Va iniciar la seva trajectòria com a directiu el 1910 ocupant la vicepresidència, càrrec que va mantenir amb diferents presidents. Aprofitant la dimissió d’Àlvar Presta, al setembre del 1914 Peris de Vargas va assumir la direcció accidental del FC Barcelona. La seva etapa al capdavant del Club va estar marcada per polèmiques constants, ja que sempre va voler imposar el seu criteri personal i, fins i tot, va provocar una revolta dels jugadors contra la seva persona.
Peris de Vargas tenia tics dictatorials i en una ocasió va arribar a dir: “El Barcelona és el meu club”, en un sentit de possessió i no pas d’afinitat. Només va deixar l’Entitat quan el capità general de Catalunya, requerit per un grup de socis, i veient que durant la seva presidència accidental la situació al Club s’havia fet insostenible, el va obligar a dimitir al final de la temporada 1914/15.
