SPORTS TOMORROW - Dia 3
- Viber
- Messenger
- Copia l'enllaç
Business in Sports Tomorrow
“Sempre ens hem preguntat per què ningú invertia en futbol femení, amb el potencial que tenia”
Steve Gera ha tingut una conversa amb Julie Uhrman i Julie Foudy, les cofundadores del club de futbol femení de Los Angeles, Angel City FC. Un projecte que es va posar en marxa al juliol d’aquest mateix any i té planejat començar a jugar en la WSL, la lliga femenina de futbol nord-americà, el 2022. La iniciativa va tenir molta presència en els mitjans perquè va comptar amb el patrocini de famoses com Natalie Portman, Serena Willians o Eva Longoria.
Foudy i Uhrman han admès que és molt complicat generar amb el futbol als Estats Units les mateixes passions que a Europa. No només perquè sigui un esport amb menys tradició, sinó perquè no hi ha grans clubs que tinguin aficionats generació rere generació. Als Estats Units no pots de ser de l’equip del teu avi.
No obstant, fundar un club en aquesta època permet fer-ho sobre unes bases diferents. Segons ha explicat Uhrman, l’Angel City estarà estretament relacionat amb la seva comunitat. Han volgut posar en marxa alguna cosa que vagi bé més enllà del futbol. De fet, el deu per cent dels beneficis que s’obtinguin, aniran a parar a la comunitat a programes de responsabilitat social. La igualtat i l’educació estaran entre els seus objectius tant com els de guanyar títols. A més, no es conformaran amb jugar al futbol i oferir entreteniment, la seva idea és amb Angel City crear una marca.
Esportivament, també tenen plans a llarg termini i d’amplitud. La causa major del club és que el futbol femení sigui més popular. No és una cosa complicada, han especificat, les jugadores són conegudes, tenen seguiment a les xarxes socials, hi ha nivell futbolístic i l’únic que fa falta són inversions com les que elles han fet. El positiu, ha explicat Foudy, és que en quant han sortit la notícia de la inauguració del club, van rebre moltes trucades d’altres ciutats on volien fer el mateix.
El problema dels esports femenins als Estats Units fa vint anys era que rebien moments puntuals d’atenció, ha seguit explicant Foudy. Abans dels Jocs Olímpics o del Mundial de futbol femení tenien un bon seguiment, però després d’aquestes competicions sempre queia. Els inversos es queixaven de que invertien diners, però no creixia el nombre d’aficionats. Ara tot això està canviant i és el moment ideal per invertir. S’ha iniciat una nova època. És més, les futbolistes sempre es preguntaven per què no es feia més amb el potencial que tenia l’esport. En aquest punt, ha valorat els esforços que han fet equips com el Barça o el Chelsea, perquè han servit d’exemple i referent a la resta.
Technology in Sports Tomorrow
“Blockchain serà important per convertir als fans en fans 2.0, en la nova generació d’aficionats”
Sunny Lu, CEO i cofundador de VeChain, Alexander Dreyfus, CEO de socis.com i Marty Bell, de Rakuten Blockchain Lab, han conversat sobre les possibilitats de Blockchain en l’àmbit esportiu. Es tracta d’una tecnologia que pot marcar la interrelació de les empreses amb els seus clients en el futur pròxim i també dels clubs esportius amb els seus aficionats. Ja no es tractaria només d’oferir un contingut als aficionats, sinó de sumar-los al projecte. Es convertirien en part del club.
El fan del futur és un repte per els grans clubs. És transnacional, amb cultures molt diferents, però tots són aficionats d’un mateix equip. Dreyfus ha explicat que actualment és molt complicat definir com és el perfil d’un fan d’un club de futbol. Ho són els que van a l’estadi o els que es comporten com a seguidors a Twitter? Per convertir a tots aquests fans en el súper fan del futur, Blockchain pot ser l’eina clau, ha opinat, ja que permetria establir la figura unificada del aficionat oficial.
Dreyfus també ha destacat que el dia en que el FC Barcelona va llançar uns tokens, es van vendre en uns minuts i només un cinc per cent ho va fer a Espanya. Va haver-hi més demanda a Xina. De fet, només en aquest país hi ha més aficionats culés que en tot el món.
Blockchain és una tecnologia molt desconeguda i difícil d’entendre, encara que no tingui elements especialment nous. La qüestió es que no pot emprar-se per sí mateixa, necessita fer-ho sempre associada a altres negocis, per això ha trigat tant en desenvolupar-se. Per trencar aquesta bretxa amb els usuaris, Sunny Lu s’ha mostrat optimista. Creu que els governs ja eren conscients de que la digitalització hauria d’anar més ràpid, especialment ara amb la pandèmia.
Per Marty Bell, la gran importància de Blockchain en la seva relació amb les empreses es basa en la seva capacitat de llançar nous startups. Ha posat com exemple una empresa emergent amb la que va col·laborar i mitjançant un sistema de tracking, permetia un ús intel.ligent d’edificis per eludir la covid. Una cosa que, es va queixar, podria haver estat implementat pels estadis.
Analytics in Sports Tomorrow
"Podem predir el comportament d’atacants i defensors en un córner"
Laurie Shaw, de la universitat de Harvard, ha presentat un estudi sobre córners. Després d’analitzar milers d’ells, ha arribat a la conclusió de que encara es pot treballar amb més profunditat en l’estratègia tant ofensiva com defensiva d’aquest moment del joc. D’entrada, ha mostrat les estadístiques de les primeres divisions europees. A Portugal, on ha estat treballant amb el Benfica, després de 3082 córners, només es van marcar 45 gols. Un encert del 1,5%. En la Bundesliga el coeficient va ser del 1,9% i en la lliga espanyola, només un 0,8%.
A partir d’aquí, analitzant els córners amb una tecnologia de tracking que li ha permès capturar el moviment de cada jugador 25 vegades per segon, ha estudiat com treballen els equips, les carreres simultànies dels atacants, i els patrons que es repeteixen en les seves estratègies. Amb el mesurament del seu comportament dos segons abans de la sacada i un després de la primera interacció amb la pilota, el seu objectiu ha estat el de poder anticipar on posarà el rival la pilota quan tregui, com reaccionaran els seus jugadors i quins són els sistemes defensius més vulnerables. En un estudi de pròxima publicació a partir d’aquesta investigació, tractaran d’identificar les estratègies més efectives d’atac.
Defensivament, la seva conclusió és que un sistema híbrid, que alterna marcatge a l’home i la zona, concedeix trets a porta en major proporció que els sistemes homogenis, això és, amb tots marcant en zona o amb tots marcant a l’home. Quant a l’atac, ha assegurat que amb la informació ja disponible, mitjançant els patrons detectats, els analistes d’un club poden començar a trobar vulnerabilitats en els sistemes defensius del rival i anticipar què faran en un córner.
Coach in Sports Tomorrow
"Al futbol actual, el jugador exigeix l’entrenador a entendre els perquès de les seves decisions"
Exjugadora i entrenadora amb experiència internacional i en l’actualitat analista per la FIFA, Patricia González ha explicat quins són els ressorts que utilitza per aconseguir que un equip obtingui una identitat de joc pròpia. Una cosa que s’aconseguiria sobre la gespa, però que està condicionada també per factors externs més enllà dels merament tàctics i tècnics. Per exemple, la cultura de la societat en la que ens trobem pot ser crucial a l’hora d’optimitzar el joc d’una plantilla.
El seu pas per Azerbaidjan, on va treballar en les categories inferiors, va marcar la seva forma d’entendre el joc. Segons ha revelat, allà va descobrir que la cultura era més autoritària i jeràrquica i va haver d’aprendre a ser-ho, tot i que no anés amb la seva personalitat i formació a Espanya. Detalls com portar les pilotes, si en aquest país ho feia un entrenador, era com si s’estigués degradant. Va haver de cuidar aquests simbolismes per a que les jugadores la respectessin.
Per això, González, considera que la idiosincràsia del lloc on entrena, des d’una òptica macro, és el primer que s’ha de tenir en compte abans d’arribar a establir un sistema de joc. Llavors ja s’entraria a valorar les oportunitats d’entrenar que dona la competició i les característiques de la plantilla de la que es disposa.
En el seu cas, considera que el futbol ha canviat, ja no és tan rígid. Quan ella jugava va aprendre de molts entrenadors què és el que no li agrada a un esportista. Llavors, ha explicat, es feien moltes coses perquè sí, sense que s’expliquessin. La jugadora actual, al seu parer, exigeix conèixer els perquès i les explicacions de cada moviment tàctic per poder millorar constantment.
A partir d’aquí, ella confia en el comportament natural de la jugadora. De fet, l’esquema que s’apliqui ha de permetre que tregui el millor de sí cadascuna d’elles, tot i que defensa la cultura de la passada com a model molt assentat a Espanya. Quan ha sortit fora, ha pogut comprovar que no s’entén bé en què consisteix. La fama dels entrenadors espanyols és de que són partidaris de la passada per la passada, però per ella basar-se en la passada, un recurs i una forma de comunicació, és molt més profund. Comporta un timing, s’ha de tenir en compte la cama dominant, on està el rival i tot el sistema, en general, revesteix una complexitat important més enllà del tòpic del tiki-taka.
Nutrition in Sports Tomorrow
Receptes útils per a esportistes
Donat que un dels objectius d’aquest congrés és apropar la teoria a la pràctica, en aquesta edició de Sports Tomorrow s’ha comptat amb xefs que mostren receptes associades als diferents temes tractats. En aquest cas, la Dra. Maria Antonia Lizarraga i la nutricionista Mireia Porta ens ensenyen diverses receptes que poden ser útils per els esportistes.
Per començar, la Dra. Lizarraga mostra receptes riques en nitrats com el xarrup de gaspatxo i remolatxa, un batut gelat de mango i plàtan, un batut salat de ruca, una gelatina d’espinacs i poma, les quals poden ser combinades amb suplements de remolatxa per arribar a valors òptims de nitrats (500mg). A més, es mostren exemples de dietes baixes en FODMAP, les quals han mostrat reduir la severitat dels símptomes gastrointestinals. Com comenta la Dra. Lizarraga, les dietes baixes en FODMAP van més enllà del gluten, i són especialment aconsellables el dia previ a la competició i el dia de la competició. Així, ens mostra algunes receptes com el pudding de tapioca amb llet de coco, la crema de moniato rostit acompanyada de pa de blat sarraí, o la carbassa amb pesto i quinoa. Per últim, es centra en les dietes vegetarianes, les quals són cada vegada més demandades i requereixen d’una especial atenció ja que deuen tenir en consideració la importància de la vitamina B12, la proteïna i l’Omega 3. Algunes receptes mostrades són la crema d’ametlla, que es pot enriquir amb proteïna seca d’ametlla, o la quinoa al forn amb tempeh.
Per últim, Mireia Porta destaca la importància que ha tingut la nutrició durant el període de confinament per la COVID-19 en el FC Barcelona. Comenta com s’han fet recomanacions mitjançant llibres i dossiers, sobretot per als jugadors més joves, de forma que aprenguessin sobre nutrició i coneguessin quins aliments poden reforçar les seves defenses. A més, el departament de nutrició ha creat vuitanta cinc receptes, una per cada dia de confinament, on s’explicava com elaborar-les i els beneficis de cada recepta, i s’ha ensenyat als jugadors a comprar de forma saludable explicant-los com entendre les etiquetes i en quins aspectes fixar-se.
A més, el xef Adrià Ponce ens comenta la seva visió sobre com la pandèmia ha influït en l’activitat dels xefs dels equips professionals, des de la preocupació per la baixa disponibilitat de certs productes, fins els problemes derivats per les baixes laborals del personal. No obstant, també ressalta com ha crescut l’interès i la consciència dels esportistes per conèixer en gran part com afecta la nutrició a la seva salut i en concret a les seves defenses.
Suplementació amb nitrats per millorar el rendiment
Andrew Jones, professor de fisiologia de la Universitat de Exeter, ha realitzat una presentació on ha analitzat l’impacte dels nitrats en el rendiment, des de les bases fisiològiques fins una proposta pràctica en l’esport d’equip. L’òxid nítric és realment important en la nostra fisiologia degut a que és una molècula que senyalitza una gran quantitat de funcions en el nostre organisme, sobretot aquelles relacionades amb processos vasculars millorant el flux sanguini i l’agregació plaquetària. Per això, la suplementació amb nitrat és molt interessant, ja que aquest es converteix a través d’una sèrie de reaccions en el nostre organisme en òxid nítric, incrementant la seva biodisponibilitat. En aquest sentit, Jones ha assenyalat que els aliments rics en nitrats són sobretot les verdures de fulla verda com l’enciam, la rúcula, la col, l’espinac o la remolatxa.
Aquesta última és un dels aliments més utilitzats com ajuda ergogénica, ja que en format de suc es pot controlar de forma precisa la quantitat de nitrats que es suplementen als esportistes. Jones ha assenyalat que les seves investigacions les duen a terme amb aquesta beguda utilitzant a més un placebo que té el mateix gust i color que el suc de remolatxa. Però al que li han eliminat els nitrits. D’aquesta forma poden realitzar les seves investigacions sense biaix.
Quan és millor suplementar-se?
Jones ha explicat que el nitrat que consumim en la dieta es converteix en nitrit en un pas important abans de convertir-se a òxid nítric. El punt àlgid de nitrit té lloc a les 4 hores degut a que és un procés no immediat que el porten a terme les bactèries de la boca. Per això, els beneficis més importants en el rendiment es veu quan el nitrat es consumeix dues hores o més abans de la competició, temps que necessiten les bactèries per convertir-lo en nitrit i aquest circular fins el múscul.
Una dada interessant que ha comentat Jones és la importància de la macrobiòtica bucal en la producció d’òxid nítric. Ha mostrat estudis en el que les esbandides bucals antisèptiques o antibiòtics redueixen la conversió a nitrit ja que eliminen les bactèries de la boca, el que disminueix la disponibilitat d’òxid nítric en sang. Per altra banda, degut a que les millores en el rendiment semblen ser similars entre els nitrats de sals i sucs naturals, segons Jones “en la mesura del possible, seria important utilitzar aliments naturals en lloc de dependre d’agents farmacològics a l’hora de suplementar amb nitrats”.
Suplementació amb nitrats i millora del rendiment
En relació al rendiment, Jones ha mostrat estudis on la suplementació amb nitrat pot millorar l’eficiència muscular en un 3-5%. Així, per exemple, aquesta millora metabòlica induïda pels nitrats podria reduir el temps d’una contrarellotge de 16 km en un 2’8%.
Respecte als esports d’equip ha mostrat estudis en el que el suc de la remolatxa poden millorar el rendiment en el test YoYo un 3-4%. Per això, segons suggereix Jones, “els esports que es basen en l’exercici intermitent d’alta intensitat, com el futbol, poden beneficiar-se de la suplementació amb nitrats”. A més, una dada també molt interessant és que estudis recents mostren que la suplementació amb nitrats podria millorar el rendiment cognitiu i la presa de decisions en els partits.
Analytics in Sports Tomorrow
“La perspectiva de sistemes complexos aplicada a l’estudi d’un equip de futbol mostra el seu joc col·lectiu”
Al futbol, per norma general, es tendeix a observar les estadístiques de cada jugador. No obstant, aquestes no es poden entendre eficaçment sense un context. Javier Martín Buldú, del Center For Biomedical Technology de Madrid, ha presentat un projecte que ha dut a terme amb Lisa ESADE i la Fundació IFISC & ARADIF, per aplicar l’anàlisi de sistemes complexos als clubs de futbol.
Un sistema complex es aquell que les parts dels quals estan interrelacionades i no es poden estudiar per separat, ha començat explicant. L’exemple paradigmàtic seria el cervell humà amb els seus vuitanta milions de neurones. El seu cas es pot equiparar al d’aquest joc. No n’hi ha prou amb parar atenció a la neurona per entendre el funcionament del cervell, passa el mateix amb els jugadors i els seus equips.
Per estudiar un equip de futbol des de la perspectiva dels sistemes complexos, s’han d’establir uns enllaços entre els nodes, els jugadors. Un exemple seria la passada, la suma de totes les que es produeixen durant un partit establiria una xarxa, la presentació de la qual en un gràfic, de fet, comença a ser cada cop més habitual en l’anàlisi de dades dels equips.
El seu projecte va més enllà. A partir de les dades de tracking de la posició dels jugadors i la pilota, ha consistit en tractar d’identificar una altre tipus d’interaccions, de nexes entre nodes, que es produeixen entren els jugadors. Una variable, per exemple, seria la proximitat d’un rival. Si un companys està a prop, seria un enllaç positiu. Si és un rival, negatiu.
Aquesta informació processada té múltiples utilitats en l’estudi del joc. Es pot observar en un gràfic d’un cop d’ull l’oposició defensiva que troba cada futbolista d’un equip durant el joc. També es podria estudiar alguna cosa més complexa com els moviments coordinats entre jugadors, analitzant l’alineació dels vectors que mostren la velocitat dels seus moviments sobre el camp. Per últim, des d’una perspectiva espacial, també es pot analitzar el moviment de la pilota per diferents àrees parcel·lades del camp per llegir per on ha transcorregut el joc si atenem al seu pas de quadrant en quadrant. Això permetria veure quina és la zona més important del camp per un equip o quina és la part per la qui millor s’ataca o s’aconsegueix efectuar amb èxit les transicions.
Physiotheraphy in Sports Tomorrow
Com es maneja la recuperació d’una tendinopatia en l’esport professional i popular?
El fisioterapeuta Xavier Linde, del FC Barcelona, ha presentat com el club maneja les tendinopaties d’Aquiles, explicant com utilitzen l’exercici dinàmic isomètric, excèntric i funcional, durant el procés de return to play. A més, ha explicat quins són els beneficis de l’entrenament en sorra o de rampes abans de retornar al ritme habitual dels entrenaments. Ha explicat també, com el club monitoritza l’evolució de les tendinopaties durant totes les etapes de recuperació, des de que l’esportista es lesiona fins que retorna al terreny de joc.
El dolor no sempre correlaciona amb la força suportada pel tendó
Per la seva banda, Igor Sancho, investigador i fisioterapeuta, ha parlat sobre els problemes de tendó que pateixen els esportistes populars i com es pot abordar la seva recuperació. Ha ressaltat que les tendiopaties del tendó d’Aquiles són una de les lesions més freqüents entre els corredors degut, en part, als errors en els entrenaments o a una gestió inadequada de la càrrega. Per això, ha assenyalat que el maneig de la càrrega d’entrenament i la seva aplicació progressiva poden ajudar en el procés de recuperació.
Relacionat amb això, ha presentat resultats de les seves investigacions en les que demostra com el tendó d’Aquiles suporta una càrrega diferent en funció del tipus d’exercici que es realitzi. En base a això, ha proposat una classificació de 4 nivells d’exercicis que es podrien emprar de manera progressiva al llarg d’un programa de rehabilitació. Finalment, una dada important que ha destacat és que els clínics no han de tenir en compte únicament el dolor en els processos de recuperació ja que aquest no es correlaciona sempre amb la força suportada pel tendó d’Aquiles.
Medicine in Sports Tomorrow
Optimació del diagnòstic i tractament de les tendinopaties
En aquesta segona sessió de medicina comptem amb els doctors Sean Docking, Ebanie Rio i Craig Purdam, que tracten el tema de les tendinopaties i aborden des del seu diagnòstic fins al seu tractament.
El Dr. Docking, investigador en La Trobe University, ens parla de les limitacions de les tècniques d’imatge per sí mateixes. La tornada a la normalitat estructural no ha de ser la fi dels processos de rehabilitació, sinó que l’objectiu ha de ser la recuperació funcional. De fet, pot existir una recuperació funcional sense que es recuperi de forma completa el tendó a nivell estructural. A més, comenta com, encara que les anormalitats estructurals puguin suposar un major risc de tendinopatia, tractar d’avaluar a tot un equip mitjançant tècniques d’imatge per saber quines presenten un major risc, seria poc útil des d’un punt de vista pragmàtic. Per altra banda, la Dra. Ebonie Rio ens parla del diagnòstic i les característiques clíniques de les tendinopaties, i de com aquestes poden diferenciar-se d’altres patologies com les irritacions del peri-tendó, els trencaments tendinosos o les bursitis. Finalment, el Dr. Craig Purdam tracta el tema de l’associació entre les càrregues de treball i la tendinopatia. Així, comenta les diferents càrregues que poden afectar al tendó i la importància no només de la càrrega sinó de la ràtio de càrrega (la velocitat amb la que aquestes càrregues s’apliquen) per al disseny òptim dels programes de prevenció i rehabilitació de tendinopaties.
Performance in Sports Tomorrow
Exercici excèntric per millorar el rendiment i reduir els danys musculars
Ken Nosaka, director de ciències de l’esport i de l’exercici en la Universitat d’Edith Cowan, ha parlat de les adaptacions que produeix l’exercici excèntric, així com la seva transferència al rendiment i a la prevenció del dany muscular.
En primer lloc, ha assenyalat que una de les principals característiques de l’exercici excèntric és que puguem produir més força que amb l’exercici concèntric. Per exemple, ha explicat que quan fem un curl de bíceps, podem aixecar al voltant d’un 38% més de pes en la fase excèntrica que en la concèntrica. Una altra peculiaritat d’aquest tipus d’exercici és que necessita una menor demanda metabòlica, és a dir, si fem el mateix treball per un moviment concèntric i un excèntric, aquest últim necessita la meitat d’oxigen que el primer. Si dos esportistes estan pedalejant a un mateix consum d’oxigen, el que realitza el cicle excèntric pot produir fins 3-4 vegades més de treball. Una altra peculiaritat de l’exercici excèntric és que la demanda cognitiva és més gran. Per això, ha posat l’exemple de que si baixem escales – el que implica un moviment excèntric- necessitem parar més atenció que quan les pugem.
Per un altre costat, en un anàlisi del dany muscular induït per l’exercici, ha explicat que els canvis histològics no necessàriament representen “símptomes” de dany muscular. Això significa que si sentim molt dolor muscular no necessàriament tindrem dany muscular. En aquest sentit ha assenyalat que, en la seva opinió, el millor indicador del dany muscular és la força o funció muscular, afirmant que “es necessari avaluar la funció muscular per comprendre o detectar el dany muscular”.
En relació al possible dany muscular induït per l’exercici excèntric, Nosaka ha explicat que la progressió de l’exercici confereix un efecte protector contra el dany muscular. Això explica per què els esportistes són menys susceptibles als danys musculars induïts per l’exercici excèntric. A més, degut a les seves característiques metabòliques i mecàniques, ha assenyalat que l’exercici excèntric possiblement sigui la millor estratègia per prevenir el dany muscular després d’un partit o una setmana amb una elevada càrrega d’entrenament. Degut per exemple a que en el futbol es requereix d’un període de 3-4 dies per una recuperació total de la funció muscular, un programa d’exercici excèntric podria millorar la recuperació i el rendiment augmentant la velocitat, la força i l’agilitat.
- Viber
- Messenger
- Copia l'enllaç