Irene Paredes: "Volem tenir les mateixes oportunitats"

Una de les cares més visibles del Barça femení és la central Irene Paredes. Des de l'arribada de la vasca a Can Barça l'estiu del 2021, s'ha convertit en un dels bastions defensius d'un equip pràcticament imbatible, fent parella amb Mapi León a l'eix de la defensa i guanyant-se l'honor, fins i tot, de ser una de les cinc capitanes.

Amb ella, es podria enraonar llargament sobre el Barça o sobre els reptes il·lusionants que li queden per complir, però amb motiu del 8M, el Dia Internacional de la Dona, no hem parlat de futbol amb Irene Paredes. La nostra conversa ha girat al voltant de la igualtat de gènere.

Què creus que ha canviat en el món del futbol femení en l’última dècada?

"Han canviat moltíssimes coses. És veritat que la nostra realitat tampoc és la realitat de tot el món. En la meva experiència ha canviat pràcticament de ser amateur a ser totalment professional. Això s’està produint més paulatinament en altres equips. Està canviant la societat, la manera de mirar-nos com a futbolistes i com a dones. Cada cop aconseguim millors condicions, que al final és el que volem."

Quines passes s’han de seguir donant perquè el futbol femení s’assenti del tot i es pugui anar comparant al masculí?

"El que nosaltres volem és tenir les mateixes oportunitats. Estaria bé que podem igualar les lleis i els convenis, i d’aquesta manera, obligant a tot el món que se’ns ofereixin les mateixes condicions, podrem practicar el futbol d’una manera molt més professional, que sigui més atractiva per a l’espectador. Sempre hi haurà gent a la qual no li agradi, però d’aquesta manera hi haurà millors jugadores i també un millor espectacle."

Què li falta a la societat per ser encara més madura en aquest sentit?

"Per mi ve tot des de l’educació. L’educació marca com se’ns mira a les dones i, en conseqüència, com se’ns mira a les dones a l’esport. El que s’inverteix en nosaltres. Això és el que cal canviar. I després alçar la veu i no quedar-nos callades. Fins fa poc jo mateixa he hagut d’estar callada, no dir res i acceptar les coses tal com venien. Crec que això també s’està acabant i ha d’acabar-se si volem seguir avançant."

Què t’ha costat més pel simple fet de ser dona?

"Tot. Començant per ser acceptada al col·legi per ser l’única nena [que jugava a futbol]. Tinc amigues que van haver de deixar de jugar perquè el futbol es relacionava a un esport de nois. És una lluita constant. És cert que lluitant hem aconseguit avui dia trobar-nos en unes molt bones condicions i que, és clar, hem de seguir millorant perquè les pròximes generacions no es trobin en una lluita constant i puguin dedicar-se des de ben petits al futbol o a qualsevol altre esport."

Sobre aquestes nenes petites que juguen a futbol, i que potser en algun cas han de sentir certs masclismes, què els hi diries?

"Els hi diria que no facin gens de cas a la gent que diu aquestes coses. Si hi ha res que els hi agradi, sigui futbol o qualsevol altra cosa, que ho gaudeixin. És difícil arribar a ser professional, però si fas el que t’agrada segur que arribes molt lluny."

Irene Paredes té cap referent femení?

"Els he tingut però de més gran. Quan era molt petita jugar a futbol professional era quelcom que no existia. Jo veia els nens i sabia que això no podria ser. Els referents van venir més endavant i són companyes amb les que he jugat. Entre totes, destacaria a Vero Boquete."

Ara podeu ser vistes vosaltres com a referents. Com portes aquesta responsabilitat?

"És quelcom molt maco. És cert que és una responsabilitat, però és una cosa bona. Pensar que jo pugui ser referent de nens i nenes que es fixin en nosaltres i vegin que ser dona futbolista és possible és tot un orgull i també ens dona el poder i la responsabilitat d’haver de fer les coses bé."

Com t’imagines el futbol femení d'aquí a 15 anys?

"M’agradaria que no haguéssim d’estar reivindicant coses. Que el fet d’omplir el Camp Nou, que és una cosa meravellosa i brutal, pugui ser una cosa habitual. I que no sigui només el FC Barcelona, si no que la resta de clubs també segueixi el mateix camí."

Com valores l’aposta del Club pel futbol femení?

"Era totalment necessària. La societat i les jugadores ho demandaven. Quan hi ha la intenció de millorar quelcom, es pot fer. Amb la intenció es pot. La societat també ha donat una resposta. Hem vist com s’omple l’Spotify Camp Nou. És cert que ha d’haver-hi també una aposta ferma per part de la resta de clubs, sobretot amb fets i no tant de boca."