Poca gent sap que Ferrao va estar a punt de fitxar pel Gremio de Porto Alegre quan tenia 17 anys i començar una carrera com a futbolista en un club de primera del Brasil. Era el desig del seu pare, que va arribar a ser jugador professional al Chapecoense. Però Ferrao va apostar pel futbol sala perquè sempre li havia agradat més. “Era un esport més dinàmic i participava més en el joc que no pas en el futbol, tocava més pilota”, explica. “Vaig anar a fer la prova amb el Gremio un estiu, però al cap de 3 setmanes ja vaig tenir clar que no volia seguir i que em volia dedicar al futbol sala”, desvela.
Aquesta és una de les principals confessions que ha fet Ferrao durant una trobada virtual amb l’equip Aleví del Barça de futbol sala organitzada pel director formatiu Jordi Torras. Durant la xerrada, Ferrao també ha parlat de la seva connexió amb els Dracs; ha explicat que el seu millor partit amb el Barça va ser l’última final de Copa del Rei contra el Jaén a Ciudad Real; ha escollit Dyego, Sergio Lozano, Marcenio i Joselito com els jugadors amb qui millor s’entén a la pista; i ha reconegut que el seu somni de nen era ser internacional amb el Brasil. I una sorpresa més, fins als 14 anys no destacava gens i ni s’imaginava que arribaria a convertir-se en jugador professional.
