ENTREVISTES MUNDIALS: JAVIER SAVIOLA (I)

“Marcar un gol al Mundial d'Alemanya 2006 va ser tocar el cel amb les mans”, ens explica un nostàlgic Javier Saviola. L'exjugador del Barça, amb quasi 200 gols com a professional, ens descriu amb molta passió el gol amb La Albiceleste que se li repeteix constantment al cap. Però en aquesta xerrada futbolística i de sentiments, el de Buenos Aires també recorda l'amistat de l'equip i la bogeria de públic argentí en el seu primer i únic Mundial que va jugar amb l'Argentina. 

 Alemanya 2006 va ser la seva primera cita mundialista. Què se sent en jugar un Mundial amb Argentina? 
Va ser de les vivències més importants de la meva carrera. Jugar una Copa del Món sempre va ser el meu somni des de ben petit, i no té comparació amb cap altra competició. Per sort, el 2006, de la mà de José Pékerman, que ja ens coneixíem, vaig poder complir aquest somni que tot futbolista té. 
 
A més, vaig poder gaudir moltíssim de cada segon que vaig estar, ja que teníem una selecció espectacular, amb uns jugadors d'una classe formidable. Era un grup unit que barrejava gent amb experiència i sense. Per exemple, hi havia Leo Messi. També era el seu primer Mundial i era molt petit. 
 
Què va suposar jugar una Copa del Món al costat de Messi? Era pressió afegida? 
En Leo tot just començava i no hi havia tanta pressió. No era un fix a l'onze; Messi rotava a la davantera d'aquella selecció. Era molt jove i l'introduïen progressivament a les alineacions. Però estar amb 18 anys en un Mundial i fer les coses que feia ens va fer adonar que era un jugador totalment diferent. 
 
Sens dubte que en aquell Mundial tenien davanters amb molt de nom; també estaven Crespo o Tévez. Creu que tenien prou pólvora per arribar lluny?
Sí, perquè teníem uns davanters impressionants, letals i increïbles. Podíem rotar i la qualitat no baixava. Però cal destacar que teníem una competitivitat sana dins del grup. Va ser molt bonic. T'adonaves que estaves competint amb els millors davanters del futbol argentí. És el que tenia aquella selecció a Alemanya: jugava molt bé a futbol, amb uns davanters amb molta pólvora.
 
I tenint en compte també els grans noms històrics a la davantera d'Argentina com Kempes, Batistuta, Di Stéfano… Va ser més pressió jugar un Mundial de davanter amb Argentina?
Per com es viu el futbol al país, la pressió de jugar un Mundial amb l'Argentina recau en tots els jugadors que hi van, juguin o no. Som un país que respira futbol tot el dia; la gent et fa saber la història que té la selecció, i el seguidor argentí està les 24 hores pensant en com encoratjarà el seu equip, aleshores, requereix que estiguis al nivell en totes les posicions.
 
És una motivació extra, no? 
És clar! Tenir una afició que veus que es mou en massa amb tanta passió, havent-hi casos de gent que ho deixa tot per anar al Mundial -la seva família o tots els diners que té- per poder animar la selecció argentina, és una motivació espectacular. Com a jugador, motiva molt que l'afició t'acompanyi contínuament. 
 
Podríem afirmar que, a Argentina, el Mundial és més que futbol. Ho va sentir així a Alemanya? El públic argentí li va traslladar la passió sobre la gespa?
Indubtablement que ho vaig sentir. El 2006 em vaig adonar de l'esforç de la gent, d'un país ple de dificultats, per venir al camp a animar la selecció. Em vaig adonar de la bogeria i de la il·lusió que arrossega la selecció argentina. 

I l'èxtasi de l'afició s'eleva més amb un gol. Què va significar marcar amb l'Argentina en el seu debut en un Mundial? 
Primer, el somni és estar entre els convocats de l'Argentina en un Mundial, però haver marcat va ser la cirereta; va ser un cúmul de sensacions increïbles perquè sempre havia volgut marcar un gol per a la selecció en una cita mundialista. Es van donar tots els al·licients per saber que aquest va ser un dels gols més importants de la meva carrera. 
 
I en la celebració li va donar un petó a la samarreta. Per què? 
La samarreta de la selecció argentina per a nosaltres és el més important. Vaig donar-li un petó perquè vaig néixer a un país on tot el temps s'està pensant a ser jugador de futbol i on la gent et fa saber el fervor i la passió que té per aquest esport. Perquè per nosaltres la selecció és el millor que et pot passar. 

En aquella estrena també va rebre el premi de millor jugador. Li va fer il·lusió?
Va ser un cúmul de coses importantíssimes durant aquell dia. En el meu debut en un Mundial es va donar tot. Primer, poder estar, després haver marcat el gol, després rebre el premi i, a més, que la selecció guanyés davant Costa d'Ivori. Al torneig no hi ha marge d'error i fer un gol i que la teva selecció se'n beneficiï, no podia demanar res més. 
 
Sens dubte que estava sent una experiència alegre i inoblidable, però aleshores va arribar Alemanya a quarts de final. Es va fer bona la frase 11 contra 11 i sempre guanyen els alemanys.
(Riu) És veritat. Caure davant Alemanya és l'espina clavada que tinc marcada a la meva carrera; podríem haver avançat més rondes per la gran qualitat de l'equip que vam formar. Però es va creuar un equip que tradicionalment ha estat un os dur i difícil de rosegar als Mundials. Aquell 2006, Alemanya també ens va fer la vida impossible. Va ser un partit molt equilibrat on vam quedar fora als penals. 
 
Quins sentiments li van quedar després de caure eliminat en aquella tanda de penals (4-2)?
Em va fer més ràbia i em va doldre moltíssim. Li vam disputar aquells quarts de final de tu a tu a una selecció candidata a endur-se la copa.

En aquell matx va ser suplent. Li hauria agradat jugar? Tenir minuts en aquells quarts?
Tot el temps que vaig jugar va ser un privilegi. Estar en un Mundial, haver jugat i marcat un gol en una selecció que tenia uns davanters d'un nivell i una classe espectaculars va ser increïble. És clar que m'hagués agradat jugar més, però també sabia i respectava el nivell que tenien els meus companys.
 
Per la manera afectiva que descriu els companys, va sentir que aquella selecció era com una família?
És clar! Érem un grup espectacular; vam formar una selecció de persones grandíssimes. A Alemanya va existir aquesta unió: menjar asados, compartir moments molt bonics... No només tinc al cap la part futbolística, sinó també que en aquest Mundial ens vam portar tots de manera espectacular. Vaig gaudir de tot. Crec que l'anècdota més bonica, traient el que és futbolístic, és el grup. Me l'emportaré com un dels meus millors records.
 
I després de l'eliminació de l'Argentina en un Mundial va tornar a sortir a la llum la relació amor-odi entre La Albiceleste i la Copa del Món, no?
A Argentina l'amor i l'odi estan a tocar (riu); es porten al límit. Amb la selecció passa perquè naixem en un país on sempre hi ha dificultats, però el futbol es viu contínuament al límit del que és bo i del que és dolent. Quan perds ja saps que el cop serà dur i complicat. 
 
Jugar el Mundial d'Alemanya li va canviar la vida com a futbolista?
És clar que em va canviar. És el somni que tenia des de ben petit quan vaig començar a jugar a futbol. Va ser el més important que em va passar com a futbolista. Va ser un moment únic. Estar en un camp parat escoltant el teu himne, saber que estàs representant 45-50 milions de persones i ser l'escollit entre els 11 de tanta gent que està desitjant ser-hi va ser el millor que em va passar a la meva carrera.   

Passats 16 anys del seu darrer Mundial i amb el de Qatar 2022 a punt de començar, segurament que li envaeixen els records. Quin li perdura encara?
Continuo tenint al meu cap el gol que vaig marcar en el meu debut; no l'oblidaré mai a la meva vida. El tinc present i se'm repeteix la jugada contínuament al meu cap. Tant del que va ser el moment abans, el després, la celebració besant la samarreta, fent feliç la meva família, els meus amics i tota la gent d'Argentina. Va ser tocar el cel amb les mans. 

I, per acabar, un pronòstic per aquest Mundial 2022?
Aposto per França, Argentina, Brasil i Alemanya; de fet, són les eternes candidates. Però, personalment, vull que Argentina s'emporti aquest Mundial per Messi. Es mereix aquest trofeu, és el millor jugador de la història i aquest títol seria la cirereta per elevar al màxim la seva carrera, que ningú podria igualar.