SPORTS TOMORROW - Dia 7

SPORTS TOMORROW - Dia 7

Technology in Sports Tomorrow

“Abans d’invertir en una tecnologia de la salut és imprescindible veure si es podrà aplicar a tothom, no només als esportistes d’elit”

Gil Rodas, responsable mèdic del Barça Innovation Hub, Guy Paul Nohra, de Alta Life Sciences, i Daniel Medina, cap d’Athlete Care & Performance de Monumental Basketball a Washington, han mantingut un diàleg, moderat per Lluis Quintana, en el que s’ha discutit sobre el concepte de biotecnologia a l’esport, el seus avanços més importants i les possibilitats de desenvolupament que existeixen de cara a un futur pròxim.

Medina, després de la seva experiència a la NBA, considera que la biotecnologia s’ha d’entendre com una tecnologia per a la millora humana. Una aplicació en la qual convergeixen tècniques com la nanotecnologia, la biotecnologia o la ciència cognitiva, entre d’altres. A l’esport hi haurien tres camps fonamentals en els que podria desenvolupar-se: en el tractament de lesions, en el rendiment dels jugadors i en la millora de les seves habilitats.

Especialment, el cas de les lesions seria el més urgent. Medina ha explicat que no és cap secret que cada vegada se’n produeixen més. En aquests mesos de pandèmia, de fet, s’ha registrat també un increment. En la Premier, per citar un cas, un 42% més de lesions musculars que durant la temporada anterior. La biotecnologia donaria eines per una millor prevenció i rehabilitació, especialment en competicions com la NBA, on els temps de recuperació són molt curts.

Ha mencionat, per exemple, el cas d’un hidrogel a base d’algues, verdures i fruites que permet una millor absorció dels carbohidrats en períodes de recuperació. També ha destacat l’aparició de pegats que serveixen de biomarcadors per detectar els graus de fatiga. De la mateixa manera, ja hi ha samarretes que detecten l’escalfor corporal i poden modular-se automàticament per donar més o menys calor.

A més, ha assenyalat que un trípode, un iPhone i una app amb la que gravar-te mentre llances tirs i que t’ajuda a corregir defectes de llançament, ja deuria de considerar-se un cas de biotecnologia. Com amb el desenvolupament de les sabatilles esportives. Ha parlat d’unes impreses amb Rapid líquid Printer que podrien servir com a sabatilles dissenyades a mida i també com a embenat per lesions.

Rodas ha assenyalat que és en el camp de la medicina regenerativa on espera més avanços. Especialment, en el camp dels biomarcadors per tal que, amb el degut seguiment, s’arribi a calcular la possibilitat de que es pugui produir una lesió per acumulació de càrrega o fatiga. S’ha de tenir en compte que la mateixa UEFA ja ha advertit que la ràtio de lesions anirà pujant. Possiblement es degui a que la intensitat del joc va en augment, ha dit. Això és una cosa que no es pot controlar, però altres factors sí. Els tendons i els músculs són l’objectiu primordial dels setanta projectes d’investigació que té en marxa perquè és on més lesions es produeixen. Considera que la medicina regenerativa amb tractament biològic és el pròxim repte de les lesions esportives.

Per un altre costat, la clau, ha explicat, és poder arribar a monitoritzat tot el que envolta a l’atleta. La gespa, la nutrició, hidratació, analítiques, son, fatiga, estrès, condicions meteorològiques, contaminació,... Tot és útil tenir-ho registrat perquè pot influir en el seu rendiment. A més, en el cas dels equips femenins hauria d’afegir la ginecologia i el control de les hormones. En aquest punt, entén que l’esport femení exigeix més treball i un apropament diferent perquè s’ha de mesurar indicadors que, òbviament, són diferents.

Quintana ha apuntat a les tendinopaties i osteoartritis com els dos problemes més greus. Ha presentat un projecte sobre el tendó d’Aquil·les i els tractaments reparadors amb col·lagen i altres productes que servirien com implants. Aquest projecte es desenvolupa amb fons de la Unió Europea i compta amb la participació del Barça Innovation Hub. L’avantatge seria poder dissenyar un producte adequat per a cada tipus de lesió, no portar la mateixa teràpia a tota dolència en aquest tendó. L’objectiu, de nou, seria augmentar l’eficàcia de les ràtios de recuperació i reduir els terminis.

Finalment, Nohra ha donat el seu punt de vista com a inversor d’aquest tipus d’investigacions. En el seu cas, ha comentat, el que més li importa és la regulació legal dels nous tractaments i el seu abast. És important que es dirigeixin a tota la població i no només a un nínxol de mercat d’esportistes d’elit perquè són processos que requereixen molt de temps i diners.

Business in Sports Tomorrow

“Ara els sponsors es relacionen amb els clubs que poden explicar històries i no només posar el seu nom a la samarreta”

La ràpida evolució dels continguts esportius ha esta el tema de debat en una trobada d’Ameeth Sankaran, CEO de Religion of Sports, Tom Thiriwall, CEO de Copa90 i Paco Latorre, director de Barça Studios, moderat per Nikhil Bahel, d’Elysian Park Ventures.

La gran competència que s’ha produït en el camp de l’entreteniment en el últims anys és, segons Paco Latorre, el més interessant que ha passat en el panorama mediàtic. Ara la competència pot ser des d’una plataforma com Tik Tok a un videojoc. La qüestió és que una entitat esportiva ja no s’està fixant només en el que fan altres entitats esportives. Antigament, ha seguit, en el futbol l’atenció es centrava només en el que passava durant noranta minuts, però ara cada cop és més important tot el que passa al marge dels partits.

De les retransmissions ens hem de centrar en millorar l’experiència de la segona pantalla, ha explicat, i durant els pròxims anys  l’objectiu serà definir la resta de continguts que depenen, en la seva duració per exemple, del dispositiu al que van destinades com del públic al que es vol arribar.” Ja s’ha passat l’època en la que tot era sobre nosaltres, ara el més important és el què vol el públic, què és el que realment vol consumir”, ha dit.

Sankaran ha explicat que ha descobert que, en qualsevol mitjà, en el últims tres o quatre anys ja no és suficient amb tenir accés a un jugador estrella perquè ells ja tenen les seves plataformes per parlar amb el públic de forma directa. Per això, en un context tant saturat i amb futbolistes que han aconseguit una dimensió tant summament gran, l’estratègia de la seva empresa passa per ensenyar les facetes més humanes i reals d’aquestes estrelles futbolístiques. Explicar històries que mai abans s’han sabut sobre ells.

Sobre la publicitat, Thriwall ha assegurat que també està canviant. Ara els anunciants també volen captar als espectadors a llarg termini. Ja no es pensa en anuncis de trenta o seixanta segons. Ara fan continguts de recolzament a causes concretes, per exemple, al futbol femení. Ho han de fer perquè son les noves generacions les que ho estan exigint, ha remarcat. Latorre estava d’acord en aquest punt. Ha afegit: “Ara els sponsors es relacionen amb els clubs que poden explicar històries i no només posar el seu nom a la samarreta”. A les noves generacions no se’ls pot vendre anuncis, ha seguit Sankaran, per això s’està desenvolupant una nova relació entre històries i publicitat.

Un altre canvi significatiu entre aquestes noves aliances és la que ha establert Copa90 amb els aficionats i lectors, ha explicat Triwall. El seu mitjà s’alimenta de continguts que li proposen o realitzen fans de tot el món, des d’un reportatge sobre un equip de transgènere mexicà, a la història sobre com el futbol a l’Àrtic ajuda a conservar una millor salut mental. Amb la pandèmia, ha citat l’exemple dels seguidors de Bergamo, que van explicar en el seu mitjà com el seu club, l’Atalanta, ha ajudat a la població. El lector s’ha convertit en periodista i a l’inrevés. La prova del bon funcionament del seu model, ha presumit, és que un dels seus curts ha estat nominat als Óscars

Analytics in Sports Tomorrow

“El gran repte de l’anàlisi de dades i aconseguir fer-ho a temps real”

Susana Ferreras, analista de dades de l’Arsenal FC, ha presentat una anàlisi de fases del joc a les lligues europees en la temporada 2019-20. Un any problemàtic pels contratemps, interrupcions i condicions especials que han patit les competicions degut a la pandèmia.

L’anàlisi va comprendre cent trenta-cinc equips, els millors de la Premier League anglesa, La Liga espanyola, Bundesliga alemanya , Ligue 1 francesa, Serie A italiana, Liga de Portugal i l’Eredivisie dels Països Baixos. Un total de quaranta-u equips i dos mil quaranta-set partits.

L’anàlisi de l’elit europea per fases de joc va començar per la defensa. Analitzar quins equips utilitzaven una pressió alta (high block) i quins esperaven enrere al seu oponent (low block). A la primera categoria van aparèixer per aquest ordre: Bayern de Munich, Manchester City, Borussia Mönchengladbach, Wolfsburgo, Liverpool, Bayer Leverkusen i Borussia Dortmund. Un domini absolut del futbol alemany i, en segon terme, anglès.  Els equips que més defensaven amb tots els jugadors en el seu camp per explotar el contraatac, van ser: València, Arsenal, Atlético de Madrid, Inter de Milan, Lazio, Tottenham i Athletic de Bilbao.

Per lligues, on es defensa amb més pressió (high block) és a la Bundesliga, com ha quedat demostrat, seguit de la La Liga Espanyola i la Ligue 1. S’estila més agrupar-se enrere en la Premier, la Serie A i, de nou, a La Liga.

En l’atac, els equips que ataquen amb la possessió com argument (build up) són el FC Barcelona, el PSG, Borussia Dortmund, Bayer Leverkusen, Bayer de Munich, Manchester City i el Nàpols. Mentre que els que ataquen per transicions ràpides, agressius, són l’Ajax, Lazio, Monaco, Liverpool, PSG – el que demostra la seva versatibilitat a l’estar en dues categories- Reial Madrid i el Borussia Mönchengladbach.

Per campionats, s’ataca amb possessió més a la Ligue 1, després a la Bundesliga i a la Serie A. Mentre que amb transicions ràpides de nou apareix la Bundesliga en primer lloc, l’Eredivisie en segon i la Ligue 1.

Aquest tipus d’anàlisi permet analitzar a jugadors en diferents models i mesurar el seu treball. No obstant, el gran repte és poder obtenir aquesta informació en un temps real per retransmissions i sobretot per poder reaccionar quan es pot identificar com és més eficaç un rival.

“L’anàlisis de dades al futbol ha d’evolucionar cap a la creació d’entorns simulats”

Bruno Dagnino, cofundador de CTO Sports, ha presentat un estudi elaborat amb Juan Carlos Núñez sobre models matemàtics aplicats al futbol per simular contextos. Ha iniciat la seva ponència amb un repàs als últims anys d’anàlisis matemàtics sobre futbol. Hem vist una revolució en l’extracció de dades i les anàlisis que aquestes han permès i s’han establert models de mesura com el control del camp. L’expectativa de possessió i les possibilitats de marcar. Ara proposa donar un pas més enllà i dirigir-se cap a la simulació.

Simulant partits podríem plantejar un nombre infinit de trobades, com en escacs, provar tàctiques i comparar diferents models. Per aconseguir-ho s’ha de crear un motor de futbol, en aquesta cas s’ha utilitzat Google Research Football Environment  i la seva Kaggle IA soccer competition, amb diferents variables per jugador: regateig, passada o tir, i diferents direccions per executar-los, sempre sota un model de control del terreny de joc, possessió de pilota i expectativa de gol.

Les passades tindrien variables sobre llarg o en curt i els xuts a porta estarien també determinats per la distància del tir i del porter, segons la mitjana d’eficàcia. En total, són dinou accions que tenen com a objectiu que un jugador amb la pilota es situï en la millor posició possible per marcar un gol.

Es tracta d’introduir els algoritmes per a que el simulador aprengui per reforç. No obstant, el futbol és una tasca extremadament complexa, el que provoca el desenvolupament del bots particularment complicat. Dagnino s’ha sumat al repte del Manchester City en aquesta plataforma que consisteix a alimentar una Intel·ligència Artificial enfrontant a bots contra bots.

Els resultats obtinguts en el moment d’aquesta ponència el van portar a aconseguir la posició número tretze entre vuit-cents tretze competidors, introduint variables comuns en l’anàlisi de dades. La tecnologia està encara en una fase molt inicial del seu desenvolupament, però en un futur pot servir, entre moltes funcions, per crear jocs més realistes amb possibles aplicacions també en la competició real.

Coach in Sports Tomorrow

“Està bé la paraula entrenador, però prefereixo formador”

L’actual entrenador de la cantera del València, ex de l’Atlètic de Madrid i amb una experiència internacional en països com Grècia i Qatar, Óscar Fernández, ha mantingut un diàleg amb Isaac Guerrero sobre la filosofia dels seus mètodes d’entrenament. Un enfoc formatiu que manté tant amb jugadors joves que estan començant com amb professionals assentats, perquè entén que tots el necessiten per igual.

Per a Fernández, el futbolista és el gran protagonista del joc. Cada un d’ells és un projecte i la missió de l’entrenador és fer tot el possible per a que es faci realitat. Quan arriba als equips el primer que fa és una entrevista amb tota la plantilla per esbrinar el fonamental: es coneix el jugador a sí mateix? A partir d’aquí, s’inicia un camí que té com a resultat final un futbolista autònom, creatiu, espontani i responsable.

No és partidari de models predeterminats, sinó de tenir jugadors que puguin adaptar-se a qualsevol situació independentment de l’estil, ja que en cada club en el que militi serà diferent. Fernández, si veu que, per exemple, si té un jugador que és un regatejador extraordinari, prefereix treballar en crear situacions en les que aquest pugui regatejar. Vol que tots els jugadors siguin facilitadors, que afavoreixin el desenvolupament del conjunt.

Quan treballa amb la cantera, ha explicat que, sempre és important guanyar, però en aquestes etapes primàries de la carrera dels jugadors, l’èxit és molt relatiu. És més important el seu aprenentatge. Un succés del que se sent orgullós és que els seus jugadors de les categories inferiors de l’Atlètic de Madrid, encara que no van aconseguir l’esperat ascens, llavors la majoria d’ells han assolit l’elit individualment.

El seu sistema d’entrenar es basa en dividir el camp en setze quadrants. Li importa que el futbolista conegui la seva zona i, a partir d’aquí, entengui les dels demés. És més partidari d’estructures que d’esquemes. Al final, ha conclòs, tot es redueix a “guanyar esquenes”, moment en la qual ha citat la màxima de Juan Carlos Unzué: “El jugador que et salta, és el que et diu on està l’home lliure”.

Una altra lliçó que ha après amb els anys és que en el futbol de carrer ja estaven els exercicis que es treballen professionalment en l’elit i els nens que jugaven els havien desenvolupat de forma instintiva. Una cosa que demostra la pedra angular del seu sistema: al final, és el jugador el que determina la identitat del joc.

Nutrition in Sports Tomorrow

“En els últims anys s’ha produït un increment de la massa muscular i la minimització de la massa greix en els futbolistes”

Francis Holway, nutricionista amb més de vint anys d’experiència en el món de l’alt rendiment, ha analitzat la importància de la composició corporal en el futbol actual, com es pot mesurar i les decisions que es poden prendre en funció de les dades obtingudes. Segons Holway, “la composició corporal no és el principal determinant del rendiment en el futbol, però si el jugador té una composició corporal en un estat òptim, pot ajudar-lo a millorar el seu rendiment”. En els últims anys s’ha produït una evolució on els futbolistes han incrementat la seva massa muscular i han minimitzat la massa greix. A més, tal i com ha detallat, aquest canvi de la composició corporal ha estat vinculat a les demandes exigides en els partits, on els jugadors han passat de córrer al voltant de 9 Kilòmetres en la dècada dels 70, a més de 13 en l’actualitat.

Degut a la seva rellevància, ha detallat les diferents metodologies que es poden utilitzar per avaluar la composició corporal, assenyalant que “en la majoria de contextos necessitem una metodologia d’avaluació ràpida, pràctica, econòmica i transportable com pot ser l’antropometria”. Així, malgrat que existeixen mètodes més precisos com el DXA, el seu elevat preu i escassa portabilitat, fan de l’antropometria la principal eina de mesura en el dia a dia dels equips. En aquest cas, la suma de plecs pot ajudar al cos tècnic a valorar la quantitat de greix subcutània. Holway ha explicat que la referència que s’acostuma a utilitzar en futbolistes és de cinquanta mil·límetres. “Els jugadors de futbol professional haurien de tenir una suma de plecs inferior a 50 mm, xifra de referència. La tendència actual fins i tot és apropar-se a una suma de 40 mm. Encara que controlar la quantitat de greix és important, ha comentat que l’intent desesperat d’alguns jugadors per minimitzar el seu greix corporal mitjançant ingestes calòriques molt reduïdes pot incrementar el risc de lesions i d’infeccions respiratòries.

En l’última part de la seva ponència ha detallat com classifica als jugadors relacionant la suma de plecs i l’índex múscul/ossi en quatre quadrants, el que li permet emprendre estratègies nutricionals i d’exercici en funció del perfil dels esportistes.

Per la seva part, la Dra. María Antonia Lizarraga i la nutricionista Mireia Porta, membres del departament mèdic del FC Barcelona, han explicat com el club empren l’anàlisi de composició corporal dels jugadors. De la mateixa manera que Holway, han destacat l’evolució de la massa muscular en els jugadors. Segons la Dra. Lizarraga,  “existeix una tendència en el futbol actual en la que els jugadors disminueixen el seu percentatge de greix no per una pèrdua de massa greix, sinó per un augment de la massa muscular”. Per això, han explicat que “en la valoració de la composició corporal no ens hem de fixar només en el percentatge de greix, ja que la massa muscular en el futbol actual té una gran rellevància”.

Degut a la importància de la massa muscular, en el club utilitzen índexs de funcionalitat obtinguts de mesuraments de composició corporal que permeten comparar a uns jugadors amb altres. D’aquesta manera poden valorar l’índex de massa muscular i comprovar per exemple l’evolució al llarg de la temporada. Un aspecte important que ha remarcat és que l’objectiu de les valoracions de composició corporal és educar a l’esportista i a l’staff en els processos d’entrenament i nutrició. Per això, utilitzen informes on mostren els diferents paràmetres mitjançant colors a la manera d’un semàfor que faciliten la interpretació al cos tècnic i als mateixos jugadors. En conclusió, la monitorització de la composició corporal i una anàlisi adequada de les seves dades poden ajudar a millorar el rendiment dels esportistes.

Medicine in Sports Tomorrow

Model de Return to Play del FC Barcelona per les tendinopaties del tendó d’Aquil·les

Xavier Linde, fisioterapeuta del FC Barcelona, ha presentat com el club tracta el procés de Return to Play en els futbolistes amb tendinopaties d’Aquil·les. Degut a que en la majoria de les ocasions els jugadors amb problemes de tendinopatia segueixen entrenant junt a la resta dels seus companys, “el més important en aquests casos és controlar la càrrega del jugador mentre segueix amb les molèsties”, ha afirmat Linde. En el cas de que el jugador hagi de parar la seva activitat habitual, Linde ha abordat de forma pràctica tots els passos seguits pel club per recuperar a l’esportista.

El nucli sobre el que es sustenta aquest procés és l’exercici físic, aplicat sempre de forma progressiva. Segons ha explicat, en una primera fase porten a terme exercicis isomètrics, els quals produeixen mecanismes d’analgèsia i permeten que en un futur el tendó pugui suportar una major càrrega de treball. A mesura que el jugador adquireix resistència a l’estrès en la zona lesionada, incorpora exercicis excèntrics amb la finalitat de disminuir el dolor i generar adaptacions en l’estructura del tendó. Després d’això, el jugador passa a realitzar treball funcional dinàmic on es busca millorar els patrons de coordinació i la transferència de força, a més d’hipertròfia els músculs que envolten al tendó d’Aquil·les per ajudar-lo a absorbir les vibracions. En les últimes etapes del Return to Play, ja en el camp, el jugador realitza exercicis en sorra, en pujades o en circuits, els quals requereixen un major control motor i cognitiu. Un detall important que ha destacat Linde, és la necessitat d’avaluar el dolor del jugador de forma periòdica, cada 10-15 dies, sempre en una data allunyada del partit, ja que pot pertorbar el resultat de la monitorització.

Per la seva part, Scott Epsley, fisioterapeuta, readaptador físic i consultor de lesions ens esportistes d’elit, ha analitzat l’impacte dels trencaments del tendó d’Aquil·les en jugadores de la NBA i NFL. Un aspecte rellevant és que, malgrat que no es produeixen moltes lesions d’aquest tipus, en la majoria dels casos quan els jugadors retornen, el seu rendiment descendeix de forma molt significativa. A més, si el jugador lesionat té més de trenta anys o porta deu jugant a la lliga, les possibilitats de tornar a jugar es tornaran més complicades.

En relació a l’avaluació de les tendinopaties de l’Aquil·les, Epsley ha expressat la necessitat d’avaluar la força del soli, gastrocnemi i flexors dels dits. Per altra banda, segons el fisioterapeuta, el calçat dels jugadors ha de ser examinat a l’hora de valorar la lesió. “Hem de considerar les característiques del calçat dels jugadors i la seva possible contribució al desenvolupament de tendinopaties en el tendó d’Aquil·les”. Per últim, tal i com ha expressat altres especialistes, per a Epsley, el pilar fonamental del tractament de la tendinopatia ha de ser l’exercici i el control de la seva càrrega.

Permormance in Sports Tomorrow

Anàlisi cinètic i cinemàtic de la carrera aplicat al tractament de les lesions d’isquiotibials

En aquesta ponència el professor JB Morin, de la Universitat de Saint-Etienne, ens parla de la importància de les variables cinètiques (aplicació de forces) i cinemàtiques (moviment de segments) durant la carrera, i la seva relació amb el risc de lesió. Encara que tradicionalment es requerien sistemes complexes i cars per la mesura de les variables cinètiques (com per exemple plataformes de força) i cinemàtics (càmeres d’infrarojos) de la carrera, actualment disposem de senzills tests de camp que ens permeten estimar la força, velocitat i potència exercides per l’esportista, així com de sistemes de gravació i programes d’anàlisi de baix cost (ex. Kinovea) que ens permet avaluar la cinètica del moviment de forma senzilla.

Com comenta el Dr. Morin, els isquiotibials juguen un rol fonamental durant l’sprint, estant molt activats al final de la fase de balanceig de la cama. De fet, l’sprint és l’exercici que més activa els isquiotibilials, pel que altres activitats com els exercicis de força poden no ser suficients per entrenar en la suficient mesura aquest grup muscular per disminuir el seu risc de lesió. Així, l’sprint es presenta com una “vacuna” contra les lesions isquiotibials.

A més, el Dr. Morin comenta el rol de l’anàlisi cinètic i cinemàtic durant l’sprint en el tractament de les lesions. Per exemple, els esportistes lesionats que tornen a competir han presentat en moltes ocasions un dèficit de força horitzontal i potència durant l’sprint malgrat tenir valors similars de velocitat màxima que els esportistes no lesionats. Per això, podria ser recomanable esperar a recuperar aquests valors de força i potència abans de la tornada a la competició. No obstant, encara que nivells baixos de força horitzontal poden ser potencialment considerats un factor de risc de lesió en els isquiotibials, això només és una peça més del trencaclosques, ja que altres factors com els cinemàtics poden incrementar també el risc de lesió. Així, el Dr. Morin presenta evidència sobre associacions entre variables cinemàtiques durant la carrera (en concret sobre la posició de la pelvis) i un major risc de lesió, ja que per exemple una major oscil·lació vertical de la carrera pot afectar a la longitud de la musculatura isquiotibial.

Per últim, el Dr. Morin acaba parlant de les possibles línies d’investigació en el futur. Per exemple, comenta que en els pròxims anys podrem ser capaços d’estimar les forces en el tendó durant la carrera, així com d’estimar les variables de força-velocitat de forma instantània durant el joc (i no només durant un test) gràcies a l’anàlisi de les dades obtingudes amb GPS.

Physiotherapy in Sports Tomorrow

Dolor inguinal amb origen en els adductors: passos a seguir des del seu diagnòstic fins la tornada a la competició

Telmo Firmino, fisioterapeuta al Benfica FC, ens parla del dolor inguinal amb origen en els adductors. Aquests són el principal origen del dolor inguinal, suposant un 50% d’aquestes lesions. No obstant, s’ha de realitzar un diagnòstic correcte ja que també pot estar associat al dolor en el psoes, en la musculatura inguinal o en el pubis.

En aquesta ponència Firmino ens mostra el procés que segueixen en el Benfica FC per el correcte tractament del dolor inguinal associat als adductors. Per això, tracta els factors de risc d’aquesta lesió (incloent tant la debilitat dels músculs del maluc o del core, com també lesions prèvies), i posteriorment parla de les estratègies per la seva valoració i rehabilitació. Dins de la valoració, Firmino comenta la importància de l’anàlisi de l’estabilitat lumbopèlvica, de la mobilitat del maluc, el test de squeeze per la valoració del dolor i la força, l’equilibri amb l’star excursion test, i la presència de lesions prèvies.

A més, en aquesta ponència es mostra el procés d’intervenció amb el jugadors que presenten dolor inguinal associat als adductors. En una primera fase, l’objectiu principal del qual és reduir el dolor, pot ser útil l’aplicació de gel si la patologia ha estat aguda, i s’inclouen estratègies com l’electroteràpia, teràpia manual, alliberament miofascial, activació del transvers abdominal i contraccions isomètriques. En la segona fase, l’objectiu principal és reduir el dèficit de força a 15% entre la cama afectada i la no afectada, a més de la teràpia manual es poden incloure exercicis per la musculatura glútia i del core, així com exercicis amb cintes elàstiques i exercicis aeròbics sen càrrega (pedaleig en bici, alterG, aquateràpia). En la tercera fase s’inclouen exercicis d’enfortiment funcionals (ex. Exercicis multiarticulars, slide board skating, exercicis d’equilibri...) , i es pot començar a incloure la carrera. Un dels objectius d’aquesta fase és córrer sense dolor, a més d’evitar el màxim el dèficit de força en la cama afectada. Finalment, en l’última fase, s’ha d’aconseguir que no hi hagi dolor en exercicis d’adducció amb grans rangs articulars, així com millorar la capacitat per treballar tant excèntrica com concèntricament. Per això, es poden incloure exercicis més complexes com la carrera progressiva, sprints a la slide board i exercicis de transició excèntrica-concèntrica pels adductors. A la tornada a la competició s’ha de fer una progressió tant de la freqüència i magnitud d’acceleracions i desacceleracions, dels canvis de direcció (augmentant per exemple de 45 a 180º), i augmentar progressivament la quantitat de contingut tècnic-tàctic (volum de passes). En l’última instància, per permetre la tornada a la competició, s’ha de progressar en el volum d’entrenament en equip des de trenta fins a noranta minuts, participar com a mínim d’una a tres setmanes completes d’entrenament, i assegurar-nos de que l’esportista és capaç de completar acceleracions i desacceleracions, i esforços explosius al nivell demanat al més alt nivell de competició.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut