Els rivals a la Champions, a estudi: Xakhtar Donetsk

Les jornades 3 i 4 de la fase de grups de la Champions poden ser decisives per assegurar-se la classificació per a les eliminatòries i, en aquestes dues, de manera consecutiva, el FC Barcelona es veurà les cares amb el Xakhtar Donetsk després del debut a l’Estadi Olímpic contra el Royal Anvers i de visitar Portugal per a jugar contra el Porto. Així doncs, el doble duel contra els ucraïnesos en només dues setmanes de diferència (25 d’octubre com a locals i 7 de novembre com a visitants) bé podria valer un bitllet per als vuitens. Però abans d’això, ens aturem per posar el focus en un dels dos gegants del futbol del seu país.

Un present marcat per la guerra

Tota explicació sobre la situació actual del Xakhtar, del futbol ucraïnès i del país en general ve condicionada pel conflicte bèl·lic començat amb la invasió russa del 24 de febrer del 2022, que ha alterat de manera notable el normal funcionament de l’esport. Una de les conseqüències derivades és que, ara mateix, sempre juguen fora de casa, tot i que això ja ve des del 2014.

A causa de la guerra a la regió del Donbàs, el club va haver de traslladar-se a Lviv, entre el 2014 i el 2016, i també a Khàrkiv (2017-2020), tot i que l’activitat diària la desenvolupaven a Kíiv, on també hi van començar a jugar des del maig del 2020, i fins a l’actualitat, a uns 700km de Donetsk.

Però, pel que fa als duels de competició europea, s’hauran de desplaçar fins a la localitat alemanya d'Hamburg per poder acollir-los, després que la temporada passada els juguessin a Varsòvia, Polònia. Així doncs, el Xakthar-Barça de la quarta jornada es jugarà al Volksparkstadion d’Hamburg.

Dominants en el segle XXI 

El nostre rival europeu comparteix un binomi guanyador al seu país amb el Dinamo de Kíiv, amb qui es reparteixen la totalitat de les Lligues ucraïneses (amb excepció de la primera), que es va començar a disputar el 1992, després d’independitzar-se de la Unió Soviètica. No obstant això, va ser fins la 2001/02 que el Xakhtar no va guanyar la seva primera Lliga, quan el Dinamo ja en tenia nou. En total, el Xakhtar ja en suma 14, i el Dinamo en té 16, i veu amenaçada la seva dinastia. 

Glòria europea amb el Xakhtar més brasiler

Però el seu palmarès no només està ple de títols nacionals, sinó que tenen un títol continental com la Copa de la UEFA de la temporada 2008/09. Aquella època, i durant els anys posteriors, amb cinc Lligues seguides, va ser la d’un equip que barrejava a la perfecció els millors futbolistes nacionals amb el talent de brasilers com Fernandinho, Luiz Adriano o Willian.

En aquella UEFA, després d’eliminatòries amb molt més que futbol com contra el CSKA de Moscou o el rival local, el Dinamo de Kiív, van superar el Werder Bremen a la final, guanyant així l’únic títol continental que hi tenen a les seves vitrines.

Reconstrucció a base de talent nacional

D’aquell equip en queda ben poca cosa, però una figura clau és la de Darijo Srna. L’exfutbolista croat va aixecar aquella UEFA com a capità i actualment exerceix de director esportiu del club. Sota el seu segell, i a causa de la guerra, el Xakhtar s’ha hagut de reconstruir, sobretot, a base de talent nacional.

Tot i que en aquest últim mercat han tornat a fitxar alguns joves brasilers de molta projecció, el gruix de les seves alineacions el formen futbolistes ucraïnesos com l’habitual parella de centrals Bondar-Matvienko, aquest últim, un fix a la selecció i el capità general d'una defensa on també hi ha l'exblaugrana Dmitró Txigrinski.

El jove Sudakov, el talent més perillós

A la sala de màquines, el veterà Taras Stepanenko, a l’equip des del 2010, és l’àncora més posicional, que dona llibertat a interiors de molt talent com Bondarenko i, sobretot, Sudakov, que amb 21 anys apunta a ser el nou jove crac del futbol ucraïnès seguint l’estela dels Mudryk o Zinchenko.

En atac tindran la baixa del burkinès Lassina Traoré, el seu habitual davanter titular, amb una ruptura de tendons que li ha frenat el bon inici de temporada, i la responsabilitat golejadora se l'hauran de repartir entre els habituals extrems titulars, Zubkov i Kashchuk, i dos davanters joves com Danylo Sikan i el veneçolà Kevin Kelsy.

Els precedents

El fet que el Xakhtar faci anys que està instal·lat a l’elit continental ha provocat que s’hagi vist les cares fins a nou vegades amb el Barça. De les dues primeres, en fa més de quatre dècades, ja que va ser en la primera ronda de la Recopa del 1978/79 que va superar el Barça. 

Ja en aquest segle, van compartir grup en la Champions 2004/05, i el doble enfrontament va acabar amb dues victòries locals (3-0 per al Barça al Camp Nou i 2-0 per al Xakhtar a Ucraïna). Després, en la 2008/09 també eren al mateix grup, i si bé el Barça va guanyar a Donetsk, el Xakhtar va fer el mateix al Camp Nou, en l’última jornada de la fase de grups i amb un Barça, ja classificat, ple de jugadors del filial.

Aquella temporada va acabar amb els culers aixecant la Champions a Roma i els ucraïnesos guanyant l'esmentada UEFA, el que va fer que, uns mesos després, juguessin la Supercopa d’Europa que, amb un gol a la pròrroga de Pedro Rodríguez, va ser blaugrana. Dels últims enfrontaments, ja en fa uns anys, quan en la Champions 2010/11 el Barça els va superar en els quarts de final d’una Champions que també van guanyar, en aquest cas a Wembley.

Així doncs, les últimes dues temporades que s’han creuat en la màxima competició continental, el Barça ha aixecat el trofeu. No són mals presagis, la veritat.