Així viuen les famílies el confinament (II)

És a punt de finalitzar la setena setmana de confinament. Set setmanes en què la Ciutat Esportiva s’ha quedat sense esportistes. I també set setmanes amb la Masia tancada. Un fet sense precedents. Davant d’aquesta situació els esportistes residents de la Masia van marxar als seus domicilis amb les seves famílies.

Un d’ells és Pedro Rodríguez, de 12 anys, jugador de l’Aleví A del FC Barcelona que va haver de marxar fins a Granada per passar el confinament per la COVID-19 amb la seva família. El seu pare, José Rodríguez, és enginyer industrial, mentre que la seva mare, Ana Iglesias, és professora. Tots dos compaginen la seva feina teletreballant des de casa i vetllen a la vegada per l’alimentació, la formació acadèmica i l’exercici físic del Pedro, però també d'Irene Rodríguez, la seva germana.

“El fet de no sortir fa que l’activitat física que el Pedro fa normalment al Barça l’hagi de fer com pugui a casa amb el mínim espai que tenim i traiem recursos d’on no n’hi ha. Els sofàs es converteixen en porteries, en cistelles... en mil coses”, explica Ana Iglesias, que també fa un balanç d’aquestes set setmanes: “Els primers dies eren de molts capricis. Un dia fèiem un pastís casolà, un altre dia fèiem galetes, però quan van passant els dies, el cos demana fer allò el qual està acostumat, també a nivell d’alimentació”.

“Ens envien unes pautes a nivell d’alimentació, de son, d’exercicis que intentem seguir el màxim possible”, explica José Rodríguez sobre les pautes que reben des de la Masia. I és que des de la residència dels esportistes del FC Barcelona, no només es fa un seguiment de l’entrenament invisible, sinó que també tenen un acompanyament tutorial, tal com explica el Pedro: “El meu tutor és el Raúl. Com que també faig classes de reforç d’anglès, en Rául m’ajuda a posar-me en contacte amb la meva professora d’anglès, per fer la feina i que m’ajudi”.

Un dels aspectes a destacar és que els joves esportistes no només han vist com s’han anul·lat les competicions regulars, sinó també alguns tornejos, com LaLiga Promises de Vila-real i Nova York que s’havien de disputar al mes de març i al juny: “Tenim un grup de whatsapp amb els pares i estem una mica decebuts per haver-nos de perdre els tornejos com el MIC de la Costa Brava, o LaLiga Promises”, reconeix la mare de Pedro Rodríguez.

Finalment, més enllà de totes les tasques també hi ha temps per a l’oci. Moment en què el Pedro es deixa anar i és capaç de sorprendre la seva família: “Estava al saló de casa i, tot i que anava amb la samarreta del Granada, es va posar l’himne del Barça i el va començar a cantar tot sencer en català i em va sorprendre el nivell avançat de català que tenia. El vaig enviar als professionals de la Masia i els va encantar”, explica Ana Iglesias.