Sergio Lozano: “No és fàcil recuperar-se de la lesió en ple confinament"

Sergio Lozano no perd l'optimisme malgrat la situació actual de confinament. El capità prefereix adoptar una actitud pragmàtica davant la situació actual. De portes endins, treballa per recuperar-se de la lesió i viu el dia a dia, només centrat en el que depèn d'ell mateix. I de portes enfora, s'ha mostrat molt actiu a les xarxes des de l'inici del confinament demanant a tothom que es quedi a casa i agraint el treball del personal sanitari.

Com és el teu dia a dia en el confinament?

Intentem establir unes rutines. Ens llevem i esmorzem els tres junts, juguem una mica amb la nostra filla, endrecem i netegem la casa, fem el dinar i ja a la tarda toca fer exercici i entrenar-se. Intentem establir aquestes rutines perquè els dies no es facin massa llargs. A la nit mirem una sèrie i tenim la sort, en general, que amb la nostra filla, que encara és petita, els dies passen una mica més ràpids.

És més angoixant pel fet d’estar lesionat?

Bé, doncs, una mica sí. Sobretot pel fet que no saps exactament com està la cicatriu, si s'estarà cicatritzant com toca i si estaràs fent bé el que et diuen. Està clar que vas més tranquil quan comptes amb la supervisió directa i la guia dels metges i els fisios, en canvi ara, per molt que et vagin dient les coses, em toca fer-ho a mi i et queda aquell petit dubte.

Quin tipus d’entrenament pots fer i quines pautes tens?

Ara que ja han passat dues setmanes de la lesió puc fer pràcticament tots els exercicis, sempre anant en compte amb l’isquio i el bíceps lesionat. Les pautes que tinc és que tot el que pugui fer sense dolor és bo. En el moment que tinc una petita molèstia paro de fer l’exercici. I a poc a poc. És difícil treballar sense el recuperador, però intento ser disciplinat i fer-ho el millor possible.

Com seguiu l’evolució amb metges i fisios?

Tenim contacte telefònic constant, m’envien per correu i per whatsapp els exercicis que em toca fer i també fem skypes per comentar l’evolució de la lesió. Jo els explico les meves sensacions i ells, en funció d’això, em donen les indicacions pertinents per progressar. La clau és que tenim contacte constant i qualsevol dubte me’l resolen a l’instant.

I amb els companys, esteu en contacte i de què parleu?

El grup de whattsapp que tenim amb els jugadors està molt actiu. Anem comentant l’actualitat i les nostres coses i també fem molta broma per distreure’ns. Ens ajuda a tenir la ment ocupada i, sobretot, la idea és mantenir, en la mesura que es pugui, les rutines i el contacte del dia a dia, tot i les circumstàncies especials.

Com afecta mentalment la incertesa sobre el que passarà amb la competició?

Penso que un només es pot ocupar del que depèn d’ell mateix. I això no depèn ara mateix de nosaltres. Depèn que siguem conscients de quedar-nos a casa, de fer bé el confinament i quan abans marxi el virus abans podrem tornar a la normalitat. Mentrestant, només podem ocupar-nos de mantenir-nos en la millor forma possible i, en el meu cas, de treballar per recuperar-me al més aviat possible. És difícil fer prediccions, si tornarem a jugar d’aquí un o dos mesos, o si s’haurà de suspendre tot. Per això intentes centrar-te en el dia a dia.

Per treure alguna cosa positiva de tot plegat, s’ha ajornat la Champions i tu podries jugar la Final Four.

Si és ben clar, en aquest sentit guanyo temps per estar millor, tot i que crec que hauria arribat igualment. Però et dic una cosa, no ho canvio. Preferiria haver arribar just i no viure aquesta situació que estem vivint, amb la incertesa de no saber ni si arribarem a jugar la Final Four. Al final això només és esport i no és una prioritat. El que et deia abans, toca seguir treballant i sigui quan sigui la Final Four tocarà estar preparats perquè és un dels grans objectius de la temporada.

Un missatge per als aficionats del Barça i del futbol sala?

L’únic que els puc dir és que fem cas de les autoritats i ens quedem a casa. Que prenguem consciència que vivim una situació molt greu i que quan millor fem les coses doncs abans podrem tornar a la normalitat. I sobretot, m’agradaria donar les gràcies als metges, infermeres i personal sanitari que estan al peu del canó i vetllant per la nostra salut. Moltes gràcies, de debò.