Consells emocionals per a les famílies

Mantinguem les nostres rutines i hàbits 

És important que mantinguem les rutines i els hàbits que normalment teníem en el nostre dia a dia, perquè proporcionarà als nens i nenes serenitat i normalitat.  

Cal mantenir els horaris d’anar a dormir. Si tenim dificultats per dormir, abans podem buscar uns minuts de menor estimulació digital, amb una llum més tènue i tenir un to de veu més tranquil. Prenguem-nos una estona per respirar i relaxar-nos abans de ficar-nos al llit. 

Pel que fa a l’alimentació, funciona molt bé fer-se un calendari de menjars i tenir aigua i menjar saludable disponible i a l'abast dels infants per quan tinguin gana o set. Evitem que s'associï el menjar a moments del dia en què puguin sentir avorriment. Aprofitem per buscar receptes de snacks saludables.  Igualment, intentem seguir un horari per als menjars principals.  

Això ens ajudarà a estar més estables, en l’aspecte físic i mental. 

A més, estar a casa no implica que calgui estar tot el dia en pijama, sense vestir-nos, dutxar-nos o pentinar-nos. Cal mantenir unes rutines dins de la flexibilitat. Ens vestim per marcar l'inici del dia o ens dutxem com a pas previ a anar a dormir. 

Planifiquem junts noves activitats

Programem entre tots un dia especial! Per no caure en la rutina podem fixar una data. No només gaudirem d’aquell moment sinó també durant la fase de preparació.  

Duguem a terme un pla d'acció fora de les pantalles i mirem de complir-lo. Aprofitem per llegir, escoltar música, netejar, cuinar, fer treballs manuals… Ara és el moment de fer allò que hem posposat per a “quan tingui temps”. Atrevim-nos a fer o a conèixer una cosa nova. 

Al final de cada dia, valorem les coses que hem aconseguit.   

Fem exercici diari

La salut mental i física estan molt relacionades. Fem exercici amb els nostres fills i filles (una taula de gimnàstica simple, uns tocs a la pilota, començar amb una mica d'estiraments, un ball amb una música que els agradi i un altre dia per a les persones grans), ens anirà bé a tots, tant per al cos com per a l’estat d'ànim. 

Evitem l'excés d'informació 

Els nens i nenes també necessiten saber què està passant. Segons la seva edat, podem donar-los  informació, amb explicacions clares i honestes de fonts oficials del govern o altres organismes, però només les necessàries.  

Transmetem tranquil·litat informant-los que, seguint les recomanacions, tot anirà bé i deixem que diguin com se senten.  

Intentem parlar d'altres temes: centrem-nos en allò que realment puguem fer, no fem hipòtesis o focalitzem en allò que està fora del nostre abast.  

Generem espais on puguin expressar-se i participar en la presa de decisions  

Compartir els sentiments és important perquè es puguin anar acostumant a la situació, superar les pors relacionades amb tot el que passa i eliminar idees equivocades.  El nostre paper és escoltar-los, ajudar-los a identificar les emocions i dir-les pel seu nom. Hem de recordar que expressar emocions no és dolent. Acostumem-nos a preguntar més “Què et passa?” o “com et sents?” en lloc de donar-los solucions o dir com s’haurien de sentir.  

És important permetre que ells busquin les solucions per sentir-se millor, identificar què els genera tranquil·litat, pau... i que prenguin decisions. És important parlar-los donant-los seguretat, estabilitat i continuar mantenint el vincle de confiança amb ells. Som un referent important.  

Mantinguem una actitud positiva 

Aquesta situació és temporal i no es prolongarà infinitament, encara que es fa molt llarga quan l'estem vivint.  

És un moment per transmetre la importància del treball en equip i mostrar actituds solidàries: podem compartir que, com a comunitat, tots i totes estem units (i ells i elles també) per afavorir la superació d’aquest obstacle i que, sense cap mena de dubte, el superarem.   

Això els permet situar-los i els connecta com a part del col·lectiu, i els despertarà aptituds de cooperació que els permetrà viure millor els límits o imposicions que exigeix aquesta situació.   

Procurem compartir missatges positius i esperançadors. Utilitzem les notícies positives, relacionades amb la resolució de la crisi que estem travessant, per ajudar a sortir de converses negatives. 

Pactem normes de convivència

Aprofitem per treballar conjuntament les petites coses que poden fer que la convivència sigui més difícil. Comencem amb tres normes i anem-ne creant de noves o modificant-les segons ens convingui. 

Recordem que la idea sempre és arribar a acords i buscar alternatives futures a les conductes o maneres de fer que ens estan molestant. Establir límits i arribar a acords són els millors fonaments de la convivència. 

Donem veu a tots els membres de la casa, tots som protagonistes de la nostra quotidianitat. 

Potenciem l'humor 

Riguem plegats! Ens ajuda a desdramatitzar la situació, a descarregar tensió i millora el nostre estat d'ànim. Usem i consumim humor, sempre que en tinguem l’ocasió. 

Fomentem el Joc

JUGUEM, JUGUEM, JUGUEM: el joc és la millor manera de vincular-nos amb els nostres fills de manera saludable.  

El joc pot ajudar que els més petits entrenin capacitats com l’atenció, la memòria, l’ortografia, el càlcul, etc. Ajudem a estimular capacitats i alhora ens divertim. 

A més, el joc és un bon moment per saber com estan els nostres fills i filles i podem convertir accions quotidianes en un joc. 

Cuidem-nos per cuidar millor 

Per poder cuidar bé els infants en aquests dies en què els adults probablement estem saturats en tots els sentits, la primera premissa és l'autocura: estar bé per poder cuidar bé els altres. Això inclou la cura física i emocional. 
Pot ser a través d’un sopar tranquil quan els infants dormen, o combinar-nos-ho amb la nostra parella per fer alguna activitat que ens reconforti (llegir, una mica d'exercici, meditar), o trucar a les persones estimades, o ens podem autocurar, també, amb els fills i filles, si no tenim la possibilitat de combinar-nos-ho amb un altre adult, veient, per exemple, una pel·lícula amb ells o fent una visita virtual a un museu. 
Com a adults, permetem-nos també l'expressió d'emocions de manera saludable. 

Validem i gestionem les emocions

Els canvis d’ànim són normals i habituals, però convé estar-hi atents i, si s’intensifiquen, hem de revisar què passa: potser caldrà parlar amb ells, pensar en alguna activitat que els faci il·lusió durant el dia, o dedicar una estona més al bany, que és una activitat relaxant (depenent de l’edat). 

La sensació de no control, pot generar ansietat. Quan això passi, intentem centrar-nos en quina part de la situació tenim el control, en lloc d’enfocar-nos en la que no hi podem fer res.   

Si hi ha tristesa, cal normalitzar l'emoció i dir-los que entenem que trobin a faltar la gent que no poden veure aquests dies (o que ja no hi són), o que puguin sentir-se atabalats. Expliqueu-los que a nosaltres també ens passa. 

Cal utilitzar temps fora, en positiu, quan necessitem desconnectar per un moment. 

Que els nens plorin és normal i cal fer-los un acompanyament adequat. 

Valorem els esforços

Agraïm als infants l'esforç que estan fent quedant-se a casa aquests dies! D'aquesta manera farem que se sentin importants i contribuirem a mantenir la seva autoestima. Convé transmetre'ls que estan fent un acte de gran valor i importància per a tota la humanitat. 

Desconnectem per connectar

Quan estiguem amb els nostres fills i filles, desconnectem els dispositius electrònics. Amb aquest gest els estarem transmetent el més poderós dels missatges: "En aquest moment, ets el més important per a mi". 

Escoltem amb interès, posem-nos a la seva alçada, mirem-los als ulls i observem molt. Aconseguirem saber què necessiten. Utilitzem el contacte físic: més abraçades i menys expectatives. 

Atresorem nous records

Si escrivim un diari del que estem vivint, atresorarem records familiars: què volem que recordin, els nostres fills i filles d'aquests dies, quan això passi? 

Consells per sortir al carrer

Els nens i les nenes necessiten moure’s. Que ho puguin fer dependrà del lloc on visquin. És important aprofitar tant com sigui possible els espais exteriors per facilitar la llibertat de moviment i perquè els toqui el sol, per poder mantenir un sistema immunològic fort i un ànim saludable.  No obstant això, les famílies que decidim sortir al carrer, mirem de garantir la seguretat, la integritat física i respectar les normes de convivència. 

Aprofitem perconèixer-nos 

Aprofitem el moment per apropar-nos als nostres fills i filles. Interessem-nos per saber què fan, quina música escolten, quines plataformes utilitzen, etc. Sempre des de una posició relaxada, sense jutjar, qüestionar ni interrogar. És important saber trobar el moment, i si veiem que no ho és, respectem-ho, retirem-nos sense enfadar-nos i busquem una altra estona. 

Mantinguem-los informats

Si hem de sortir (per comprar o treballar) cal que els informem. Els hem d’avisar que marxem i de quan tornarem i, també, en la mesura que sigui possible, avisar dels retards. És important deixar-los clar que quan la persona adulta no està disponible per feina o perquè ha de fer una tasca, està col·laborant en l’organització familiar. 

Demostrem l’afecte

Les nenes i els nens no donen per fet que són estimats, necessiten veure-ho i sentir-ho per sentir-se segurs i més encara en moments d'inestabilitat com aquest. Les demostracions expresses d'amor són importants: petons, abraçades, afalacs, somriures. No hi ha res més gratificant per a un nen o una nena que sentir que és important per als seus pares i mares i que aquests n’estan orgullosos. L'amor i la violència no poden anar de la mà, i és una cosa que s'ha de tenir clara en tot moment. 

Quan no es respecten les normes, no tot s’hi val

Els nens i les nenes no han de pensar que algú pot imposar-se pel fet de ser més fort. Al contrari, han d'aprendre que la immediatesa de la força no és més útil que l'opció del diàleg i l'establiment de normes i límits. 

A més, quan es pega una nena o un nen o se l’insulta per alguna cosa que ha fet incorrectament se sent molt malament, indefens i rebutjat pels pares, i aquestes emocions no li permeten reflexionar sobre el motiu pel qual se’l castiga. Si donem una resposta educativa sense violència, acompanyada d'una explicació clara, amb exemples, alternatives i compromisos,  ajudarà l’infant a interioritzar les normes i a respectar-les de manera responsable. 

Malgrat que siguin moments difícils, no permetem que la violència entri a les nostres famílies. No tolerem mai l'ús de la violència (física, psicològica o verbal) amb els fills i les filles, sigui del tipus que sigui.

Estiguem atents a lahiperconnectivitat 

Tot i que en aquests moments es tendeixi a posar menys restriccions a l'ús de la televisió, les videoconsoles o els dispositius digitals, s'ha d'intentar que el temps d'exposició no sigui excessiu i no abaixar la guàrdia davant els riscos d'Internet, com els continguts inapropiats, el ciberassetjament, el sexting, el grooming i la revelació d'informació personal. Sempre podem buscar alternatives, com  els jocs de taula o els  treballs manuals.