Kevin Punter: “Volia venir al Barça i formar part d’aquest equip”

Kevin Punter va ser el primer fitxatge de l’estiu. La seva arribada a Barcelona ha generat molta il·lusió a l’afició barcelonista i l’escorta nord-americà, amb passaport serbi, és candidat a ser un dels referents de l’equip de Joan Peñarroya. Després de les primeres setmanes de pretemporada, Punter destaca que l’adaptació ha sigut “molt fàcil”, ja que ha compartit moments de rivalitat a la pista amb jugadors com Satoransky, Laprovittola, Abrines i Jan Vesely. “Els conec a pràcticament tots i la relació amb els nous companys és molt fàcil”. I segons afirma, “estem ajustant les peces per fer un bon equip”.

A continuació recollim les declaracions més destacades de Kevin Punter en la seva primera entrevista amb Barça ONE, realitzada durant l’estada de pretemporada a Xina.

L’arribada al Barça i els objectius

“Vaig tenir l’oportunitat de venir aquí. Volia venir aquí i formar part d’aquest equip. Ha estat una decisió fàcil”. “La relació amb els nous companys és molt fàcil”.

“El primer que vull és guanyar aquí. L’Eurolliga, l’ACB i el màxim de títols possibles. Vull continuar millorant com a persona, com a jugador i donant la millor versió. Vull millorar cada dia, això és molt important per a mi”.

“Vull jugar on sigui! Quan era més jove, jugava de base. Però amb el temps he après a ser més versàtil. Ara puc ser base i tirador. Puc ajudar l’equip”.

Els somnis i l’estil de vida

“Quan era jove, el meu somni era jugar a l’NBA. Això és tot el que veus sent nord-americà. Però ara no sé quin és el meu somni. Moltes coses canvien, es tornen diferents, hi ha coses que no tenen res a veure amb el bàsquet. Els somnis que tenies de nen, no sé si canvien, però es tornen menys importants”.

“Quan era més jove, que no vol dir que ara sigui vell, m’agradava moure’m més, conèixer més països i equips. Però ara m’agrada viure amb més relax”.

“Tot a la vida és difícil. Jugar a bàsquet és difícil, arribar aquí també. Despertar-te cada dia per ajudar a la teva família, tot i que no juguis a bàsquet, també ho és. És la vida”.

“No soc seriós, només estic relaxat. M’agrada fer bromes, però me’n fan poques a mi. M’agrada estar relaxat. Tot i que m’ho diuen sovint, soc un persona tranquil·la, però no soc seriós!”

“Un dia normal, sense entrenament, intento estar a casa relaxat, jugant a videojocs, mirant la televisió o anant a comprar o a dinar fora”.