Walter Wild (1899-1901)

Wild va ser un dels dotze assistents a la reunió fundacional del Club, celebrada al gimnàs Solé el 29 de novembre del 1899. Aquest suís de posició social acomodada era el de més edat entre els socis fundadors, i els seus companys el van designar president de manera unànime.

Wild va ser un home polifacètic que també va participar en una desena de partits, entre els quals el primer de la història del Club. Però la tasca per la qual va ser més reconegut va ser la de president. Wild va cedir el seu pis del carrer Princesa per celebrar-hi les reunions de la Junta, i va mantenir una lluita diplomàtica amb el FC Català, amb el qual es disputava la condició de club degà del futbol a Barcelona. Entre les actuacions més destacades de Wild durant la seva presidència cal destacar el seu projecte perquè el Barça pogués tenir el seu primer camp propi −sense haver-lo de compartir amb el Català−, el de l’Hotel Casanovas.

Walter Wild, que va ser reelegit en tres assemblees entre el 13 de desembre del 1899 i el 27 de desembre del 1900, va haver de presentar la dimissió el 25 d’abril del 1901 perquè havia de marxar a Anglaterra, després d’haver ocupat la presidència del FC Barcelona durant 513 dies. El mateix dia en què va renunciar al càrrec, els socis el van proclamar soci d’honor com a reconeixement als serveis prestats al Club.

Gairebé mig segle després, Wild va ser el convidat d’honor en la celebració de les Noces d’Or del FC Barcelona, i va quedar admirat de l’evolució del club que ell havia presidit cinquanta anys abans i el qual pràcticament no havia seguit.