Els paral·lelismes del Barça actual amb el Barça del 2003
Una mirada al passat recorda el present. El Barça de la temporada 2003/04 presenta similituds i paral·lelismes amb l’actual Barça. L’aterratge de Ferran Torres, Dani Alves, Adama i Aubameyang en el període hivernal fa venir a la ment el fitxatge d’Edgar Davids. Uns nous noms que han dotat d’il·lusió al barcelonisme després d’un període d’ombres.
Aquella campanya 2003/04 els moments de dubte van deixar pas a instants de llums. Amb Xavi present en les alineacions blaugranes, els culers van augmentar les prestacions en el joc i en els resultats lliguers. Una escalada que va permetre atrapar el Reial Madrid i guanyar el Clàssic al Santiago Bernabéu. Un matx on l’actual tècnic barcelonista va dibuixar una obra d’art flotant.
El mercat d’hivern, un revulsiu
Tant el 2003 com el 2022, els fitxatges han estat les armes del creixement. La figura de Davids, que va arribar en el mercat d’hivern, s’emmiralla en els noms de Ferran Torres, Dani Alves, Adama i Aubameyang, també aterrats a Barcelona en el període de traspassos de mitja temporada.
En l’àlbum de fotografies de presentació hi trobem el president Joan Laporta. Aquell 2003 arrancava la seva primera etapa al capdavant del Club. Ara, en les instantànies presents a les xarxes socials de l’arribada de nous futbolistes culers es troba en el seu primer any després de sortir novament escollit.
Uns fitxatges claus per canviar la tendència. El lateral holandès va esdevenir un pulmó per a l’elenc de Frank Rijkaard. Alineat indiscutiblement al mig del camp amb Xavi Hernández i Philip Cocu, es va catalogar a l’incansable i enèrgic Edgar Davids com un dels artífexs principals de l’aixecament del vol barcelonista.
En l’actualitat, Ferran, Alves, Adama i Aubameyang han caigut de peu en els esquemes del Barça. Unes figures que han contribuït a elevar el joc, les estadístiques i els resultats en el segon capítol de la Lliga. Per exemple, les victòries contra l’Atlètic de Madrid al Camp Nou (4-2), el València a Mestalla (1-4) o l’Athletic a casa (4-0).
Tornant al passat anàleg, l’ex 3 culer va donar un altre aire al Barça, que en la segona volta lliguera va capgirar la tendència desfavorable de resultats. També es van assolir marcadors exitosos davant rivals d’entitat com l’Atlètic de Madrid a l’Estadi (3-1), el València a domicili (0-1) o el Madrid al Bernabéu (1-2). Un escenari que els blaugranes van visitar en la segona part del torneig i on Xavi va firmar una diana majestuosa. Una vaselina amb el 6 sostingut al cel que va servir per sumar els tres punts.
Una genialitat d’un jove futbolista format a La Masia. I és que en aquell any una fornada de jugadors imberbes del filial també van acumular experiència agegantada copsant focus en els onzes de Rijkaard. Victor Valdés es va convertir en un fixe a la porteria, Oleguer i Puyol en la defensa, Xavi en el mig del camp i Luis García, en la davantera.
La nòmina de jugadors de la casa la completaven Gerard López, Gabri o Iniesta. Una joventut estesa per la importància d’altres peces fonamentals de poca edat. Ronaldinho, Saviola, Rafa Marquez, Motta, Quaresma o el mateix Edgar Davids. El concepte de joventut sens dubte també ha aflorat en aquesta temporada sota el paraigües de Dream Teen. Acompanyat i quasi de la mà dels noms de La Masia presents en aquest 2021/22. Gavi, Nico, Adama, Eric o Jutglà barrejats amb l’experiència de Piqué, Busquets o Alba.
L’augment de punts per acostar-se al Madrid
Submergits en una ratxa perllongada de 17 jornades lligueres imbatuts, en l'actualitat se n'encadenen 12, les unitats blaugranes van sofrir una metamorfosi. Dels 24 punts en la dotzena posició de la primera volta es va avançar als 72 en la segona plaça a la finalització del torneig domèstic. En el passat més recent, a l'equador del vigent curs, el Barça ocupava el vuitè lloc amb 28 unitats.
Aquella antiga embranzida va permetre acostar-se i, fins i tot, superar els blancs. El Reial Madrid també es va arribar a allunyar del Barça en 18 unitats. Una distància quilomètrica que pot semblar inabastable. Però que aquest temps anterior que analitzem guarda un precedent. Perquè els culers van acabar amb dos punts de marge respecte al conjunt madridista.
Una escalada progressiva que va tenir com un dels punts àlgids el Clàssic del Santiago Bernabéu. Els blaugranes es van presentar al partit a set punts del Reial Madrid i el van acabar a quatre. Aquella prolífica jornada 34, Kluivert i l’actual tècnic barcelonista, després d’una assistència màgica de Ronaldinho, van amarrar el triomf: 1-2.
Un Clàssic que esdevindria una glopada d'aire fresc per als blaugranes i un tall de respiració per als blancs, que no sumarien cap punt més en aquella Lliga. En conseqüència, veurien com el Barça els arravatava la posició de plata.
Actualment, els de Xavi Hernández, una de les peces cabdals d’aquell Barça 2003/04, es troben a 15 punts dels de Carlo Ancelotti. Val a dir, però, que amb un partit menys i amb el duel vibrant al Santiago Bernabéu en l’horitzó més proper (20 de març a les 21 hores).
L’Europa League, altre cop a escena
Precisament, el Barça no competia en la segona competició continental des de la temporada 2003/04. Aleshores el torneig duia el nom de Copa de la UEFA i els blaugranes van caure eliminats als vuitens de final contra el Celtic de Glasgow per un global de 0-1. De moment, el Barça de Xavi entrenador segueix caminant en aquesta competició.
Aquella eliminació europea llunyana va reduir les opcions de títols. Convertides en res en la conclusió de la temporada tot i construir una segona volta de Lliga quasi perfecta. Però va ser el preludi d’uns següents anys exitosos del Club. Aleshores Xavi en va ser partícip sobre el verd. Ara està construint els fonaments d'un Barça alegre des de la banda.