Comunicat del FC Barcelona

Proyecto Sostenible vs. Proyecto LaLiga Impulso: resposta a les cartes del president de LaLliga i observacions addicionals.

1. Sobre les cartes del president de LaLiga de 3 i 5 de desembre del 2021

a) Lamentem que la Presidència de la Lliga hagi derivat en un personalisme incompatible amb els principis i valors del futbol i amb les funcions, responsabilitats i obligacions d'aquest càrrec.

b) Observem que cap de les seves comunicacions valora amb el rigor que mereix ni les característiques de Projecte Sostenible ni les greus irregularitats del projecte alternatiu que promou. 

c) Recordem l'ineludible deure del president de la Lliga d'actuar com a administrador lleial d'aquesta associació. Aquest deure és incompatible amb les seves actuacions, incloent-hi la pretesa execució del Proyecto LaLiga Impulso sense un previ procés competitiu, obert i transparent, que maximitzi les seves condicions per a tots, (ii) la disparitat en el tracte i accés a informació sobre aquest projecte atorgat a diversos membres de la Lliga i (iii) l'atac a Projecte Sostenible des de mitjans propis i afins, quan no deixa de ser una proposta alternativa que ofereix solucions legals i raonables als clubs i que ha de ser valorada.

d) En conseqüència, requerim al president de la Lliga que actuï amb la lleialtat que li és exigible com a administrador d'aquesta associació, obviant qualsevol posició o interès personal que pogués influir en el seu comportament

2. Sobre Proyecto Sostenible

a) Proyecto Sostenible, contràriament al que sosté el president de la Lliga, no és un plantejament conceptual. Aplica una estructura comuna de finançament, habitualment emprada per cotitzades espanyoles, lligues i equips nord-americans. Compta amb preus indicatius de prestigiosos bancs internacionals (fins i tot en forma de Highly Confident Letter). Traslladar que aquesta proposta no és viable, sense interessar-se si més no pels seus detalls, és, simplement, faltar a la veritat

b) Proyecto Sostenible té tres avantatges essencials sobre el projecte promogut pel president de la Lliga

(i) en el pla econòmic resultaria extraordinàriament més atractiu per als clubs. Segons el mateix cas base presentat per la Lliga, Projecte Sostenible permetria estalviar als clubs més de 12.000 milions d'euros, sent una proposta 15 vegades més econòmica i que, a més, només inclou compromisos per 25 anys, i no per 50;

(ii) en el pla jurídic és una proposta plenament legal, en estructurar-se directament pels clubs sense la participació directa de la Lliga. D'aquesta manera no es vulnera la propietat dels clubs sobre els drets audiovisuals, no es perjudiquen els drets de cap tercer (incloent-hi clubs de categories inferiors i creditors) i no s'empren estructures mercantils i conceptes comptables amb finalitats artificiosos; i

(iii) en el pla de govern corporatiu no confereix a cap entitat aliena al món del futbol cap participació en la gestió i governança de la Lliga (qüestió que, a més, també seria irregular en el pla jurídic).

c) Tampoc se sostenen els arguments del president de la Lliga en relació amb la necessitat de dotar a l'associació d'un soci industrial que l'ajudi a créixer. Seria inexplicable contractar com a soci industrial a un inversor financer els gestors del qual van anunciar públicament la seva intenció de deslligar-se del Proyecto LaLiga Impulso en un termini màxim de "8 a 10 anys" i traslladar la seva posició a un altre inversor. La Lliga ha de créixer amb els seus propis mitjans i realitzar les contractacions que resultin necessàries per créixer sense perdre la seva independència i plena propietat. No és necessari malgastar 12.000 milions d'euros per tenir capacitat de créixer.

d) Reiterem que posem a la disposició del futbol espanyol la nostra experiència i recursos per a, treballant units, portar a bon port Proyecto Sostenible o qualsevol altra operació que tingui sentit econòmic i respecti la legalitat.

3. Sobre les greus irregularitats del Proyecto La Liga Impulso

a) L'estructura de l'operació concebuda pel president de la Lliga se sustenta en un greu -i obvi- error conceptual, ja evident des del seu anunci, i que mai ha estat corregit perquè això no resulta possible. Es presenta l'operació sobre la base que el fons valora LaLiga en 24.250 milions d'euros i està disposat a realitzar la seva inversió sobre un múltiple de 15 vegades EBITDA. La qüestió és evident: com és possible que LaLiga, associació sense ànim de lucre, aconsegueixi aquesta valoració, si no és propietària dels drets audiovisuals de la competició ni pot disposar d'ells, perquè són propietat directa i exclusiva dels clubs? És més, aquests drets ni tan sols pertanyen als clubs als quals ara se sotmet a consideració aquesta operació, perquè són propietat de tots els clubs que juguin la competició en els pròxims 50 anys.

b) A partir d'un error de concepte de tal calibre, l'estructura del Proyecto LaLiga Impulso consisteix en una fugida cap endavant que, entre d’altres, té com a principal objectiu articular que sigui LaLiga, i no els clubs, la que transmeti al fons un percentatge dels drets audiovisuals (encara que no siguin de la seva propietat) i assumeixi obligacions de pagament enfront d'aquest. I per a això no es dubta a estructurar l'operació a l’entorn d'un original contracte de "comptes en participació" i un voluntarista concepte de "despesa de comercialització", tot això de manera artificiosa i constituint un clar frau de llei (vegeu l'annex a aquesta carta).

c) Des de la perspectiva dels clubs l'operació constitueix, a més, un acte d'apropiació (expropiació) per part de la Lliga dels seus drets audiovisuals per un termini de 50 anys. I aquesta manifestació queda demostrada quan s'estableix ara -no en la proposta d'agost- un suposat mecanisme indemnitzatori de compensació a favor dels "clubs no participants" en forma de “despesa de comercialització addicional”, que no és una altra cosa que un nou subterfugi amb el qual es pretén eludir la incapacitat de la Lliga per disposar dels drets audiovisuals dels clubs. No obstant això:

(i) Aquest mecanisme manca d'eficàcia jurídica en la mesura en què un “acord transaccional” a aquest efecte requereix l'imprescindible consentiment exprés i individual dels “clubs no participants”. Els mateixos termes de l'acord proposat, establint la necessitat d'indemnitzar els qui no s’hi vulguin acollir, demostren la seva il·legalitat;

(ii) és fals que els clubs que decideixen no rebre els diners del fons no es veuen afectats pel Projecte Impuls. Rigorosament fals. Se'ls priva de drets dels quals són propietaris a canvi d'una “indemnització”. Com a membres de la Lliga, se'ls obliga a ser partícips d'estructures il·legals i artificioses, construïdes en frau de llei, en perjudici de tercers i creditors, en flagrant vulneració del RD-Llei 5/2015 (qüestió sobre la qual haurà de pronunciar-se el Consell Superior d'Esports) i que, a més, posen en perill l'estabilitat financera de tots els clubs, hi participin o no. Se'ls obliga a compartir amb el fons propietat, governança i gestió d'activitats de la Lliga, en incompliment de la pròpia naturalesa jurídica d'aquesta associació; i

(iii) a més, què ocorreria si l'import aportat pel fons a la Lliga en virtut del contracte de comptes en participació es transforma en deute ordinari de La Lliga a tipus d'interès desmesurats, tal com es preveu expressament en uns certs supòsits? aquest deute no compromet la viabilitat financera de l'associació i el futur econòmic de tots els seus membres, presents i futurs?

d) D'altra banda, resulta inaudit, i molt preocupant, que el president de la Lliga indueixi en uns certs casos els clubs a actuar potencialment de manera fraudulenta enfront dels seus creditors amb garanties sobre els seus drets audiovisuals. Ha manifestat, fins i tot per escrit, que el Proyecto LaLiga Impulso pot dur-se a terme sense aquest consentiment. No és cert. L'estructura de l'operació proposada per la Lliga inclou una cessió implícita, i indiscutible, d'ingressos audiovisuals dels clubs al fons (atès que els clubs acorden reduir durant moltíssims anys aquests ingressos i traslladar-los al fons a canvi de rebre finançament); per això, l'execució de l'operació sense el consentiment dels creditors corresponents seria en tals casos un esquema fraudulent.

e) A més, amb l'acord amb el fons, La Lliga se situaria fora del marc legal de les seves competències, excedint les facultats que li atribueix la Llei de l'Esport. L'afiliació dels clubs de futbol a la Lliga resulta obligatòria per mandat legal (Llei de l'Esport), sobre la base de la limitació legal de les seves competències, perquè qualsevol altra interpretació seria contrària al principi de necessitat (article 9.2.b) de la Llei 17/2009) i a la llibertat d'associació (article 22 de la Constitució). Cap club està obligat a afiliar-se a una entitat per a l'exercici d'altres funcions diferents de les previstes legalment. Els clubs no tenen l'obligació de suportar les conseqüències de l'exercici per la Lliga d'activitats per a les quals no estava prevista l'afiliació obligatòria, i molt menys en règim de cogovernança i cotitularitat amb tercers aliens als fins i afiliacions pròpies de la Lliga. En col·locar-se fora del seu marc legal de competències, La Lliga perd la seva legitimació per exigir l'afiliació obligatòria dels clubs de futbol. Confiem que la Reial Federació Espanyola de Futbol també protegeixi els interessos dels clubs de futbol en relació amb aquesta qüestió.

f) Totes aquestes qüestions -al marge d'altres consideracions i irregularitats addicionals en relació amb el Proyecto LaLiga Impulso com ara, entre d’altres, la imposició d'acords de manera abusiva o la realització d'operacions contràries a l'interès de l'associació sense maximitzar les potencials condicions de la transacció mitjançant processos competitius, oberts i transparents- són de tal gravetat que obligaran els clubs a adoptar les mesures legals, de l'ordre que procedeixin, per a la protecció dels seus legítims interessos.

4. Sobre les normes de control econòmic dels clubs de LaLiga

a) Tal com assenyalàvem en la nostra carta del passat 2 de desembre, som plenament conscients de la situació financera que pateix el sector del futbol espanyol, agreujada materialment per la pandèmia de la Covid. Projecte Sostenible té com a objectiu ajudar els clubs a recuperar el pols econòmic, facilitant liquiditat en termes de mercat sobre la base d'estructures racionals. I estem disposats a treballar en aquesta direcció, ja sigui amb la nostra proposta o amb qualsevol altra que, des de la legalitat, llanci beneficis similars.

b) No obstant això, vam mostrar també la nostra més profunda preocupació davant un sentiment generalitzat que hem constatat aquests dies: són les normes de control econòmic de la Lliga les que van empènyer a l'agost els clubs a acceptar majoritàriament un projecte que considerem ruïnós, simplement perquè havia estat estructurat pels gestors de la Lliga com a solució vàlida per completar la inscripció de jugadors o, fins i tot, evitar conseqüències addicionals.

c) Les normes de control econòmic de la Lliga estan al servei dels clubs. No són normes al servei dels gestors de la Lliga, ni han de servir en cap cas de palanca, ni constituir moneda de canvi, per a la promoció d'operacions com el Proyecto LaLiga Impulso. Això ha de canviar de manera immediata.

d) Mentre països veïns flexibilitzaven les seves normes de control econòmic per motiu de la pandèmia, a fi de facilitar als seus clubs l'imprescindible oxigen financer, aquí, al contrari, davant tan desgraciada conjuntura es va vincular un projecte financerament ruïnós (i, recordem de nou, triat sense un procés de selecció transparent i obert) a la flexibilització de les normes de control financer (això sí, només per a aquells clubs que votessin a favor de la proposta dels gestors de la Lliga). Intolerable.

e) Els clubs som els sobirans de la Lliga, no presoners dels seus gestors. I, com a sobirans, tenim el dret i l'obligació de dotar-nos de normes que tinguin sentit i s'ajustin a la realitat econòmica actual. No pot costar-li al futbol espanyol 12.000 milions d'euros sobreviure a les conseqüències de la pandèmia perquè així ho proposin els seus gestors. A la vista de la gravetat dels fets entenem necessari escometre una reforma estructural del futbol espanyol, partint d'una valoració en profunditat de la situació real de les necessitats del futbol professional, els seus clubs i els mecanismes necessaris de solidaritat amb les restants categories de base. I, tot això, delimitant i separant les necessàries àrees de desenvolupament estratègic de les eines necessàries per a pal·liar les conseqüències de l'impacte de la pandèmia, estenent acta i delimitant les necessitats reals de despesa en l’estructura professional i desenvolupament per a l'activitat que està encomanada a la Lliga per a la comercialització de drets de televisió, i incloent aquells aspectes de la normativa de control econòmic que resultin oportuns. Aquí estenem la nostra mà a la resta de clubs de futbol i actors de l'esport per a això, sent Projecte Sostenible una excel·lent oportunitat per reprendre el consens que tant necessita l'interès general del futbol, des de la legalitat, la bona gestió i el sentit comú.

Un forta abraçada,

Aitor Elizegi (Athletic Club), Joan Laporta (Futbol Club Barcelona), Florentino Pérez (Real Madrid Club de Fútbol)

Apèndix: sobre els comptes en participació i el concepte de despesa de comercialització

L'estructura del Proyecto LaLiga Impulso, articulada mitjançant el contracte de comptes en participació, té com a principal objectiu sortejar la falta de titularitat de LaLiga sobre els drets audiovisuals de la competició. Serveix per establir que sigui La Lliga (i no els clubs) qui assumeix obligacions de pagament davant el fons, al mateix temps que transmet a aquest fons un percentatge dels drets audiovisuals de la competició. El contracte de comptes en participació s'usa en aquest cas de manera artificiosa, constituint un clar frau de llei:

(i) els comptes en participació exigeixen legalment que el denominat partícip (en aquest cas, el fons) ostenti una participació en els "resultats pròspers o adversos" del negoci del denominat gestor (és a dir, LaLiga) (art.239 del Codi de Comerç): s'exigeix doncs que es participi en el resultat o rendiment del negoci, la qual cosa per la seva pròpia naturalesa exigeix descomptar o llevar totes les despeses incorregudes pel gestor per a obtenir-lo;

(ii) en aquest cas, el "negoci" de LaLliga en els "resultats pròspers de la qual o adversos" participaria el fons no pot ser en cap cas el relatiu als ingressos que obtingui LaLiga per la comercialització dels drets, per la senzilla raó que aquests ingressos han de ser íntegrament repartits entre els clubs de la Lliga (art.5 RD-Llei 5/2015), ja deduïdes les despeses incorregudes per la Lliga per a la comercialització (art.2.3 del de l'RD 2/2018);

(iii) de fet, La Lliga és una entitat associativa sense ànim de lucre (art.4 dels seus estatuts), que com a tal no pot obtenir cap resultat o rendiment de l'explotació dels drets audiovisuals, perquè només pot llevar les seves pròpies despeses de comercialització i ha de distribuir tots els ingressos nets entre els clubs; els "resultats pròspers o adversos" de l'explotació dels drets només corresponen als propis clubs, els seus amos;

(iv) per eludir aquest fet, LaLiga no dubta a declarar -de manera voluntarista- que els pagaments de LaLiga al fons sota els comptes en participació "constitueixen despeses de comercialització i explotació de LaLiga a l'efecte del RDL 5/2015"; però això resulta incompatible, no sols amb l'RDL 5/2015 (perquè es configuren com a "despeses de comercialització" el que representa la venda o disposició anticipada d'un percentatge dels drets audiovisuals la titularitat dels quals correspon als clubs), sinó també amb la noció mateixa del contracte de comptes en participació, que legalment exigeix participar en els "resultats pròspers o adversos" del negoci una vegada descomptats o llevats les despeses; dit d'una altra forma, o és "despesa" o és "resultat", però no les dues coses alhora; i

(v) aquesta circumstància evidencia també per què La Lliga aporta les restants activitats a una filial de nova creació en què participarà el fons com a accionista, mentre que en el cas dels drets audiovisuals no els aporta, sinó que concerta el contracte de comptes en participació; si LaLiga no els aporta a aquesta filial, a diferència de les altres activitats, és lògicament perquè no són de la seva propietat; i per a compensar aquest fet, LaLiga busca aconseguir el mateix resultat econòmic concertant un contracte de comptes en participació que no té més finalitat que la de donar una participació en els drets al fons equivalent a la que hauria obtingut com a soci d'aquesta societat si els drets haguessin estat aportats a aquesta, constituint en conseqüència un obvi frau de llei.