Jugador brasiler d’una qualitat indiscutible. Un mag de la pilota, excepcionalment dotat pel dribling, amb una gran velocitat i un xut potent, tant amb la pilota en moviment com també a pilota parada. Va arribar al Barça procedent del Deportivo el 1997. En les cinc temporades que va ser al club va rebre múltiples guardons internacionals que avalaven la seva extraordinària qualitat. Va marxar de Barcelona al 2002 per fitxar pel Milan.

Rivaldo va aterrar a Barcelona l’agost del 1997 quan s’estava apunt de tancar el mercat de fitxatges. El Barça necessitava un substitut de Ronaldo, que acabava de marxar a l’Inter de Milà, i es va fixar en un davanter alt, prim i d’una qualitat estratosfèrica que havia enamorat a tota una ciutat, La Corunya. El Depor no el va poder retenir, ja que el Barça va pagar la clàusula de rescissió. En el seu debut a la Lliga com a blaugrana va fer dos gols en la victòria de l’equip contra la Reial Societat. En la seva primera campanya, Rivaldo acabaria marcant 28 gols oficials i conquerint un doblet històric, Lliga i Copa, a més a més de la Supercopa d’Europa davant del Borussia Dortmund. L’any següent, el del centenari del club, també es faria amb el títol de Lliga. Un any rodó ja que, a nivell particular, va rebre els guardons de la Pilota d’Or i del FIFA World Player com a millor jugador del món. Les tres últimes temporades al club no van anar acompanyades de trofeus però, si hi ha un moment que es recorda especialment, va ser el darrer partit del curs 2000-2001. El Barça rebia al València i només la victòria li servia per classificar-se per a la següent edició de la Champions League. Un gol seu de xilena al final del partit va decantar la balança a favor dels blaugrana i donant el bitllet per jugar la màxima competició continental. Rivaldo aquell dia va signar un hat-trick. Després de cinc temporades al club, va fitxar pel Milan l’estiu del 2002. Amb els italians acabaria proclamant-se campió de la Champions a Old Trafford en una final disputada contra la Juve. L’aventura per Itàlia va durar dues temporades. Grècia seria el seu nou destí. Primer jugant amb l’Olympiacos i després amb l’AEK d’Atenes. Abans de retirar-se, va passar tres anys a Uzbekistan, un al Sao Paulo, un altre a Angola per, finalment, acabar dient adéu del futbol com a jugador al Sao Caetano brasiler l’any 2013.

Palmarès:

2 Lligues (1997-1998 i 1998-1999)
1 Copa del Rei (1997-1998)
1 Supercopa d’Europa (1997-1998)

Pilota d’Or i FIFA World Player l’any 1999

Campió del món amb Brasil l’any 2002

Campió d’Europa amb el Milan l’any 2003

Internacional amb la selecció del brasil en 75 ocasions