Atlètic de Madrid - FC Barcelona: El Rei vol la corona! (0-1)
Quatre anys després, el Barça tornarà a jugar una final de Copa! El Rei vol recuperar el seu tron i ho podrà fer després de guanyar per la mínima al Metropolitano, contra l'Atlètic de Madrid (0-1) amb un gol de l'enratxat Ferran Torres. Això, sumat a un exercici titànic de resistència final, col·loquen els blaugrana a un partit de poder guanyar la seva 32a Copa. L'últim obstacle, un Clàssic.
Ambient de gala
Poc li cal a l'afició matalassera per a convertir el Metropolitano en una autèntica caldera, i la visita del Barça per a disputar-se un lloc a la final de Copa és un motiu més que suficient. Sota un ambient eixordador ha arrencat un duel amb incògnites resoltes per ambdues bandes. Cubarsí ha format part d'un onze, per primer cop des de l'aturada, on la punta de llança ha estat Ferran en detriment de Lewandowski i la baixa d'Olmo l'ha tornat a ocupar Fermín.
El Cholo ha reforçat els laterals amb perfils més defensius com Reinildo o Azpilicueta i ajudes de Llorente i Giuliano per a intentar minimitzar el cabal ofensiu culer per les bandes, però no ho han aconseguit. Perquè la banda dreta de Lamine Yamal i Kounde ha començat a fer mal ben aviat. Lamine Yamal ha fregat un golàs marca de la casa, amb un xut al pal llarg que no ha entrat per ben poc, i mentre el Barça acumulava ocasions, l'Atlètic anava sumant grogues, per a Azpilicueta i De Paul, amb entrades dures sobre Raphinha.
Ferran, imparable
Els blaugrana - aquest cop de verd - estaven molt còmodes, pressionant molt i bé i enllaçant passades en camp contrari que amenaçaven el marc de Musso. Primer, Ferran no ha pogut definir bé una combinació ràpida i precisa de Raphinha amb Pedri, però el Tauró ha començat a ensumar la seva presa, i poc després li ha clavat queixalada. Lamine, com sempre, ha llegit la desmarcada de Ferran i l'ha deixat sol davant Musso, a qui ha superat creuant-li la pilota per a obrir el camí culer cap a La Cartuja (0-1, min. 27). 16è gol de la temporada i cinquè a la Copa, màxim golejador juntament amb Endrick i Julián Álvarez.
A punt ha estat el Barça de fer el segon just després, amb una gran jugada de Lamine que s'ha acabat embrutant i ningú ha pogut culminar, i després ha estat Musso qui ho ha impedit, desviant el xut de Raphinha que l'encarava sol poc abans del descans. I és que el primer temps ha estat poc menys que un monopoli, i el primer a evidenciar-ho ha estat Simeone. Al descans ha fet tres canvis de cop, i el seu equip ha millorat, sobretot amb Sorloth picant a l'espai. Així ha arribat la més clara per als locals fins al moment, amb un mà a mà que el noruec, per sort, ha enviat directament a fora.
Flick apuntala l'equip
I, tot i que el Barça ha respost amb una de molt perillosa, també de Raphinha, Flick havia d'actuar. Ho ha fet al moment, posant Eric per a reforçar el mig del camp i Araujo, com a factor corrector, per Fermín i Cubarsí. La línia defensiva ha tornat a donar fruits perquè el gol de Sorloth, en fora de joc, no pugés al marcador. El Barça ha buscat, i trobat, la fórmula per a tenir algunes possessions llargues que afluixessin els decibels i l'ímpetu de l'Atlètic. Entrant en el tram final i a només un gol de forçar la pròrroga, els de Simeone ho havien d'arriscar tot per no dir adeu, pràcticament, a la temporada.
Resistència final i cap a Sevilla!
El Barça ha assumit el paper que li tocava: defensar-se amb tot. I, ho ha fet, amb caràcter, però també amb la pilota, la seva millor aliada. Han fet anar d'una banda a una altra al seu rival, per a intentar viure com més lluny de Szczęsny millor. Així han passat uns quants minuts, però també ha estat capaç de replegar-se, ordenadíssim, per a resistir les envestides matalasseres. I ho ha fet a la perfecció. Fins a l'últim sospir, amb l'Atlètic penjant pilotes aturades que semblaven un suplici, però amb final feliç. El Barça, el Rei de Copes, jugarà la final del 26 d'abril a Sevilla. I serà, ni més ni menys, que un Clàssic contra el Reial Madrid.