Esteve Sala es va convertir en el vint-i-unè president del FC Barcelona el 16 de juliol del 1934 amb el principal objectiu de redreçar la situació crítica que travessava l’Entitat. Els dos principals problemes que calia resoldre eren les crisis econòmica i esportiva.
Per tal de solucionar la primera va unificar les quotes mensuals dels socis, que va augmentar a cinc pessetes. I per capgirar la dinàmica esportiva es va fitxar l’exporter Ferenc Plattkó com a tècnic i es va reforçar la plantilla amb les incorporacions de dos estrangers, l’hongarès Berkessy i l’uruguaià Fernández, i de dos homes de casa, Raich i Escolà. Totes aquestes mesures van suposar una millora notable de l’equip, que es va passejar pel Campionat de Catalunya.
Sala, que va ser el primer president del Club a incloure una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi, era l’amo de l’Hotel Orient, i la seva anècdota més coneguda va ser que, a causa de la seva gran admiració per Pep Samitier, li va assignar una habitació i la corresponent manutenció al seu establiment de manera vitalícia.
Després d’un any en què la seva bona gestió va permetre a l’Entitat deixar enrere la crisi, Esteve Sala va decidir no presentar-se a la reelecció al·legant motius personals i el 27 de juliol del 1935 va cedir la presidència a Josep Suñol.
