Es compleixen 20 anys del debut de Carles Puyol
El 2 d'octubre de 1999 el central català va participar en el seu primer partit amb el primer equip del Club.
Fa 20 anys un jove central català aterrava a les files del primer equip del FC Barcelona. Era 2 d'octubre de 1999 i el club blaugrana jugava davant el Reial Valladolid al José Zorrilla. La banqueta culer estava dirigida per Louis Van Gaal, de fet va ser ell mateix el que just en el minut 55 del partit va decidir donar-li l'oportunitat al jove de poder debutar amb el que seria el Club de la seva vida.
Carles Puyol tenia tan sols 21 anys i aquest dia, a la banda dreta del Zorrilla es pot dir que va començar la seva llegenda. Va entrar per Simao, un jugador que havia arribat a Barcelona just aquest mateix estiu. A partir d'aquest 2 d'octubre Puyol va començar a alternar la seva presència en el filial així com amb el primer equip. Finalment, al desembre d'aquest mateix any, Van Gaal va decidir quedar-se amb ell. Carles sabia que era la seva oportunitat i va lluitar fins a fer-se amb la titularitat pràcticament al moment.
UNA PERSONALITAT DECISIVA
Sens dubte l'arribada de Puyol al primer equip no va ser un acte en va, el seu caràcter va marcar el rumb de la seva excepcional carrera. Una humilitat total, un fort compromís, una teoria del treball i de l'esforç molt marcada van ser els ingredients que van fer que el jove de Pobla hagi acabat sent un referent en el Club i en el món del futbol en general.
Molts dels que van poder compartir vestuari amb el jugador asseguren que era un líder nat, una referència. En el cas de Jordi Ferrón, exjugador del Barça B:” Carles era un exemple per a tots, era una referència en el vestuari. Volia menjar-se el món i això t'ho transmetia, s'esforçava com el que més, entrenava fins a quedar-se sense alè i era molt humil, sempre estava aquí i al final, les seves ganes, la seva passió feien que les teves ganes per brillar incrementessin. Tots apreníem veient-ho, i el millor, és que segurament ell no sabia el que ens inspirava”.
Carles Puyol va créixer a força de ser l'esforç continu, incansable i persistent. A més de la confiança en sí mateix i en el que podia demostrar. Era pràcticament tot cor, José Mari Bakero assegurava: “ Jo vaig poder compartir amb vestuari amb Carles, jo estava en el cos tècnic. Sincerament veure-ho entrenar, relacionar-se amb els companys era sentir un futbol diferent. Tenia moltes ganes sempre d'aprendre, va arribar al Barça gràcies a la seva capacitat de treball, exercia un esforç tècnic i tàctic, mai tenia suficient. I a més era molt humil, mai creia estar per sobre del bé i del mal. Era el tipus de jugador que estava cridat a convertir-se en imprescindible en l'equip”.
