Lamine Yamal: "Vull continuar gaudint amb la samarreta del Barça"

Lamine Yamal. Recorda aquest nom. El futbolista de La Masia, amb només 16 anys, està dotant d'alegria el joc del primer equip i, en conseqüència, està augmentant la felicitat del barcelonisme. Una perla imberbe que està vivint la seva irrupció amb tranquil·litat i un somriure. Amb cara de felicitat, el 27 ha atès els mitjans del Club, en una entrevista que també apareix en la nova edició de la Revista Barça.

Com estàs vivint aquesta temporada?

És un somni per a mi poder jugar per al FC Barcelona i davant de la nostra afició. També és una experiència única poder compartir vestidor amb jugadors de talla mundial. Estic molt feliç i molt content. 

Des del teu debut que estàs cremant capítols exitosos a passos agegantats. Com et sents?

Tot és molt nou per a mi. Mai abans m’havia passat una cosa similar. La meva única intenció és continuar jugant i gaudint amb la samarreta del Barça. 

Has batut molts rècords de precocitat. Els tens tots controlats?

La veritat és que no (riu). Perquè quasi cada cosa que faig esdevé un rècord i és difícil que tots se'm quedin a la memòria, però algun sí que el tinc present. Diuen que mai un nen de setze anys havia tingut tanta incidència al Barça.

Imagino que els que tens presents són els que t'ha fet il·lusió batre. Ens en podries dir algun?

Quan vaig marcar per primera vegada amb la samarreta del Barça a la Lliga em va fer molta il·lusió. Va ser al camp del Granada i recordo molt aquesta estrena amb el club de la meva vida. 

Parlant de gols que porten rècords encara en pots batre un a la Champions. Si marques et convertiries en el jugador més jove a fer-ho en la màxima competició de les estrelles i superaries Ansu Fati. Esperes poder escriure aquesta nova marca?

Sí! Espero poder-lo superar contra el París Saint-Germain i, d’aquesta manera, sumar-ne un altre. 

Quin gol t’has alegrat més de marcar com a culer?

El que vaig fer a Montjuïc contra el Mallorca perquè va ser un somni complert marcar davant l’afició del Barça. 

Què se sent emocionalment en marcar un gol amb la samarreta del Barça?

És com una alliberació. És una emoció que no puc explicar, però sento molta felicitat. 

I quan marques, fas la teva típica celebració fent referència als números del teu codi postal. Per què?

Porto el meu barri dins. És un honor per a mi poder ensenyar al món sencer d’on soc perquè puguin conèixer el meu barri.  

Sense cap mena de dubte que dones moltes alegries al barcelonisme. Què suposa per a tu augmentar la felicitat de molts culers?

És un somni que em fa estar molt content. M’omple d’orgull sortir al carrer i que un aficionat o aficionada em pari per dir-me que ho estic fent molt bé.

Quan estàs sobre el camp sempre se't veu gaudint i somrient. El temor de jugar davant tantes persones on l’amagues?

Com diu Xavi, la por és una cosa que no has de tenir. Et pot perjudicar en el joc; no aporta res positiu pensar en el temor. Només has de ser feliç i gaudir amb la pilota als peus. 

Quin paper ha tingut Xavi en la teva irrupció?

Ha tingut un paper principal. Ha estat ell qui ha confiat en mi. A més, ara m’està donant molta constància, ja que estic acumulant molts minuts. Estic molt content, molt feliç i molt agraït a la figura de Xavi. 

Confiança i elogis. Perquè en la roda de premsa posterior a la victòria contra l’Alabès en Lliga, Xavi et va descriure com un jugador amb un talent bestial i amb molta humilitat per treballar. Què en penses, d’aquestes paraules?

És un honor per a mi que una llegenda del Club, i ara el meu entrenador, pronunciï aquestes paraules. Em fa sentir content. 

Quins han estat els companys que més t’han ajudat a adaptar-te al primer equip?

Des de la meva arribada, tots. Sobretot els més joves com Araujo, Pedri, Gavi o Balde m’han ajudat molt a integrar-me en la dinàmica del primer equip. 

Sent tan jove, com gestiones la pressió de portar la samarreta del FC Barcelona?

Intento no pensar gaire en tota la pressió que envolta estar al Barça, ja que quan dones moltes voltes al cap és quan arriba aquesta sensació de pressió. Intento gaudir jugant al futbol, que és el més important. 

A més, la teva eclosió amb el primer equip ha fet que la teva popularitat augmentés amb escreix. Com gestiones tots aquests focus?

La veritat que molt tranquil, ja que és una cosa que no depèn de mi. Ho considero com un fet extern. Em centro a jugar a futbol tot i que hi hagi moltes marques que se centrin en la meva figura. Sempre ho parlo tot amb la meva família i m’ho prenc tot amb molta tranquil·litat. 

Ets un noi de 16 anys i jugues com un jugador experimentat. Quin és el secret?

No t’ho sabria dir. Però la veritat és que jugar amb els companys d’equip que tinc ho fa tot més fàcil. A més, sempre que surto al terreny de joc intento donar tot el que tinc, el 100%. 

Sembla que tens un talent natural per driblar amb facilitat. És una característica innata?

Sí! Driblar és un acte natural, que em surt sol, sense pensar. 

I t’has emmirallat en algun referent per polir aquesta habilitat?

Sobretot en Neymar i Messi; són els dos que més m’agraden. 

Precisament, molts periodistes i molta gent et compara amb Messi.

És una comparació que els la deixo a ells, però no hi haurà cap altre futbolista com Leo Messi. 

Molts defensors, tot i que alguns et doblin l’edat, no et poden parar. Com t'ho fas?

Quan estic sobre la gespa no penso quin marcador tinc al davant. Faig com quan era juvenil i no penso qui tinc al davant i, d’aquesta manera, tinc més possibilitats de superar el meu defensa. 

Quin és el defensa que t’ha costat més superar? 

A la final de la Supercopa d’Espanya em va costar molt Ferland Mendy. 

Els joves de La Masia esteu tenint molt protagonisme en les alineacions i en el joc. Quin paper ha tingut La Masia en el teu desenvolupament com a futbolista i com a persona?

M'ha ajudat molt en tots els aspectes: com a persona, en el tema educatiu, com a futbolista. La Masia ho és tot. Ara s'està demostrant que el paper de La Masia és fonamental i ha contribuït al fet que molts estiguem al primer equip.

Quin consell donaries als infants que estan a La Masia?

Els diria que tot és possible, que tots els somnis es poden complir. Jo no m'esperava estar amb setze anys al primer equip.

Què significa per a tu compartir vestidor i terreny de joc del primer equip amb futbolistes com Cubarsí, Hèctor Fort, Marc Guiu...?

Estic molt feliç perquè quan era petit també compartia equip amb ells. És més fàcil estar al primer equip amb ells, ja que he estat jugant al seu costat tota la meva vida i per a mi és un honor poder continuar jugant amb ells. Et puc afirmar que pugi qui pugi de La Masia estaré igual de content com quan ho vaig fer jo.  

Precisament amb Cubarsí a la Champions vas firmar un altre rècord, aquesta vegada conjunt. El Barça es va convertir en el primer equip en la història a alinear dos jugadors menors de 18 anys en una eliminatòria de Champions. I vau meravellar propis i estranys. Com explicaries que molts blaugranes tinguin les il·lusions dipositades en vosaltres?

És un somni per a nosaltres. Només veure un nen amb la teva samarreta és un somni. 

I com definiries Pau Cubarsí?

Tothom ho està veient. És un jugador increïble, amb molta projecció. Estic segur que encara demostrarà més del que és. 

Sent ja una peça important al primer equip, et podem preguntar pels objectius. Quins us marqueu pel que queda de temporada?

El millor és no posar-se objectius. Hem d’anar deixant passar el temps i arribar el més lluny possible en les competicions que ens queden. 

La Lliga encara és viable?

Estem a pocs punts del Reial Madrid i del Girona. Fins que no s’acabi l’últim partit de Lliga, no la donarem per perduda. 

I de la Lliga a la Champions. El Barça ha passat a quarts de final després de quatre temporades sense fer-ho. Quines sensacions et va deixar la classificació a Montjuïc?

Anys enrere mirava la Champions per la televisió i estar al camp va ser increïble. Ara, ens toca el PSG i tot l’equip té molta il·lusió de jugar els quarts de final i passar ronda. I seria un somni poder alçar la Champions. 

El París Saint-Germain era un dels rivals que preferíeu evitar?  

Arribats en aquests moments de la Champions League qualsevol rival és difícil. El nostre objectiu és jugar igual que en l’eliminatòria contra el Nàpols, on vam tenir moments bons de joc, per intentar passar de ronda. 

Les figures atacants són un dels punts forts de l’equip de Luis Enrique. Haureu de centrar molts esforços a parar noms com Mbappé, Dembélé, Kolo Muani...

Tots els equips que queden vius a la Champions tenen davanters molt bons. No solament el PSG, també el Manchester City, el Reial Madrid o el Bayern de Múnic. Però tinc clar que la defensa del FC Barcelona estarà molt bé contra ells.  

De la línia ofensiva a la defensiva. Com se'l pot atacar per arribar al gol?

Hem de desplegar el nostre joc, sense abandonar la nostra personalitat, i, d’aquesta manera, podrem fer mal a la defensa del PSG. Atacarem tots units. No solament els davanters podem crear perill, sinó també els nostres interiors han d’aportar en tasques ofensives per generar ocasions. 

Deixem de banda, per un moment, la voràgine de l’actualitat i de la pilota, per centrar-nos en el Lamine Yamal més personal. Què t’agrada fer quan no jugues a futbol?

Estar amb els amics o jugar a la PlayStation. 

He vist també que ets bastant actiu a TikTok, amb quin company t’agrada més crear-ne un?

Amb Balde, que compartim quasi sempre habitació en les concentracions. 

I quin seria el següent TikTok que t’agradaria publicar?

Algun guanyant la final de la Champions. 

Et resulta difícil compaginar els estudis amb el primer equip del Barça?

Tinc temps per fer les dues coses, m’ho puc compaginar bé. 

I tant personalment com professionalment, com t’imagines veure’t d’aquí a uns 10 anys?

Espero que al FC Barcelona i guanyant molts títols. 

I esperes algun dia aixecar-los com a capità?

Seria un somni per a mi ser el capità del Barça.