40 anys del fitxatge de Diego Armando Maradona

Aquest dissabte, 4 de juny, es compleixen 40 anys des que el FC Barcelona va fitxar a Diego Armando Maradona, considerat un dels millors jugadors de la història del futbol mundial. Un fitxatge que es va oficialitzar just abans del Mundial de 1982, que precisament es va inaugurar al Camp Nou dues setmanes després. 

Però Maradona mai ha estat un jugador qualsevol. Fins i tot el seu fitxatge és especial. Quan un jugador arriba a algun dels equips professionals del FC Barcelona, genera un expedient de documentació què, un cop deixa de ser vigent, es diposita en l'arxiu històric del Club sota custòdia del Centre de Documentació i Estudis (CDiE) per a la seva conservació. Però el cas de l'expedient de Maradona és diferent...

Un expedient únic  

L'expedient de l'argentí és especial perquè la documentació inclou data de molt abans de l'arribada de l'astre a Barcelona. L'expedient explica a través de documentació primària, única i irreemplaçable, la història que el lliga al Barça. A més de la documentació pròpia del Club, l'arxiu va rebre la donació del fons personal d'Antoni Muntanyola i Tey, jurista i exsecretari de la Junta Directiva de l'època, i que completa la informació. El primer testimoni documental que es conserva a l'arxiu del FC Barcelona data del 17 d'agost de 1978.

El Club va enviar a l'exjugador César Rodríguez per observar en acció a un jove Maradona de 17 anys a Argentinos Juniors, i els seus informes parlaven meravelles de l'argentí. També el desembre del 1979, Francesc Rodríguez 'Rodri' fa un viatge a l'Argentina per fer l'scouting i les reaccions són les mateixes. Davant d'informes tan favorables, el Club es llença a fitxar al 'Pelusa', i segons la documentació d'arxiu, s'arriba a un primer acord amb Argentinos Juniors el maig del 1980 pel traspàs de Maradona, demanant la seva incorporació per la temporada 1980/81.

Però no va anar com s'esperava. La dictadura militar argentina es van tancar en banda a la sortida de Maradona del país i, en comptes d'arribar al Camp Nou, Maradona fitxava per Boca Juniors. El Club va tornar a la càrrega i mitjançant una complexa operació financera a tres bandes amb Boca i Argentinos Juniors, ara sí, s'aconseguia l'aterratge de Diego Armando Maradona al FC Barcelona per a la temporada 1982/83. 

L'arxiu conserva tota la documentació referent al traspàs de Maradona. L'expedient conté un exemplar del primer acord amb Argentinos Juniors pels drets preferencials sobre el jugador així com del veto del traspàs. Es conserven còpies del contracte de traspàs amb Argentinos Juniors i de l'acord amb Boca. També hi ha còpia del contracte entre el jugador i el Club. El trànsfert internacional remès per l'AFA i el vistiplau en forma de telegrama dels clubs es conserven, així com les fitxes federatives catalana i espanyola. Maradona ja era blaugrana a tots els efectes. 

De Lanús fins a l'olimp futbolístic 

'El Pelusa' va nèixer a Lanús (Argentina) el 30 d’octubre del 1960. L’any 1976 va fitxar per Argentinos Juniors, club en que hi va romandre fins el 1980, marcant 116 gols en 166 partits. A la temporada 1980-81 va ser traspassat al Boca Juniors, malgrat l'esmentat anteriorment, on el 1980 el FC Barcelona ja havia iniciat les negociacions pel seu fitxatge, però l’Asociación del Fútbol Argentino (AFA) s’hi va oposar i tot va quedar ajornat per a després del Mundial d’Espanya 82.

Però per fi, el 4 de juny del 1982, Maradona va fitxar pel FC Barcelona. L’acte de signatura de contracte, celebrat a la sala de juntes del Club, va ser un gran esdeveniment davant d’uns cent periodistes, on un exultant Maradona va manifestar: “M’incorporo amb molta alegria i per donar els màxims títols possibles al FC Barcelona, el millor Club del món”. 

Sense fortuna a Barcelona

Malauradament, Maradona no va tenir sort a la seva estada a la ciutat comtal: en dos anys va patir primer una hepatitis i després una fractura de turmell arran d’una duríssima entrada de Goikoetxea. Això va provocar que els culers poguessin gaudir de la seva immensa classe en comptades ocasions. Fins l’any 1984 va disputar 73 partits amb la samarreta blaugrana i va marcar 45 gols, conquerint la Copa del Rei 1982-83, la Copa de la Lliga 1982-83 i la Supercopa d’Espanya 1983. La seva relació amb la directiva es va anar deteriorant fins que, després de la derrota a la final de la Copa del Rei 1983-84 davant l’Athletic de Bilbao, va marxar al Nàpols italià.

Llegenda a Nàpols i amb la selecció

A Nàpols va triomfar assolint dues Lligues, una Copa i una Copa de la UEFA. Quant a la selecció argentina, va guanyar el Mundial de Mèxic 86, en el qual va destacar per damunt de tot un partit davant Anglaterra en què va marcar dos gols, un amb la mà, que va passar a la història com “La mano de Dios”, i un altre excepcional que està considerat com un dels millors de tota la història d’aquesta competició.

Després del Mundial d’Itàlia 1990, on Argentina va ser subcampiona, va ser desqualificat per la FIFA per consum de drogues fins el 30 de juny del 1992. Aleshores va fitxar pel Sevilla, on va tenir una trajectòria curta, fins que l’any 1993 va anar fugaçment al Newell’s Old Boys argentí. Al Mundial d’Estats Units 1994 va tornar a donar positiu per consum d’estupefaents, fet que pràcticament va posar fi a la seva carrera. Tot i així, va tornar a jugar amb el Boca Juniors entre 1995 i 1997, fins la seva retirada. 

Posteriorment va dirigir a diversos equips, i també a la Selecció Argentina entre 2008 i 2010, entrenant al combinat 'albiceleste' durant el Mundial de 2010. El darrer conjunt al qual va dirigir va ser Gimnasia y Esgrima La Plata (2019/20) fins que, malauradament, va morir a Tigre (Buenos Aires) el 25 de novembre del 2020.