Covid-19: Com es prepara el Barça en període d'aïllament

La quarantena necessària per aplanar la corba de la pandèmia ha canviat del tot les dinàmiques d’entrenament i competició d’esportistes i clubs, que d’un dia per l’altre han hagut de modificar la seva preparació habitual.

El repte al qual s’enfronten tècnics, preparadors i nutricionistes és majúscul. L’objectiu no és únicament evitar el desentrenament, sinó induir una càrrega d’entrenament similar a la d’un període normal perquè, si la competició es reprèn, els esportistes puguin fer-ho en un estat de forma òptim.

“Encara que com a societat no érem gaire conscients de la rellevància i de les mesures que s’adoptarien, des del Club vam intentar anticipar-nos-hi desenvolupant una planificació per a cada jugador que intenta simular el treball realitzat en una setmana habitual”, afirma Antonio Gómez, preparador físic del primer equip del Futbol Club Barcelona.

“La dinàmica de càrrega és molt similar a la del nostre microcicle habitual. Hem plantejat dos pics de càrrega, un a meitat i un altre a finals de setmana que simulen les nostres setmanes de doble partit, i un dia de descans”, diu Gómez, Doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.

Els entrenadors i preparadors físics es comuniquen diàriament i individualment amb cada jugador, els quals segueixen una planificació que combina entrenament de força i entrenament de resistència adaptat al context de disponibilitat de material.

“Les sessions de resistència les fan en bicicleta estàtica o tapís rodador. L’objectiu és que els jugadors facin un treball intervàl·lic on assoleixin velocitats i freqüències cardíaques que puguin simular la competició”, explica Andrés Martín, preparador físic del Futbol Club Barcelona i Doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. “Atès que els jugadors no poden sortir a l’exterior i no podem analitzar les dades de GPS, després de cada entrenament ens envien l’RPE (escala d’esforç percebut), la distància i ritmes de carrera per tal d’analitzar la càrrega de treball i així poder-la modificar“.

Una dada molt rellevant és l’esforç percebut en aquestes sessions. “Els jugadors estan reportant valors lleugerament més alts (7-8 respecte de la mitjana de sessió de 5,5), i això pot tenir relació amb l’estrès tèrmic, ja que les sessions es porten a terme a l’interior i l’organisme no és capaç de dissipar la calor amb la mateixa eficàcia amb la qual ho fa a l’aire lliure, amb la tensió mecànica generada per exercicis als quals no estan tan acostumats, amb la càrrega emocional que suposa no poder sortir de casa i amb la no especificitat de l’estímul“, afirmen tant Martín com Gómez.

A més a més, un altre aspecte rellevant és que durant aquest període la despesa energètica dels jugadors presumiblement serà més petita, per la qual cosa s’està monitorant també el pes per evitar un augment del percentatge de greix.

Aquesta situació extraordinària està exigint mesures que realcen la capacitat d’entrenadors, preparadors i nutricionistes de trobar noves fórmules que permetin mantenir l’estat de forma i la motivació dels jugadors en un context tan difícil.