va presentar la seva dimissió argumentant que ja havia complert els seus objectius. La Federació Catalana li va acceptar la renúncia, però els màxims organismes estatals es van pronunciar en sentit contrari i, al cap d’un mes, el Marquès de la Mesa de Asta va haver de tornar a la presidència en un segon mandat que es va allargar fins al 20 d’agost del 1943. Després del vergonyós 11-1 que el Barça va encaixar a Chamartín davant el Reial Madrid, en un partit en què els blaugranes van ser vexats i agredits, Piñeyro va dimitir com a protesta, aquest cop de manera irrevocable.
Cal esmentar també que durant la seva presidència es van ampliar els laterals i els gols del camp de Les Corts i s’hi va construir una pista de bàsquet. A més, també es van crear les seccions de natació, bàsquet femení, hoquei femení, beisbol i hoquei patins.
