Victòria d’estil i prestigi per seguir invictes a la Lliga a domicili
Feia molt de temps que el culer necessitava una nit com aquesta, com les que s’havien viscut anys enrere i l'afició recordava al Santiago Bernabéu. Una golejada històrica, que va més enllà del resultat (0-4): el domini mostrat en tot moment, amb una clara imposició de l’estil de joc blaugrana, és una injecció de moral, orgull i constatació que aquest és el camí, després de sis partits sense poder aconseguir guanyar el Reial Madrid.
El Barça de Xavi, doncs, ha aconseguit trencar la ratxa negativa i segueix carregant-se de raons en la reafirmació del seu projecte.
De fet, des que el tècnic de Terrassa és l’amo de la banqueta, el conjunt culer encara no sap què es perdre a domicili a la Lliga. Suma sis victòries, contra el Vila-real (1-3), el Mallorca (0-1), l’Alabès (0-1), el València (1-4), l’Elx (1-2) i el Madrid (0-4), i quatre empats, contra l’Osasuna (2-2), el Sevilla (1-1), el Granada (1-1) i l’Espanyol (2-2).
Una dada complicada d’aconseguir, perquè de fet només Ernesto Valverde, que no va perdre cap dels seus primers 18 partits fora de casa a la Lliga, ho va fer.
Xavi, gran debutant en un Clàssic de Lliga
En una nit màgica, Aubameyang, per partida doble, Ferran Torres i Araujo van profanar la xarxa de Courtois, que es va fer un fart d’intervenir, i van materialitzar la idea del tècnic de Terrassa, que ja sabia que era guanyar el Clàssic com a jugador, però ara també com a entrenador.
De fet, és el tercer tècnic de la història del Barça que guanya el seu primer Clàssic de Lliga amb una diferència de +4 gols, després de Ferdinand Daučík (7-2, 1951) i Helenio Herrera (4-0, 1959). I també és el tercer entrenador que aconsegueix que el seu equip remati 10 vegades a porteria davant el conjunt blanc en el debut de Clàssic a la competició domèstica, per darrera d'Ernesto Valverde (2017) i Frank Rijkaard (2003).
Els paral·lelismes amb el 2003
Precisament aquell Clàssic va ser el punt de partida d’una gran època blaugrana, que va portar grans nits de glòria al Santiago Bernabéu. Parlem del 0-3 de Ronaldinho, del 2-6 de Guardiola, del 0-2 de la Champions, del 0-4 de Luis Enrique o el 2-3 que va permetre Messi ensenyar la seva samarreta a les grades del Bernabéu. Però també del 1-2 de la Lliga 2003/04, el primer gran impuls d’una nova era. Aquell dia, amb gols de Luis Enrique i el mateix Xavi Hernández, les tornes es van començar a girar.
Aquella temporada, el Barça no l’havia començat bé, però amb un equip jove, amb grans joies de la Masia i amb un gran revulsiu al mercat d’hivern (Edgar Davids), el Barça va començar a millorar el seu joc i va acabar remuntant una situació complicada.
La història ara sembla que es repeteix... perquè l'esperit d’aquell any, la victòria al Clàssic i les immillorables sensacions permeten començar a assegurar, i ja no amb la boca petita, que el Barça ha tornat.