Va ser president durant un únic any, en plena època de decadència, marcada per la inactivitat social de l'Entitat, l'acusat descens del nombre de socis (es va arribar a només 187) i la persistent crisi esportiva, sense cap títol guanyat, i amb alguna derrota molt dura, com un 10-1 encaixat a Bilbao.
Val a dir que, en aquells temps, l'Associació de Clubs demostrava una total animadversió cap al FC Barcelona, la qual cosa va provocar la temporada 1905/06 un veritable escàndol: els blaugranes van ser desposseïts del títol de campions de la Copa Salut, malgrat haver guanyat tots els partits, perquè en el duel decisiu, disputat contra l'X (3-1), els incògnits van impugnar el resultat al·legant que dos jugadors barcelonistes no anaven correctament uniformats. La increïble protesta va rebre el suport de l'Associació, que va ordenar que es repetís el partit. La negativa del FC Barcelona va provocar l'automàtica proclamació del Català com a vencedor del torneig. Soler va ser president del Club durant gairebé un any just, entre el 6 d’octubre del 1905 i l’1 d’octubre del 1906.
