Les cinc lliçons de vida d’Unzué a La Masia

La del dilluns va ser una nit molt productiva i interessant per als residents de La Masia. Els nois i noies van gaudir de la visita de Juan Carlos Unzué, exporter i exentrenador del Barça, que va presentar-los el seu llibre biogràfic juntament amb els tres autors, els periodistes Ramon Besa, Marcos López i Lu Martín. Unzué, pacient diagnosticat d’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), va donar una lliçó de vida, de com “gaudir del camí”. “Hem de buscar sempre les coses que podem controlar per afrontar les dificultats; t’has de rebel·lar i fer-ho amb actitud positiva”, deia el navarrès.

Juan Carlos Unzué va tenir una carrera futbolística d’èxit, però que també va tenir moments de dificultats. Perquè els residents es poguessin posar en la seva pell, sobretot de l’Unzué que va arribar a Primera Divisió amb 18 anys, va explicar diversos moments clau de la seva carrera, bons i dolents, i com va afrontar-los: “Davant d’un moment de debilitat, busqueu algú de confiança amb qui compartir-ho; això denota humilitat”.

Cinc anècdotes que són lliçons de vida

El primer dels moments que va explicar Unzué es remunta als seus inicis a Osasuna i de com va passar de ser sotscampió del món Sub-20 a no ser ni convocat pel seu tècnic a Pamplona. Enlloc de queixar-se, Unzué relata com va apujar el seu rendiment fins arribar a ser titular, explicant la importància de no preocupar-se per allò que no pots controlat i donar-ho tot per convèncer els teus entrenadors. 

La segona anècdota que va recordar Unzué davant els residents de la Masia és la de la seva arribada al Barça amb només 21 anys. Amb un contracte signat de vuit anys, veu com Andoni Zubizarreta és el titular indiscutible sota pals. Com no se sent del tot útil a la plantilla, decideix mirar de ser feliç a un altre equip, fent les maletes rumb a Sevilla. En aquest sentit, Unzué explica la importància “del camí”, del dia a dia i d’aprendre de la competència que vas tenint.

Unzué fa un salt fins al 2010 per explicar la tercera lliçó de vida. És quan el Barça de Guardiola (del qual ell n’era l’entrenador de porters) ve de guanyar el triplet i ell decideix fer realitat el somni de la seva vida: ser primer entrenador. Li diuen que està boig per deixar un equip campió com el Barça, però ell intenta fer veure als residents de la Masia que cal ser valents i atrevits en tot el que facin.

La quarta anècdota té lloc mesos més tard quan, ja a càrrec del Numància, perd els primers quatre partits. Unzué reconeix que se sentia completament bloquejat, sense la companyia de la seva família, i amb la necessitat de compartir els seus neguits amb algú. És llavors quan es desfoga explicant-ho tot per telèfon a la seva dona i a tres bons amics culers (Luis Enrique, Guardiola i Eusebio), que l’animen a tirar endavant. Conclusió: no tenir por de demanar ajuda a família o amics en els moments difícils, ja que és imprescindible poder expressar els teus sentiments.

La darrera petita història que Unzué va explicar als residents torna a estar vinculada al Barça. Ens situem al 2015, quan el Barça de Luis Enrique ha guanyat el triplet i a Unzué se li apropen uns quants jugadors de la plantilla, nerviosos pels rumors que corren de què ‘Lucho’ podria deixar l’equip i convençuts que, amb ell, la plantilla seguirà guanyant. En aquest cas, la reflexió d’Unzué té a veure amb la importància de gaudir del present. No es pot esperar a ser feliç, quan potser ja ho ets en aquell moment, després de guanyar una Champions. Cal gaudir del trajecte.

Un llibre benèfic

Els tres periodistes que han escrit el llibre biogràfic van destacar el privilegi que han tingut d’endinsar-se en la vida de Juan Carlos Unzué. Una vida plena és un recull de testimonis de les persones que han acompanyat Unzué al llarg de la seva vida, des de la seva família a companys de professió i amics. Ara, com a pacient d’ELA, afronta una etapa molt diferent. Un repte majúscul, que l’ha portat a lluitar per aconseguir fons per a la investigació de la malaltia. I és que tots els beneficis del llibre van destinats a aquesta causa.

Dirigint-se als residents, Unzué va destacar que “l’esport col·lectiu d’alt nivell t’obliga a prendre decisions des de molt jove”, com la que ja han hagut de prendre els esportistes de La Masia de deixar les seves famílies per lluitar pel seu somni. Davant dels obstacles, l’ex porter va animar als joves a “sempre intentar-ho”, perquè “això et donarà tranquil·litat quan més endavant miris enrere”.

El periodista Lu Martín va resumir el missatge del llibre al final de l’acte: “El llibre parla de vida, de futbol, de porteries i del camí de tot plegat”. Una vida que ara ha posat l’ELA en el camí. Un obstacle més per afrontar-lo amb energia i mentalitat lluitadora.