Luís Garcia es va formar a les categories inferiors del club.  El curs 2003-2004, el primer de Frank Rijkaard, el Barça va executar la clàusula de recompra. Va jugar una campanya, ocupant la posició d’extrem dret, mostrant el seu instint golejador i la seva tècnica. No obstant, la competència per a aquesta posició el va portar a marxar al Liverpool, on va tenir un paper molt destacat.

Parlar de Luis Garcia és parlar d’un autèntic rodamón del futbol. Ha defensat la samarreta de 12 equips professionals. Després d’arribar al Barça B, va marxar cedit per seguir creixent com a jugador al Valladolid, en dues ocasions, al Toledo i al Tenerife, per acabar fitxant per l’Atlètic de Madrid la temporada 2002-2003. Sorgit del planter blaugrana, el somni de debutar amb el primer equip del Barça es va produir l’octubre del 2003, després de ser recomprat. El València visitava el Camp Nou en la sisena jornada i aquell dia es va emportar un triomf per 0 gols 1. Luis García va entrar a les acaballes del partit substituint a Luis Enrique. El davanter català va tenir força continuïtat a l’equip al davant amb Saviola, Kluivert i Ronaldinho. L’any següent, però, acabaria marxant al Liverpool de Rafa Benítez amb el que alçaria, entre d’altres títols, la Champions League en una final d’infart davant del Milan. L’estiu del 2007 va afrontar una nova etapa a l’Atlètic de Madrid per acabar al Racing de Santander, el seu últim equip a la Lliga espanyola. Després començaria una aventura que el portaria a viatjar per diversos indrets del món: Grècia, Mèxic, la Índia i, finalment, va retirar-se a la Lliga australiana, vestint els colors del Central Coast Mariners.

Palmarès:

Campió d’Europa amb el Liverpool el 2005