Gerardo 'Tata' Martino (2013-14)
Nascut a Rosario (l’Argentina) el 20 de novembre del 1962, Martino es va incorporar al Barça el 26 de juliol del 2013 amb l’aval d’una dilatada trajectòria al futbol sud-americà i de la seva bona feina al Newell’s Old Boys argentí. Els inicis del Tata a la banqueta blaugrana van ser força positius, ja que l’equip va guanyar la Supercopa d’Espanya davant l’Atlètic de Madrid i a la Lliga es va signar el millor inici de la història del Barça, amb vuit victòries en les vuit primeres jornades, amb 28 gols a favor i només 6 en contra. De fet, l’argentí va batre també el rècord de més partits invicte des de l’inici de la temporada d’un entrenador blaugrana debutant, amb 20 partits imbatut (14 de Lliga, 4 de Champions i 2 de Supercopa d’Espanya), amb 16 victòries, 4 empats, 52 gols a favor i 11 en contra.
Malauradament, aquesta bona feina de Martino no va tenir continuïtat al segon tram de la temporada, ja que els números de l’equip van patir una davallada; les lesions de jugadors habituals com Valdés, Piqué, Alba, Neymar o Messi tampoc van ajudar a la reacció. Amb tot, el Barça va tenir opcions de victòria fins al darrer moment a la Copa del Rei (va perdre la final davant el Reial Madrid) i també a la Lliga, que fins a l’últim minut al Camp Nou es va poder guanyar, però l’empat a un gol en la darrera jornada davant l’Atlètic de Madrid va donar el títol als matalassers. Precisament l’Atlètic va ser el botxí de l’equip blaugrana als quarts de final de la Champions League. Al final de la temporada 2013/14 el Tata Martino va deixar el Club després d’haver estat a punt de tocar la glòria amb els dits.
En els 59 partits oficials en què va dirigir el Barça (38 de Lliga, 10 de Champions, 9 de Copa i 2 de Supercopa), el tècnic argentí va acabar amb un balanç de 40 victòries, 11 empats i 8 derrotes, amb 148 gols a favor i 48 en contra.
COM A JUGADOR...
Martino havia estat durant la seva carrera com a futbolista un migcampista ofensiu amb bona tècnica que va jugar als equips dels Newell’s Old Boys, el Tenerife, el Lanús, l’O’Higgins i el Barcelona de Guayaquil fins que va penjar les botes el 1996. Ja com a tècnic, a partir del 1998 va dirigir diversos conjunts, entre els quals destaquen el Club Libertad (el Paraguai), la selecció paraguaiana i els Newell’s Old Boys.