70 anys del fitxatge de Kubala

L’hongarès Ladislau Kubala, una icona eterna del barcelonisme, va vestir la samarreta blaugrana des de la seva arribada, el 1950, fins a l’acabament de la campanya 1960-61. El secretari tècnic Josep Samitier, que ja tenia referències d’ell, el va fitxar el 15 de juny del 1950 just després d’un amistós jugat a Sarrià contra l’Espanyol, quan formava part de l’Hongària, nom que rebia aquella munió de futbolistes exiliats de països de l’Est que buscaven aixopluc i fortuna a l’altra banda del Teló d’Acer.

Kubala era un davanter fora de sèrie, de qualitats superlatives i una musculatura impressionant. Una exageració en tots els sentits, els futbolístics i vitals. La circumferència dels seus cuixots era de 67 centímetres i estava dotat d’una tècnica mai vista aquí. Va «importar», per exemple, els efectes a la pilota, la paradinha en els penals, la protecció de l’esfèrica guardant- la entre les cames i algunes innovacions més d’alta qualitat en un futbol on encara imperaven conceptes tan primaris i carrinclons com el joc directe o la fúria i la raça esperonades des del règim franquista.

Com que era fugitiu, Kubala va trigar a debutar i no ho va poder fer, ja com a ciutadà espanyol nacionalitzat, fins a la Copa del 1951. Tal com va debutar, el Barça, dirigit pel seu cunyat Ferdinand Daučik, es va convertir en una màquina imbatible. Els seus companys li deien amb estima Cabezón i, ja d’entrada, va ser el líder natural de l’equip, sense importar que cobrés sis vegades més que el segon millor pagat, un César Rodríguez que es convertiria, sense exagerar, en el seu germà gran i amic de l’ànima. Amb ell, el Barça va viure dues temporades excelses fins al 1953, en què va guanyar gairebé totes les competicions en disputa.

Durant tota la dècada dels cinquanta, Laci Kubala es va erigir en l’home més famós de Catalunya, un fenomen de masses avui gairebé inintel·ligible per a les noves generacions, incomparable fins i tot amb la popularitat que ara pot gaudir Leo Messi. La gent li dedicava tonades de cançons famoses, com La Raspa: «La raspa la inventó/ Kubala con un balón / Kubala pasa a César / Y César remata a gol». O els nens recitaven rimes populars de pa sucat amb oli: «Silencio en la sala, que pasa Kubala, con una chavala vestida de gala». Fins i tot, va fer d’actor en una pel·lícula titulada «Los ases buscan la paz» que venia a ser una biografia exagerada de la seva fugida d’Hongria i triomf a la Barcelona d’aquell temps. Va morir l’any 2002 i el dia de la Mercè del 2009 fou descoberta una estàtua seva a l’esplanada de la tribuna del Camp Nou.