15 anys de la Champions de París
Va ser una nit màgica. Aquell dia, milions de culers van cridar al món que eren campions d’Europa. Molts, per segona vegada; d’altres, els més petits, per primer cop. I és que des d’aquella fantàstica nit de Wembley de l’any 1992 havien passat ni més ni menys que 14 anys. Però l’espera va valer la pena i aquell 17 de maig de 2006, a París, l’orelluda va tornar a ser blaugrana.
L’estadi de Saint-Denis, doncs, va ser testimoni d’una victòria amb remuntada inclosa. Espectador de luxe dels gols d’Eto’o (min 77) i de Belletti (min 81) que van donar la volta al gol inicial de Campbell. Una nit de bogeria blaugrana que va acabar amb una gran celebració tant a l’estadi, al sector blaugrana, com als carrers de Barcelona.
L’inici d’un nou paradigma mundial
La final de París no només va ser la conseqüència única d’un gran any (també es va guanyar la Lliga) sinó l’inici d’un cicle que va portar al Barça a aconseguir tres Champions més en nou anys: Roma (2009), Londres (2011) i Berlín (2015), a més de quatre semifinals en què els blaugranes no van poder passar de ronda.
La victòria de París va tornar a posar el Barça a la primera plana del futbol europeu i mundial. Aquell mes de maig del 2006, el barcelonisme va guanyar un doblet històric, però també va demostrar a tot el planeta que ho havia fet practicant un estil de joc molt particular, una metodologia única que ja venia de l’època del Dream Team de Johan Cruyff i que va acabar d’explotar justament després de París.