Jure Dolenec: “Ara l’esport no és una prioritat”

Superat el mes de confinament, els jugadors del Barça segueixen entrenant a casa per mantenir un estat de forma òptim. En el cas de Jure Dolenec ho fa en un petit gimnàs que té a casa, amb els seus fills petits i la seva dona. En una entrevista als mitjans del Club, el lateral eslovè ens explica com està vivint el confinament i ens parla de Blaz Janc, compatriota seu i company de selecció que la temporada vinent vestirà la samarreta del Barça.

Com estàs portant aquestes setmanes de confinament?

Cada dia és igual que l’anterior. No tenim gaire a fer més enllà de quedar-nos a casa. Tenim una rutina: preparem l’esmorzar, posem dibuixos animats per als nens, juguem amb ells, fem els deures, entrenem tant jo com la meva dona… Més o menys així tots els dies.

També fas esport amb els teus fills.

Sí, així és més divertit. Tinc un petit gimnàs a casa i de vegades un dels dos ve amb mi i vol fer els mateixos exercicis que jo. Són molt divertits en aquesta edat (2 i 6 anys), estan provant coses noves cada dia i ells també ho estan portant prou bé.

Quina rutina d’entrenaments segueixes?

Tinc molta sort de tenir un petit gimnàs, per això puc entrenar bastant bé. També tinc una cinta de córrer, que s’agraeix. En l’inici entrenàvem pensant que tornaríem a jugar aviat, ara ja hem canviat el xip i ens preparem per a més endavant. Tinc moltes opcions per treballar i intento aprofitar el temps. A més, em va bé aïllar-me una estona cada dia, estar sol, perquè cada dia igual és avorrit. Entreno molt, també més enllà del que ens envia el Roger (preparador físic), i espero sortir d’aquesta situació físicament preparat.

Què és el que més trobes a faltar?

Trobo a faltar l’handbol, competir, jugar partits... Estàvem en el moment més divertit de la temporada, i s’ha d’esperar que torni. També trobo a faltar anar a prendre un cafè, anar a dinar o sopar a un restaurant o anar a un partit al Camp Nou.

Com has gestionat emocionalment l’aturada, amb la bona dinàmica que tenia l’equip?

En l’inici no sabíem gaire i pensàvem que estaríem una o dues setmanes a casa, i després ja vam veure que aniria més lluny. No hi podem fer res i ara el més important és que es resolgui aquesta situació. L’esport no és una prioritat, i a nosaltres ens toca esperar i entrenar per estar el més preparats possible quan tornem. Ens hem de quedar a casa per ajudar a guanyar aquest partit, molt més important que l’esport.

Què estàs fent en les estones lliures?

Després de sopar, quan els nens van a dormir, normalment veiem alguna sèrie o pel·lícules. Des de fa aproximadament un mes amb la meva dona juguem al Yatzy (un joc de daus molt popular als països escandinaus). Ens divertim molt i hi juguem cada dia, i sempre anem a dormir veient un capítol d’alguna sèrie.

Ariño i Pérez de Vargas t’han mencionat a Instagram amb receptes de cuina. Teniu una rivalitat amb això?

Jo no puc competir amb ells (riu). A tots tres ens agrada menjar bé, i sovint anem junts a algun restaurant. Tots dos van publicar plats de peix, segur que molt bo, però jo a casa no acostumo a cuinar, ho fa més la meva dona. Jo preparo de vegades el sopar o l’esmorzar, però qui podria competir seria ella i segur que guanyaria.

Com et mantens en contacte amb la teva família d’Eslovènia? Quines notícies et fan arribar?

Allà la situació no és tan terrible com aquí. També prenen precaucions, però no tan estrictes com a Espanya. Parlem molt per Facetime i en un parell d’ocasions hem fet videotrucades en grup de tota la família. També parlo amb amics, realment és un moment per fer moltes videotrucades, i de vegades els meus fills també ho fan servir per parlar amb amics seus.

Parlant d’Eslovènia. La temporada vinent tindrem un compatriota teu a l’equip: Blaz Janc. Què ens pots explicar d’ell?

És un jugador encara molt jove però d’un nivell molt alt com ha demostrat en totes les competicions, de fet va ser el millor extrem de l’últim Europeu. Té molta qualitat, i físicament és molt fort per ser extrem, pot atacar i defensar bé. Penso que ens pot aportar moltíssim.

Té 23 anys, però ja té molta experiència...

Sí, i tant. En els dos clubs on ha jugat (Celje i Kielce) ha tingut un rol protagonista, i té molta experiència per tenir 23 anys. Crec que encara pot fer un pas més en el seu joc, que ho farà molt bé al Barça i podrà estar-s’hi molts anys.

Què li diries a l’afició en aquests moments?

El primer és que es quedin a casa, perquè junts guanyarem aquesta batalla. Quan passi tot ens tornarem a veure al Palau Blaugrana, segur que aixecarem molts títols plegats. Espero que ens veiem aviat.