ENTREVISTES MUNDIALS: RAFA MÁRQUEZ (III)

Jugar un Mundial no és gens fàcil. Encara menys tenir l'honor de disputar fins a cinc Copes del Món diferents. Corea del Sud i el Japó 2002, Alemanya 2006, Sud-àfrica 2010, Brasil 2014 i Rússia 2018, amb capitania inclosa des del primer fins a l'últim de tots aquests partits. La clau, “treball, sacrifici i dedicació”.

Però aquest rècord, que avui dia només tenen Antonio Carbajal, Lothar Matthäus i el propi Rafa Márquez, podria haver estat més rodó: “Em va quedar l'espineta de fer alguna cosa més amb la selecció”, diu el 'Kaiser', que repassa, ara com a tècnic del Barça Atlètic, tots els records que va collir.

Què va significar haver jugat cinc Mundials?

"Em va costar molta feina i sacrifici, especialment en aquell últim Mundial del 2018. Però més enllà que sigui una xifra o un rècord, m'hauria agradat fer alguna cosa més amb la selecció. Ens vam quedar sempre a la mateixa distància, a vuitens, i no vam poder arribar mai a quarts, una ronda que a Mèxic se'ns ha negat durant molt de temps”.

Què va faltar?

"Van ser diferents circumstàncies. Per una o per una altra raó se'ns va complicar. Més enllà de dir-li 'Maledicció', són les circumstàncies en què es presenten sempre els partits o el rival amb què ens enfrontem. Al 2006, contra l'Argentina, vam caure amb golàs de Maxi Rodríguez. Al Brasil 2014, amb un penal dubtós... Tant de bo en aquesta ocasió Mèxic pugui avançar".

Amb cinc Mundials, el primer el va jugar amb 23 anys i el darrer amb 39. On està la clau?

"Molta dedicació, disciplina, esforç, feina… No ha estat gens fàcil poder mantenir la competitivitat en aquest nivell, així que la disciplina ha estat el més important per poder estar bé tant físicament com mentalment".

A més, com a capità en totes les edicions… Quines virtuts destacaria?

"Són moltes. Entre elles, ser exemple per als teus companys, intentar ajudar, animar, imposar respecte, intentar ser la mà dreta de l'entrenador dins de la gespa. I moltíssimes més. Crec que, des de ben petit, quan saltava al camp, sempre intentava fer la meva feina, òbviament, però també m'agradava ajudar els altres en tot el que podia".

Va viure 5 Mundials en 16 anys. En general, com creu que va canviar el futbol des del 2002 fins al 2018?

"En general, ha evolucionat per ser més físic, més dinàmic. Ara hi ha moltíssimes eines per poder cuidar més el jugador, analitzar el futbolista i, així, fer-ho més complet. Això ha fet que el futbol hagi evolucionat tant".

Això explica, també, que cada cop siguin més els jugadors que arriben a aquests registres… aquest any se sumen a la llista de cinc Mundials Messi, Cristiano Ronaldo, Guardado i Ochoa.

"Sí, exacte. Segurament hi haurà algú que trenqui el rècord de cinc Mundials en poc temps. Cada vegada es cuiden més, comencen abans i acaben més tard. Per exemple, si segueix així, Gavi podria ser dels primers que pugui trencar aquest rècord, per talent però també per mentalitat, perquè el veus i no creus que canviï res d'aquí a que passin els anys necessaris per poder aconseguir-ho”.

Els cinc Mundials, per això, ja no se'ls treu ningú. Amb quin moment de tots es quedaria?

"Amb el Mundial del 2006, el d'Alemanya. Va ser en el que potser vam estar més a prop de passar a quarts, on vaig poder anotar el meu primer gol, que a més va ser important. Penso que aquella va ser la millor selecció en què he jugat, en què sentia que podríem fer més. Però vam caure contra un equip i un rival important, l'Argentina. A més, crec que personalment arribava en un dels meus millors moments com a futbolista, després d'haver guanyat la Champions del 2006 aquí amb el Barça, i em sentia amb una gran confiança".

I del debut, què recorda?

"Que era com un nen que complia el seu somni. Va ser contra Croàcia, ho recordo perfectament, i ho vaig gaudir moltíssim. Vaig estar acompanyat de la meva família, i això també ho va fer especial. Arribava a aquell Mundial sent molt jove, només tenia 23 anys, però em van donar l'oportunitat de ser el capità i em va sorprendre. Hi havia una jerarquia, però em van escollir a mi. Suposo que va ser perquè, quan entrava al camp, deixava de ser el noi tímid que era i em transformava".

I del darrer?

"Doncs satisfet d'haver fet l'esforç d'haver acabat una carrera tan llarga com la que vaig tenir en un Mundial. En el meu últim partit, malauradament, vam perdre contra el Brasil a vuitens, però vaig poder jugar de titular, sent capità novament per a l'equip. I sí, la paraula és aquesta: satisfacció per haver aconseguit jugar aquest Mundial, però també per tots els anys viscuts".

Va viure mil i un moments, però alguna anècdota que li agradi recordar?

"Durant tots els meus anys em va tocar conviure amb diversos grups, i diversos processos amb diferents jugadors. Amb cadascun vaig viure moments molt bonics i molt bons, de rialles i nostàlgia. Per exemple, l'any 2006, la pèrdua del pare del porter titular, Osvaldo Sánchez, a dies de començar el torneig ens va unir molt. El company va anar a acomiadar-se del pare, però va tornar per jugar perquè també era la seva il·lusió, la seva oportunitat".

I, sobre conviure amb molts grups diferents, amb quin company guarda una relació especial?

"Amb Andrés Guardado, per exemple. Tenim una molt bona amistat, una gran relació. Ara és el capità de la selecció mexicana. Ell sempre ha dit que jo per a ell sóc un exemple, però ell per a mi també ho és. Són de les amistats que s'han mantingut".

Per acabar, unes prediccions?

"Vinga, va".

Quines seleccions creu que arriben com a favorites?

"Amèrica del Sud arriba amb dues grans seleccions que són candidates, com l'Argentina o el Brasil. Després, a nivell europeu, seleccions que crec que també són força fortes són França, la campiona actual, i Alemanya, Espanya o Bèlgica, que també tenen jugadors importants".

Qui serà el màxim golejador?

"Aposto per Leo Messi".

I quin blaugrana creu que arribarà més lluny?

"Crec que Espanya arribarà lluny, així que els vuit blaugranes que són a Qatar amb Luis Enrique: Ansu, Pedri, Gavi, Sergio, Eric, Alba, Ferran i Balde".