Excel·lent lateral esquerra que va aterrar en la darrera temporada de Frank Rijkaard a la banqueta culé (2007-2008), ja sent l’amo i senyor de la banda esquerra defensiva. Va ser una peça clau en l’equip que va assolir el primer triplet de la història del Barça, que acabaria amb el sextet la temporada d’un 2009 inoblidable. Mentre era jugador blaugrana va superar un càncer, motiu pel qual el capità Carles Puyol va cedir-li l’honor d’aixecar la Champions del 2011 a Wembley. Posteriorment, s’ha significat molt en les causes solidàries.

Va arribar al club amb el prestigi aconseguit a l’Olympique de Lió i a la selecció francesa. La seva fortalesa física i rapidesa el van fer imprescindible, a més de la seva capacitat rematadora. A banda dels molts títols i de la importància que va tenir com a jugador del Barça, d’Eric Abidal en recordem especialment el seu primer gol com a blaugrana. Un gol que es va resistir però que acabaria arribant la vigília de Reis del 2011. Va ser a la Catedral, a San Mamés, a l’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei. La seva diana va permetre al Barça sortir de Bilbao amb un valuós empat a 1. Malgrat la malaltia que va patir al fetge -a més a més del posterior transplantament del mateix-, Abidal va persistir per seguir formant part d’aquell Barça triomfant, i acabar sent un dels jugadors que millor rendiment ha donat a l’equip. Després de 6 temporades, en el final del seu contracte al 2013, va desvincular-se com a jugador per marxar al Mònaco i, posteriorment, a l'Olimpacos. Però només va ser un fins aviat, ja que després acabaria tornant per exercir de secretari tècnic del club fins l'any 2020. 

Palmarès:

4 Lligues (2008-2009, 2009-2010, 2010-2011 i 2012-2013)
2 Champions League (2008-2009 i 2010-2011)
2 Copes del Rei (2008-2009 i 2011-2012)
2 Supercopes d’Europa (2009-2010 i 2011-2012)
2 Mundials de Clubs (2009-2010 i 2011-2012)
3 Supercopes d’Espanya (2009-2010, 2010-2011 i 2011-2012)