Els rivals a la Champions, a estudi: FC Porto

El primer desplaçament de la temporada en competició europea arribarà en la jornada 2 de la fase de grups de la Champions, quan el Barça visiti l’Estádio do Dragão el 4 d’octubre per enfrontar-se el FC Porto. A diferencia del primer rival, el Royal Antwerp belga, els portuguesos poden sonar més al públic blaugrana. Aquí, t’expliquem unes pinzellades del que ens trobarem quan juguem contra Os Dragões.

Un doble campió d’Europa molt poliesportiu

El FC Porto és un dels 23 equips d’Europa que pot dir que ha estat el millor equip del continent en algun moment, i un dels 13 que ho ha estat més d’una vegada. Així, la Copa d’Europa guanyada la temporada 1986/87 amb una dupla màgica formada per Madjer i Futre, i la Champions 2003/04 amb Mourinho a la banqueta i amb Vitor Baía, Ricardo Carvalho o l’actual director esportiu del Barça Deco a la gespa els situen a l’Olimp del futbol continental.

A Portugal, per descomptat, també són uns gegants, i així ho acrediten els 30 títols de Lliga i 23 de Copa, només per darrere del Benfica. Però, com el Barça, és molt més que un club de futbol. Sense anar més lluny, són els actuals campions d’Europa en hoquei patins, però també tenen seccions de bàsquet, handbol, voleibol, natació, boxa o fins i tot billar.

Els precedents

No és estrany confirmar que dos equips amb tanta història com Barça i Porto s’han vist les cares unes quantes vegades. En partit oficial, concretament en vuit. Les dues primeres van ser en la primera ronda de la Copa de la UEFA 1972/73, i va ser l’única en què els portuguesos en van sortir vencedors, amb dues derrotes culers per 3-1 i 0-1.

Cinc enfrontaments ja han estat en Champions, o en l’antigament mencionada Copa d’Europa. La 1985/86, el Barça va passar dels vuitens gràcies al gol marcat a Portugal en la derrota per 3-1, després de guanyar 2-0 en el partit d’anada al Camp Nou. En la 1993/94, en les semifinals a partit únic, els culers van golejar per 3-0 amb un doblet d’Stoítxkov i la sentència de Koeman. 

La temporada 1999/00 es van viure els darrers enfrontaments en Champions, amb doble victòria culer per 4-2 i 0-2 a Portugal, però l’últim duel entre tots dos va donar un títol a les vitrines blaugranes. Va ser la Supercopa d’Europa del 2011, decidida gràcies a les dianes de Messi i Cesc Fàbregas.

El segell de Sérgio Conceição

Per entendre el Porto, cal parlar del seu entrenador Sérgio Conceição. Aquesta ja és la seva setena temporada al càrrec, i ja suma fins a 10 títols. I el que és més important, ha instal·lat al seu equip una cultura guanyadora. En la primera temporada va trencar una ratxa de quatre lligues seguides del Benfica i, en total, n’ha guanyat tres de sis, i en les tres restants ha estat subcampió. A més, acumula tres Copes, tres Supercopes i una Copa de la Lliga.

El Porto és un equip ultracompetitiu, i també ho ha demostrat a Europa. Sense anar més lluny, en la passada edició de la Champions League va caure en els vuitens de final i posant contra les cordes un Inter de Milà que arribaria a la final.

Pragmatisme en la màxima expressió

Els partits contra els portuguesos seran un xoc d’estils. Els equips de Conceição solen apostar per un joc directe, ràpid i que porti la pilota amb velocitat d’un extrem a l’altre del camp. És per això que compta amb defenses poderosos com l’exmadridista Pepe, capità amb 40 anys o el càntabre Iván Marcano.

La velocitat arriba des dels laterals Joao Mario i Wendell i, sobretot, amb els extrems Pepê i Galeno, dues de les seves armes més perilloses i els encarregats d’abastir de pilotes l’habitual doble punta que formen el murcià Toni Martínez i l’iranià Mehdi Taremi, que va ser el màxim golejador de la lliga portuguesa en la passada temporada.

Un exblaugrana a la sala de màquines

El mig del camp del Porto es caracteritza per ser molt dinàmic i tenir futbolistes físicament importants i que són capaços d’abastar molt espai. En aquest context s’ha adaptat a la perfecció l’únic exfutbolista culer en la plantilla portuguesa, Nico González.

Després de formar-se a La Masia i passar com a cedit pel València, el gallec ha sortit del Club aquest mateix estiu i ha arribat a un Porto on ja s’ha establert en el doble pivot al costat del canadenc Eustáquio. Tots ells, protegits des de la porteria per un dels millors porters d'Europa, Diogo Costa, titular amb la selecció portuguesa. En definitiva, un Porto que vol tornar a passar de la fase de grups, com ho ha fet en sis de les últimes set temporades.