L’Europa League, un dels títols que falta al Museu
El repte de guanyar un títol inexistent a les vitrines del Club. Aquesta és la motivació afegida dels homes de Xavi Hernández amb l’Europa League. Ara tindran l’oportunitat de fer-ho i el primer pas per als culers serà disputar el partit d’anada el proper dijous dia 17 de febrer al Camp Nou, contra el Nàpols (17.45 hores).
Però, tot i no aixecar mai aquest trofeu, les interioritats d’aquesta competició en clau blaugrana són destacades.
De la Copa de la UEFA a l’Europa League
La Copa de la UEFA, creada la temporada 1971/72, és una de les competicions que el Barça mai va poder conquerir.
En un format inicialment amb final a doble partit fins al 1996/97, la temporada 2008/09 la UEFA va decidir canviar-ne el nom de la competició per UEFA Europa League.
Precedents favorables
En general, l’últim precedent blaugrana en aquesta competició es remunta al curs 2003/04 quan, amb Frank Rijkaard, el Barça va arribar fins a la quarta ronda de la Copa de la UEFA, abans de ser eliminat pel Celtic (1-0 global). I, com a curiositat, l’actual tècnic blaugrana Xavi Hernández va participar en aquells dos partits.
Però encara es pot viatjar més enrere en el temps. Tenint en compte tots els precedents, el balanç és de 78 duels disputats en aquesta competició, 40 dels quals van acabar amb victòria, 17 amb empat i 21 en derrota.
A més, la dada optimista és que, en els darrers vuit partits de la Copa de la UEFA al Camp Nou, el Barça no sap què és perdre, amb cinc victòries i tres empats.
Aquests números, però, mai han estat acompanyats del títol de campió. Així, el Barça es va quedar a les portes de la final en quatre ocasions: 1975/76, 1977/78, 1995/96 i 2000/01.
Ara tindrà una nova oportunitat. Des que la competició va canviar de nom, el Barça no l’havia disputada i ho farà, per primer cop, el proper dijous 17 de febrer, contra el Nàpols a l’Estadi. El conjunt italià, a diferència del Barça, sí que és un habitual, ja que disputarà per novena vegada la fase d’eliminatòries, tot un rècord de la competició.
La Copa de Fires com a referent
Repassant la història, cal recordar que la Copa de la UEFA va néixer en substitució de la Copa de Fires, si bé la UEFA no ha reconegut mai aquesta competició com a part de la Copa de la UEFA.
La Copa de Fires va néixer el 1955, poc després de la Copa d’Europa i sota l’impuls de la UEFA i el Comitè de Fires continental, un organisme que reunia les ciutats que organitzaven fires comercials i industrials d’importància. Podien participar-hi seleccions de clubs d’una mateixa ciutat o bé un club representatiu. El Barça va fer-ho en solitari com a “ambaixador” de la Ciutat Comtal en la primera edició, que es va perllongar del 1955 fins al 1958. Finalment, l’equip català va adjudicar-se el títol, després de golejar la selecció de Londres a la final.
Així doncs, la Copa de Fires, que en algunes edicions no va tenir durada anual, va ser conquerida pel Barça en tres ocasions. A banda de l’edició inaugural (1957-58), també va aixecar la de la edició de 1959/60 i la de 1965/66.
Un cop rebatejada la competició com a Copa de la UEFA a partir de la temporada 71/72, i per adjudicar el trofeu en propietat, es va decidir disputar un duel entre el club més llorejat, que era el Barça, i l’últim campió, el Leeds, que tenia dos títols. Es va jugar al Camp Nou i els blaugrana van endur-se el trofeu després d’un triomf per 2-1.
Un repte amb optimisme
En total, el Barça acumula 135 títols oficials del primer equip en les seves vitrines. En el Museu del Club hi destaquen les 26 Lligues, les 31 Copes o les 5 Champions League, entre molts altres de recents, però també d’històrics.
En aquest extens palmarès, doncs, no hi figura l’Europa League, un dels pocs títols que falta a les vitrines culers, així com la Copa Intercontinental –precedent de l’actual Mundial de Clubs- ni la Conference League, que s’estrena aquesta temporada 2021/22 com a tercera competició europea per darrera de la Champions League i l’Europa League.
Culers amb experiència
De l’actual plantilla del Barça només Dani Alves, amb el Sevilla les temporades 2005/06 i 2006/07, i Luuk de Jong, també amb el Sevilla però el curs 2019/20, saben què significa guanyar l’Europa League (o la Copa de la UEFA en el cas del lateral brasiler). A més, cal destacar que Luuk de Jong suma 17 gols en aquesta competició.
Aubameyang es va quedar a les portes, ja que l’Arsenal va ser el subcampió l’any 2019, mentre que Frenkie de Jong es va penjar la medalla de plata amb l’Ajax en la final del 2017.
Però, tot i no arribar tant lluny, hi ha altres futbolistes culers que ja han tingut experiències en l’Europa League. Ter Stegen ho va fer amb el Borussia Monchengladbach, Neto amb la Fiorentina i el València, Dest amb l’Ajax, Umtiti amb l’Olympique de Lió, Ferran Torres amb el València, Adama amb els Wolverhampton Wanderers i Memphis amb el PSV, el Manchester United i l’Olympique de Lió. Fins i tot Jordi Alba, que va disputar-la en dues ocasions amb el València, els cursos 2009/10 i 2011/12, quan encara s’anomenava Copa de la UEFA.
Així doncs, no serà una competició molt desconeguda per a molts futbolistes de l’actual plantilla blaugrana, però sí que ho serà per al Barça com a Club, que ara es troba davant la possibilitat de poder ampliar les vitrines del Club amb un títol inèdit fins al moment.