EN PRIMERA PERSONA: Lazar Carevic
"El meu aniversari d'avui és d'aquells que recordes tota la vida. Per diferent, per estrany i, per què no dir-ho, per trist. Des del passat dijous 12 de març, quan vam realitzar el nostre últim entrenament amb el Barça B a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, estic confinat a la meva casa de Sant Joan Despí, sol, i sense companyia. Els meus pares, Marko i Danica, i els meus germans Milan i Milica es troben a Budva (Montenegro) a l'igual que la meva xicota Milica. D'ells, com cada dia encara que avui amb més motiu, han estat les primeres trucades telefòniques d'avui per felicitar-me. Una d'aquestes trucades ha estat molt especial. Avui, com en el meu cas, és l'aniversari del meu nebot Marko, el fill del meu germà Milan, que compleix un any, i es diu com l'avi. Amb ells hem fet una vídeo trucada per WhatsApp en la que he pogut veure la seva carona de nadó. Ha estat molt emocionant. El contacte diari amb la meva família és la millor vitamina per superar aquesta situació de soledat en què vivim moltes persones a causa de el confinament. No sabem quant de temps durarà ni com acabarà, però el que sí que tinc molt clar és que, si ens quedem a casa i fem cas a les autoritats sanitàries, això ho superarem entre tots.
La situació és preocupant. Segueixo cada dia amb inquietud l'evolució de la pandèmia de coronavirus tant a Espanya com al meu país. De moment, Montenegro és l'únic país europeu que no ha registrat casos encara que hi ha persones en vigilància i el govern ha aplicat des d'avui mateix mesures d'emergència com la suspensió de les classes a les escoles i les universitats i altres mesures de prevenció. Anem camí, com a Espanya, de decretar l'estat d'emergència. El meu país ha prohibit els viatges a Espanya així com l'entrada de persones procedents d'Espanya. Si jo volgués tornar ara, em deixarien entrar a l'ésser ciutadà montenegrí, però em sotmetrien a un aïllament domiciliari de 14 dies.
Entendreu, per tant, que estigui connectat cada hora als diaris on line del meu país o a les televisions per veure com avança la situació. És per aquest motiu que vull aprofitar per felicitar en aquests moments tan difícils a tot el personal sanitari i a totes aquelles persones, com farmacèutics, dependents de supermercats o conductors de transports públics i proveïments, que segueixen treballant per combatre el coronavirus. Gràcies a tots pel vostre esforç.
Com he passat el meu vint-i-unè aniversari? Sol. Què estranya situació, veritat. M'he aixecat aviat, he parlat, com us he dit, amb la meva família, he contestat les felicitacions d'amics i companys d'equip i abans de les 13.00 hores, com ens van indicar ahir els nostres preparadors físics, he completat la sessió d'exercicis de força que tocava per avui. Un cop finalitzada la sessió, una bona dutxa i a menjar. Sol. Sense ningú. Sense pastís d'aniversari. Sense espelmes. Un bon plat de pasta amb gambes i fruita. A la tarda tornaré a parlar amb la família, jugaré alguna partida a la Play Station, al FIFA 2020, amb algun amic i veuré algun capítol més de La Casa de Papel per estar al dia abans que s'estreni la quarta temporada el proper dia 3 d'abril.
Ja sé que el més important en aquests moments és la salut de tota la població però per a nosaltres, els futbolistes, és una situació molt complicada per la incertesa que planteja. Intentem mantenir la forma física, cuidem la nostra alimentació, però ens provoca molta preocupació no saber què passarà amb la Lliga. Acabarem el campionat? Què passarà amb la fase de classificació de l'Euro-21? Jo, sense anar més lluny, tenia partit, que s'ha suspès, amb Montenegro el dimarts 31 de març a les Illes Fèroe. És el mateix grup en el que figura la selecció espanyola Sub-21. Però ara, com dic, tot això és secundari. L'important és quedar-se a casa i complir les recomanacions de les autoritats sanitàries. Aquest partit només el superarem entre tots. I no tinc cap dubte que el guanyarem.
Una abraçada a tots i ens veiem aviat a l'Estadi Johan Cruyff!"
