El camp del carrer de la Indústria, 111 anys d’inspiració
Aquest dissabte 14 de març, la memòria històrica del FC Barcelona recorda una d’aquelles efemèrides que habitualment passen desapercebudes, però que val la pena recordar per la seva importància en el creixement que explica el que el Barça és i representa avui en dia. Fa 111 anys, el 14 de març del 1909, es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria (avui París), el veritable motor de l’expansió del Club a partir d’aleshores, l’indret on es va originar el mot culers i l’edifici que va inspirar els arquitectes Batlle i Roig a l’hora de dissenyar l’Estadi Johan Cruyff de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, inaugurat l'agost passat.
El camp del carrer de la Indústria va ser el camp on el Barça va jugar els seus partits del 1909 al 1922. Considerat el millor de la ciutat, va ser el primer camp amb graderies, i inicialment tenia un aforament per a 1.500 espectadors, però l’any 1916 es va aixecar una tribuna de dos pisos, la primera en un camp de futbol a Espanya, que va ampliar la capacitat i va arribar a un aforament de 6.000 espectadors. Era popularment conegut amb el nom de ‘l’Escopidora’.
Començava amb aquest camp una nova etapa en la història del Club, que en suposava la consolidació en el panorama futbolístic i social de la ciutat i del país. És un procés en què van confluir diverses circumstàncies: primerament, la consolidació com a entitat, d’acord amb un constant increment del nombre de socis, la reforma dels Estatuts i el primer terreny de joc important del Club. Paral·lelament, una etapa d’èxits esportius i els primers jugadors reconeguts per l’afició, en una fase en què s’albira el professionalisme del futbol.
El creixement social va ser notable. Dels 201 socis que hi havia el 1909, després que el novembre del 1908 el Club semblava que havia tocat fons, amb 38 socis que estaven a punt de claudicar, es va passar als 2.973 en només deu anys. Són uns anys en què el Barça va posar unes sòlides bases per definir quin tipus de club de futbol volia ser, més enllà dels somnis dels amics que l’havien fundat el 1899. S’havia posat en marxa el Club amb majúscules.
El mot culers amb què són coneguts els seguidors del Barça també té el seu origen en aquest camp, en la visió des del carrer d’un mur on s’apreciava una filera de culs d’espectadors. Un apel·latiu, el de culers, que curiosament no es va començar a popularitzar fins a principis dels anys setanta i que avui està més viu que mai. La fotografia històrica que mostra aquesta tàpia sobre la qual sobresurten, arrenglerats, els culs dels afeccionats barcelonistes, ha contribuït a extendre universalment aquest mot. Una imatge de la qual no es coneix ni l’autor ni la data en què es va fer.
Arriben els èxits esportius
En les primeres quatre temporades, del 1909 al 1913, van arribar tres triomfs al Campionat d’Espanya, conegut també com a Copa del Rei, i les quatre Copes dels Pirineus, el primer torneig internacional que va disputar el club blaugrana. Aquesta competició la disputaven equips catalans, bascos i del sud de França. La temporada 1908-1909 també va marcar l’inici del domini del FC Barcelona al Campionat de Catalunya. Fins a l’any 1919 el Barça va guanyar el campionat cinc vegades, de les quals cal destacar el Campionat de Catalunya del curs 1909-1910, en què l’equip va vèncer en tots els partits.
Els èxits esportius van fer augmentar el nombre de socis, i van portar els seguidors blaugrana a rebre l’equip després d’un gran triomf. Els jugadors que havien guanyat a Madrid el Campionat d’Espanya del 1910 van ser rebuts com a herois a l’estació del Passeig de Gràcia, i van ser acompanyats per la gernació fins al local on es va celebrar la victòria. Des de l’any 1909 al quiosc de begudes de Canaletes es començaven a saber els resultats de l’equip, i d’aquí neix el vincle entre Canaletes i el Barça.
Els primers ídols del barcelonisme
El camp del carrer de la Indústria també va ser el camp on va debutar Paulino Alcántara en la temporada 1911-1912 quan només tenia 15 anys. D’origen filipí, Alcántara està considerat el primer crac popular del Barça, el màxim golejador de la història del Club fins a l’aparició de Leo Messi, amb 395 gols. Tenia un xut tan potent que una vegada va fer malbé la xarxa de la porteria. Portava sempre un mocador blanc lligat a la cintura.
El FC Barça va continuar atraient una bona part de l’atenció futbolística gràcies a un equip de somni, format per figures com el mateix Alcántara, Samitier, Zamora, Sagi, Piera i Sancho, que es van convertir en els primers grans ídols massius del barcelonisme.
Aquest mític equip va fer créixer l’afició i va provocar el 1922 la construcció del camp de Les Corts, el primer estadi propietat del Club.
Però més de cent anys després, el perfil asimètric del camp del carrer de la Indústria (amb una graderia baixa i una de dos pisos) encara va servir d'inspiració a l'estudi Batlle i Roig Arquitectura per dissenyar l’Estadi Johan Cruyff de la Ciutat Esportiva, la primera peça de l’Espai Barça que es va inaugurar l'agost passat i que és la llar del Barça B, el Barça Femení i el Juvenil A en els partits de la Youht League.