L’altre Clàssic del 26 d’octubre: El Barça va golejar el Madrid per 4-0 el 1958

Era la setena jornada de la Lliga 1958/59 quan es van enfrontar els dos grans del futbol estatal, el domini dels quals era tan evident que ja arribaven destacats a la classificació. El Madrid de Kopa, Di Stéfano, Puskas i Gento portava un ple de sis victòries, mentre que el Barça de Ramallets, Segarra, Suárez, Evaristo i Kubala només havia cedit un empat al camp de la Reial Societat.

Exhibició barcelonista

L’expectació entre l’afecció blaugrana va ser enorme i el Camp Nou va presentar un ple absolut. Tothom esperava un partit igualat, però al capdavall el Barça va tenir una actuació excepcional i va escombrar del camp el seu poderós rival, que no va poder fer res davant l’allau ofensiva de l’equip barcelonista, en què va destacar el davanter brasiler Evaristo de Macedo, autor de tres gols.

Després d’un inici amb alternatives va arribar el primer gol local, aconseguit per Evaristo al minut 23 en rematar des de dins de l’àrea una passada de Tejada. Amb el pas del temps la tensió entre els jugadors es va incrementar i al minut 40 un incident entre Rodri i Puskas va ser passat per alt per l’àrbitre Birigay Nieva. Al descans, l’1-0 que lluïa el marcador encara deixava les espases en alt, però a la segona part el Barça va esclatar. Al minut 67 Evaristo es va treure de la màniga un extraordinari eslàlom que va desbordar els defenses madridistes i el porter Alonso abans d’empènyer la pilota a porteria buida. En plena eufòria local, tres minuts després un contracop barcelonista conduit per Suárez va ser aprofitat per l’omnipresent Evaristo per batre un Alonso desesperat per les mancances defensives del seu equip.

Picabaralla i el quart de Tejada

Malauradament, el festival blaugrana es va veure enterbolit per una violenta picabaralla ja a les acaballes del partit. Un violent xoc entre Di Stéfano i Czibor va degenerar en una agressió mútua, la qual cosa va provocar la intervenció d’altres jugadors en una baralla col·lectiva. L’àrbitre va solucionar la papereta expulsant Czibor i Santamaría, els protagonistes del darrer acte de tan trist espectacle. Quedava només un quart d’hora i al tram final del partit el joc va decaure molt, però encara hi va haver temps perquè Tejada fes el 4-0 després d’una gran jugada personal.

HH, geni i figura

El tècnic barcelonista, el genial i controvertit Helenio Herrera, va deixar la seva perla dialèctica en les declaracions postpartit: “Esperava aquest 4-0 i així ho vaig dir diverses vegades als meus jugadors. Jo estava segur que golejarien el Reial Madrid, perquè conec la classe, la condició física i la moral dels meus jugadors”. Veritablement en aquella temporada 1958/59 el Barça era un equip extraordinari, ja que va acabar guanyant la Lliga amb quatre punts d’avantatge sobre el Madrid (i marcant 96 gols en 30 jornades) abans de fer el doblet en aconseguir també la Copa.