El futbol més pur toca el cel
- Viber
- Messenger
- Copia l'enllaç
“No és només el que es guanya, sinó com es guanya”, va escriure l’etern capità Carles Puyol en xarxes just després d’acabar la final. I és que aquest Barça ha estat capaç de guanyar-ho tot però també ha aconseguit quelcom més gran: emocionar amb la seva manera de guanyar.
E l Barça ha aconseguit la primera Champions femenina de la història del Club de manera incontestable i completant un any espectacular a tots els nivells. Perquè al Barça no només compta el QUÈ sinó també el COM. I és que l’equip de Lluís Cortés ha representat la puresa màxima del model blaugrana. Aquí els punts sobre els quals se sustenta aquesta idea:
4-3-3 PUR I INVARIABLE
El 4-3-3 ha estat la seva innegociable estructura en tots els partits. Mai s’ha adaptat al rival sinó més aviat el contrari, ja que ha estat a partir d’aquest dibuix com s’ha sotmès als seus adversaris. Aquesta estabilitat, que ve de temporades anteriors, ha permès a l’equip ensenyar mecanismes molt adquirits. A més, i arran de la comprensió de l’idioma Barça de les jugadores, els triangles en el terreny de joc són ja un segell identificatiu d’aquest equip. Un aspecte que el Barça femení tracta de tenir cura permanentment i que fa que la posseïdora de pilota sempre tingui, almenys, dues opcions de passada. Aquesta és la raó per la qual, tot i arriscar iniciant el joc des del darrere sense excepció, hagin estat molt fiables amb la pilota. El conjunt blaugrana ha acabat la Champions amb una mitjana de 400 passades amb èxit de les 498 de mitjana que té per partit. És a dir, un percentatge que supera el 80% d’encert.
JOC DE POSICIÓ EN TOT EL CAMP
El Barça ha aconseguit progressar en el terreny de joc de manera controlada mimant molt el joc posicional. En primera fase, han estat freqüents les aclarides que les laterals han fet a les dues centrals perquè elles poguessin iniciar en superioritat. Tant Andrea Pereira com Mapi León (les habituals) tenen capacitat per filtrar bones passades a la línia següent. Especialment Mapi, que posseeix una gran passada tocada i un desplaçament en diagonal extraordinari.
Les pivots (Patri, Hamraoui o Vicky Losada) han demostrat gran entesa del joc posicionant-se com a fixadores (provocant que la marca rival estigui amb elles) i demostrant prioritat per mantenir-se en la seva posició. La premissa és la de no baixar entre les centrals si no és necessari. Una ocupació dels espais súper equilibrada i que ha revertit en una alta quota de pilota. Amb un mitjana del 55%, les de Lluís Cortés han estat el conjunt amb més possessió d’aquesta Champions 2020/2021.
APOSTA PEL JOC D’EXTREMS
En l’últim terç de camp, l’equip s’ha valgut d’una gran mobilitat, una clara intenció de jugar a pocs tocs i una aposta clara per l’amplitud més productiva que existeix en el futbol: l’amplitud d’extrems. Una part de camp que està reservada a dues jugadores diferencials com la talentosa Lieke Martens i la imparable Caroline Graham Hansen, la futbolista més desequilibrant d’Europa actualment. També Mariona té un paper rellevant quan el partit ha requerit més control. Però perquè elles poguessin treure el seu talent, l’equip ha sabut oferir situacions d’igualtat tirant, un cop més, del joc de posició. Per això el Barça va aconseguir una amplitud de 52,6 metres a Göteborg, registrant 12 regats d’èxit i 7 centres productius. Unes dades magnífiques en una final.
ACTIVITAT A LA PRESSIÓ
Sense pilota, el Barça té un objectiu per sobre de la resta: jugar a camp rival el màxim temps possible. I utilitza una fórmula infal·lible: compromís en la pressió. Una pressió que el Barça llança dalt i de manera molt activa. Mentre la nou (Jennifer o Oshoala) és qui dona el senyal d’inici triant una de les centrals rivals, una de les mitges puntes (Aitana gairebé sempre) salta a la central lliure i les extrems van amb les laterals rivals buscant l’aparellament individual.
I FAM PER A LA RECUPERACIÓ
El conjunt blaugrana va signar 79 recuperacions a la final i 36 d’aquestes van ser de jugadores ofensives. No és casualitat que el primer gol en la jugada inicial de la final naixés d’una recuperació de pilota derivada d’un esforç coordinat.
ALEXIA-AITANA, ADN BARÇA
Una de les claus del creixement d’aquest equip respon a la parella d’interiors que formen Alexia Putellas i Aitana Bonmatí. Dues jugadores que encarnen i apliquen el joc Barça d’allò més bé. Alexia és una ‘8’ ideal per al llenguatge futbolístic que cerca Lluís Cortés. Participa en l’inici si cal, combina el joc curt amb el llarg de manera fantàstica en l’elaboració i, a més, té gol. Va marcar i va assistir a la final. Per la seva banda, Aitana és la mitja punta perfecta. Té calma en la presa de decisions i una intensitat sense igual. Una peça imprescindible. El seu partit a Göteborg és per emmarcar. Amb pilota, va acumular 76 intervencions sent la jugadora que més va participar i, sense pilota, va tornar a donar una exhibició a la pressió. Amb un total d’11, també va acabar com la màxima recuperadora. Una dupla que es complementa i que és, a dia d’avui, la millor del continent.
MARGE PER ALS MATISOS
Però dins d’aquest magnífic engranatge col·lectiu també hi ha espai perquè el talent pugui sortir del guió. Un aspecte que s’aprecia amb els moviments de Jennifer actuant com a fals nou o el comportament asimètric de les laterals. Ja que, mentre Marta Torrejón és més posicional, les incorporacions per banda esquerra de Leila (o Melanie Serrano quan té minuts) són molt profundes.
* TOTES LES DADES SÓN PROPORCIONADES PER OPTA SPORTS
- Viber
- Messenger
- Copia l'enllaç