100 anys de la primera pedra al camp de Les Corts
La història del Barça i el seu creixement esportiu i social ha estat sempre lligat als seus terrenys de joc i els seus camps fins arribar al Camp Nou, que pròximament també iniciarà el procés de remodelació més important de la seva existència, quan les grues entrin per iniciar el moment més esperat del projecte de l’Espai Barça. El Club, que ja té 122 anys de vida, commemora aquest 2022 el centenari de la construcció del camp de Les Corts, La Catedral del futbol -com ben aviat va ser conegut- i que en l’època es va convertir en un dels millors camps de futbol d’Europa.
La construcció de Les Corts va ser una conseqüència lògica de l’eclosió del gran Barça de la primera Edat d’Or (1919-1929) i l’enorme expectació que va generar. Situat al barri de les Corts, en els terrenys anomenats Can Ribot o Can Guerra, entre els actuals carrers Numància, Marquès de Sentmenat, Vallespir i Travessera de les Corts, la seva gènesi cal trobar-la en una Assemblea General del FC Barcelona celebrada el 10 de juliol del 1921. Aquell dia es va aprovar per unanimitat una proposició que palesava la voluntat primordial del Club de construir un nou camp de joc “amb totes les condicions indispensables que requereix el bon nombre del Club per la seva gloriosa història i per honor de tota la Catalunya futbolística”.
Però el Club necessitava finançament per cometre l’obra, i el 8 de desembre del 1921, en una assemblea extraordinària de socis, es va decidir l’entramat econòmic que havia de finançar l’operació del nou estadi, consistent en l’emissió d’obligacions hipotecàries. Aquell dia, el president Joan Gamper, plenament conscient de la transcendència dels acords adoptats, va pronunciar aquestes significatives paraules: “Senyors, d’aquí en naixerà un Barcelona nou, i s’obrirà una era de prosperitat i es tancarà el període preparatori d’una història”.
Arribats a aquest punt, la comissió de camp va emetre el seu veredicte: l’escollit per acollir el nou camp era el conegut per Can Ribot, també anomenat Can Guerra, que estava situat al barri de les Corts. El 8 de febrer del 1922 un emocionat Joan Gamper estampava la seva signatura a l’escriptura de compra del terreny escollit.
"Amunt els cors, que ja tenim camp nou!"
El 19 de febrer es procedia amb la solemne cerimònia de col·locació de la primera pedra del futur camp de Les Corts. A les onze del matí va sortir una munió de barcelonistes dels carrers París-Urgell, la ubicació de l’aleshores ja anomenat vell camp del carrer Indústria.
Componien la comitiva quatre batedors de la guàrdia municipal, la banda de música de la Casa de Família, el pendó antic del Club, portat per l’excampió de lluita greco-romana Josep Ardèvol i els jugadors dels quatre equips de futbol de l’entitat, a més de representants de l’Ajuntament i la Mancomunitat, la Junta Directiva en ple i nombrosos socis i simpatitzants del FC Barcelona.
Arribats a Can Ribot, el pare Lluís Sabaté va procedir a beneir la primera pedra davant d’una petita tribuna improvisada per a les autoritats. Després de diversos parlaments a càrrec dels representants de les institucions, Joan Gamper va tancar l’acte amb un emotiu discurs on va aixecar el públic amb el crit: "Amunt els cors, que ja tenim camp nou!".
L’endemà mateix començaven les obres de construcció del camp de Les Corts. I val a dir que els obrers van fer la seva feina amb eficàcia i rapidesa: en un temps rècord, després de tres mesos de dura feina amb els rudimentaris mitjans de l’època i treballant dia i nit, el camp de Les Corts era ja un fet: el gran moment va arribar el 20 de maig del 1922, dia de la solemne inauguració del nou estadi.
Victòria en el partit d’inauguració
S’hi van enfrontar el FC Barcelona i l’equip escocès del Saint Mirren. Els britànics van ser derrotats per 2-1 (gols de l’escocès Birrel en pròpia porta i d’Alcántara) enmig de l’eufòria de l’afecció barcelonista. Aquest va ser l’onze del Barça en aquell històric dia: Zamora; Planas, Surroca; Torralba, Sancho, Samitier; Piera, Martínez, Gràcia, Alcántara i Sagi-Barba. Els afeccionats barcelonistes tenien un doble motiu d’alegria, atès que a l’històric esdeveniment s’afegia la conquesta, sis dies abans, del Campionat d’Espanya davant la Real Unión d’Irun per un contundent 5-1.
La primera Edat d’Or del Club
El moment històric no podia ser més propici. Quan el Barça va inaugurar el camp de Les Corts feia ja tres anys que el Club estava immers a la seva Edat d’Or, la primera època gloriosa de l’Entitat, un període de temps que es va estendre a tota la dècada dels anys vint, amb figures de la talla d’Alcántara, Samitier, Zamora, Torralba, Sancho, Sagi-Barba, Piera, Plattkó i tants d’altres. Durant aquell decenni el Barça va ser el clar dominador de l’aleshores força important Campionat de Catalunya (només va deixar de guanyar-ho a les temporades 1922-23 i 1928-29) i a més va guanyar el Campionat d’Espanya els anys 1920, 1922, 1925, 1926 i 1928 i la primera edició del Campionat de Lliga (1929.) El FC Barcelona era, doncs, l’equip que clarament ostentava la supremacia del futbol estatal a la dècada dels vint.
Aquells eren els temps d’una clara eclosió popular del futbol, que ja havia esdevingut l’esport rei de Catalunya i Espanya després de superar la precària etapa de naixement i consolidació iniciada a finals del segle XIX. De fet, Les Corts va començar a quedar-se petit des de pocs mesos després d’inaugurar-se.
Els dies 29 de setembre i 1 d’octubre del 1923 se celebraren sengles partits contra l’Athletic Club de Bilbao que suscitaren tanta expectació que l’estadi va registrar un ple a vessar, la qual cosa va fer exclamar a Joan Gamper: “Crec que haguéssim hagut d’adquirir un terreny el doble de gran”. En només dos anys (1921-1923), el nombre de socis del FC Barcelona havia passat de 4.302 a 11.277.
De 22.000 a 48.000 espectadors en diferents ampliacions
Obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany, Les Corts, que havia costat oficialment 991.984,05 pessetes, feia 112x70 metres i el dia de la seva inauguració tenia una capacitat per a 22.000 espectadors. Com succeiria després amb el Camp Nou, Les Corts va experimentar reformes importants al llarg dels anys. En 1942, amb l’ampliació del lateral, l’aforament es va situar en 32.000 persones.
L’ampliació del 1943, del gol nord, va permetre arribar a 37.000 espectadors, xifra que va augmentar, el 1945, a 43.000 amb el canvi de la Tribuna. L’última ampliació, el 1946, del gol sud, va permetre que 48.000 barcelonistes aplaudissin el seu equip fins que el camp va quedar novament petit.
Una venda que va permetre amortitzar el deute
Les Corts va ser objecte de diferents ampliacions, però la renascuda passió pel futbol que es va viure a la postguerra entre l’afició culer va fer que al capdavall acabés quedant-se petit. Construït més de 25 anys abans, l’estructura no estava dissenyada per encabir tanta gent. A finals de la dècada dels quaranta el Club ja es va plantejar seriosament la construcció d’un nou estadi, el Camp Nou, finalment inaugurat l’any 1957.
A partir d’aleshores, Les Corts va passar a ser un camp d’entrenament i l’estadi on jugava el filial, entre altres usos secundaris, però la idea de la directiva del president Enric Llaudet era treure benefici del terreny amb la seva venda. El 4 de març de 1966, nou anys després de la inauguració del Camp Nou, el vell camp de Les Corts seria demolit. El seu solar es va vendre per 226 milions de pessetes i en el seu lloc es van alçar habitatges i noves zones verdes i esportives.
L’import de la seva venda fou destinat íntegrament a l’amortització del deute (crèdits bancaris, obligacions i bons) que aleshores patia el Club com a conseqüència de l’onerosa construcció del Camp Nou. Amb Les Corts van marxar els darrers gols de Paulino Alcántara, el Barça de les Cinc Copes i la davantera a la que un dia va cantar Joan Manuel Serrat.
Cap al Barça del futur
El Camp Nou va ser inaugurat el 24 de setembre de 1957, coincidint amb el dia de la Mercè, la patrona de la ciutat de Barcelona. Amb una capacitat de més de 99 espectadors, durant tots aquests anys l'Estadi blaugrana ha vibrat amb grans nits de glòria i estrelles com Johan Cruyff, Ronaldinho o Leo Messi, entre molts altres. Però ara, més de 60 anys després, el FC Barcelona afronta un nou gran repte: un nou Espai Barça que és l'assignatura pendent clau per al futur del Club.
