L’entrenador irlandès Patrick O’Connell (1887-1959) és una de tantes figures històriques poc conegudes per la gent blaugrana que, tanmateix, mereix un reconeixement especial per la seva gran vàlua professional i humana, i més si tenim en compte las tràgiques circumstàncies històriques en què va desenvolupar la seva tasca com a futbolista i tècnic.
L’any 1935, el Barça, en plena recuperació de la greu crisi esportiva en què estava immers des del principi de la dècada, va contractar O’Connell, aleshores l’entrenador de més prestigi del futbol espanyol, l’home que havia fet campió de Lliga el Betis la temporada 1934/35. L’entrenador irlandès va començar la seva etapa blaugrana cobrant 1.500 pessetes mensuals. Amb ell, el Barça va guanyar el Campionat de Catalunya 1935/36 i va arribar a la final del Campionat d’Espanya.
L’inici de la Guerra Civil va sorprendre O’Connell de vacances a Irlanda, però no va dubtar un sol instant i va tornar a Barcelona per exercir la seva tasca en un país en guerra. La qüestió del sou no li va importar. De fet, ell mateix va decidir reduir-se el salari a 500 pessetes mensuals. La consigna era clara: la guerra no havia d’impedir jugar a futbol. Així, el Barça va guanyar l’any 1937 la Lliga Mediterrània, una obligada versió reduïda del Campionat Nacional de Lliga. Poc després, entre juny i setembre d’aquell any el Barça va fer una gira per Mèxic i els Estats Units en què O’Connell no va dubtar a significar-se com a portaveu de la causa republicana. Tanmateix, el 1938, davant el terrible caos que es vivia aleshores a Barcelona, va decidir tornar a Irlanda. Un cop acabada la guerra es va reintegrar al FC Barcelona, però només s’hi va estar un any, ja que el 1940 va tornar al Betis, on l’afició l’esperava amb els braços oberts.
