Gallego (Puerto Real, Cadis, 1944) va arribar al Barça amb només 21 anys procedent del Sevilla. Durant les deu temporades que va jugar a l’equip barcelonista es va identificar plenament amb el Club i el seu nom va acabar sent sinònim de força i contundència gràcies al seu físic poderós. Amb una condició física extraordinària típica del defensa central dur i resolutiu, la seva entrega sobre els terrenys de joc era total i era dels que més suaven la samarreta. Els seus marcatges eren molt ferris i gairebé era insuperable per alt, la qual cosa li permetia alhora marcar molts gols, ja que sovint pujava a l’atac per aprofitar el remat de cap fàcil però espectacular que el caracteritzava.
A la segona meitat dels seixanta va ser considerat el millor defensa central de l’estat espanyol, una distinció que molts feien extensible a tot Europa. Els 429 partits que va disputar amb el Barça el converteixen en un dels jugadors que més cops han vestit els colors blaugrana.
L’any 1975 va deixar la disciplina blaugrana i va tornar al Sevilla. El seu partit d’homenatge i comiat va tenir lloc el 30 d’agost del 1979 a l’estadi Sánchez-Pizjuán entre l’equip andalús i el FC Barcelona.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1964-1975
- Partits jugats: 429
- Gols marcats: 23
Títols
- 1 Copa de Fires (1965/66)
- 1 Lliga (1973/74)
- 2 Copes d’Espanya (1967/68 i 1970/71)
