Piqué torna a Old Trafford

Ja fa gairebé 11 anys que Gerard Piqué va deixar Old Trafford per tornar a l’equip de la seva vida. A l’estiu del 2008, el central català deixava enrere la que havia estat casa seva des del 2004, el Manchester United, per posar rumb cap al Camp Nou, on ràpidament es convertiria en història viva del FC Barcelona. Ara, 4.014 dies després que jugués el seu darrer partit amb la samarreta del United (13 d’abril del 2008, victòria per 2-1 davant l’Arsenal), Piqué torna al Teatre dels Somnis per veure’s les cares amb el seu passat.

Tot i això, poc s’assembla el Manchester actual a l’equip que ell va deixar. Enrere queden els mítics companys amb els quals compartiria vestidor durant les tres temporades que va formar part del primer equip (2004/05, 2005/06 i 2007/08). Llegendes del futbol ja retirades com Giggs, Scholes, Ferdinand, Van Nistelrooy, Gary Neville, Roy Keane o Van Der Sar, a més de l’històric tècnic Sir Alex Ferguson, que el faria debutar al futbol professional.

D’altres encara juguen, però, igual que Piqué, ja lluny de Manchester: Cristiano Ronaldo, Rooney o Tévez són alguns dels exemples. I és que per trobar excompanys del ‘3’ barcelonista en l’actual Man Utd, cal mirar a la banqueta. El tècnic Ole Gunnar Solskjær i el seu ajudant tècnic, Michael Carrick, dues llegendes red devils que, en la seva època com a jugadors, van compartir vestidor amb qui serà rival seu el proper dimecres.

“Torno a la meva segona casa”

“Torno a la meva segona casa”. Clar i contundent es va mostrar Piqué a les xarxes socials quan es va anunciar l’emparellament entre Barça i United a la Lliga de Campions. El central sempre ha parlat de la gran importància de la seva experiència a terres angleses i, sobretot, de Sir Alex Ferguson.  Tal com va explicar en el seu moment a The Players Tribune: “Vaig estar en una situació límit, la meva vida podria haver estat molt diferent si no fos per Ferguson”. “Vaig arribar al Manchester United quan encara era un adolescent i vaig marxar fet un home. Va ser una època complicada i plena de canvis, perquè mai abans havia estat fora de casa”, recorda Piqué.

“Sir Alex Ferguson es va portar molt bé amb mi des del primer moment”, destaca. “Els millors entrenadors tenen aquesta qualitat: fins i tot quan no et fan jugar o són estrictes amb tu, et fan creure que realment els importes. Sir Alex va ser com un segon pare per a mi. M’ho va fer guanyar a pols i, finalment, em va donar una oportunitat”. A l’hora de marxar, quan Piqué va decidir tornar al Barça ja que sentia que havia perdut la confiança del tècnic escocès, es van reunir tots dos, tal com explica el defensa: “Després d’estar parlant molta estona, al final va veure que estava sent tan sincer que va acceptar deixar-me marxar a final de temporada”.

L’anècdota amb Roy Keane

A Manchester, però, un jove Piqué va viure diverses experiències i vivències que el van fer créixer com a professional. El central català va explicar, també a The Players Tribune, una de les anècdotes més curioses de la seva carrera.

Deia així: “En un dels meus primers partits a Old Trafford recordo que estava al vestidor esperant que vingués el míster per parlar amb nosaltres i jo estava assegut al costat de Roy Keane. Silenci sepulcral. De sobte, es va sentir com alguna cosa vibrava i en Roy va començar a mirar per tot arreu. Em vaig adonar que era el meu telèfon mòbil... En Roy no sabia d’on venia el soroll. No trobava el telèfon i es va posar a buscar-lo per tot el vestidor com un boig. Va cridar fins a tres vegades “De qui és aquest telèfon?” Fins que, de la manera més delicada possible, vaig dir: “Ho sento molt. És meu”... En Roy va perdre completament els papers, va tornar-se boig davant tothom! Va ser impressionant, em vaig cagar viu. Però va ser una bona lliçó. Ara tot és diferent, tots els nois estan pendents dels seus iPhones abans dels partits. Però aleshores, al 2006, era un altre món. Impossible fer-ho. Especialment al United. No al vestidor d’en Roy. Va ser un dels mil errors que vaig cometre quan vaig estar al United”.

23 partits, dos gols, quatre títols

A causa de la seva joventut, Piqué no va disputar gaires partits com a red devil, però sí que faria les seves primeres passes com a futbolista d’elit. Un total de 23 duels repartits en les tres temporades que va jugar sota les ordres de Ferguson (cal recordar que al curs 2006/07 va marxar cedit al Saragossa), i on va anotar dos gols.

Curiosament, tots dos gols van arribar al darrer curs (2007/08) i, a més, ambdós van ser a la Lliga de Campions. Una Champions que, a més, acabaria guanyant el Manchester United davant el Chelsea als penals, la primera de les quatre que ha aconseguit Piqué com a professional (les altres tres ja com a blaugrana i, curiosament, dues d’aquestes guanyant la final davant el United de Fergie). Però aquest no seria l’únic títol del central a Anglaterra. També va sumar al seu palmarès una Premier (2007/08), una Community Shield (2007) i una Copa de la Lliga (2005/06).

Piqué torna ara a la seva segona casa com un dels millors centrals del món i un dels jugadors més llorejats de la darrera dècada, havent-ho guanyat absolutament tot tant en l’àmbit  de clubs com amb la selecció, amb un total de 35 títols: 28 amb el Barça, quatre amb el United i tres amb la selecció espanyola. Sens dubte, uns números espectaculars d’un jugador de llegenda, que als seus 32 anys es troba en un dels millors moments de la seva carrera. Ara, Piqué torna a Old Trafford per mirar de superar els quarts de final de la Champions.