L’Avi fa 100 anys

El 29 d’octubre del 1924 va aparèixer publicat al mític setmanari barceloní d’humor esportiu Xut! (1922-1936) un acudit on sortia un ancià prim, calb i de barba blanca que personificava el FC Barcelona com el club més antic de Catalunya. Per bé que la imatge no portava cap signatura, es pot perfectament atribuir la seva autoria al genial dibuixant Valentí Castanys, creador de Xut! i la seva ànima durant els catorze anys d’existència de la publicació.

Amb el pas dels anys l’Avi va esdevenir un motiu recurrent de la revista, compartit per Castanys amb altres col·laboradors com el destacadíssim Ricard Opisso, un dels millors dibuixants de la història de Catalunya.

L’Avi, anatòmicament expandit pels triomfs barcelonistes, va saltar amb el temps de les pàgines de Xut! (desaparegut a l’inici de la Guerra Civil) a diverses publicacions esportives com El Once (un altre cop gràcies al llapis de Valentí Castanys), Vida Deportiva, Dicen... i moltes d’altres. A partir de l’any 1956 va destacar la popular versió de l’Avi de Josep Peñarroya a les pàgines de la revista Barça.

Incorporat oficiosament com a símbol vivent representatiu del FC Barcelona, l’Avi ha estat vinculat a les més importants efemèrides de l’entitat. La seva inconfusible figura ha aparegut als butlletins del Club, a les celebracions dels diversos aniversaris, cartells de partits (del primer equip i de l’Associació de Veterans), auques, insígnies i fins i tot com a disfressa dels aficionats. A més, una escultura de l’Avi, obra de Josep Viladomat, s’alça des de l’any 1972 davant de La Masia del Camp Nou com a representació del sentiment barcelonista i a la vegada com a símbol de la història i el futur de l’Entitat.

Des de l’any 1984 el senyor Joan Casals Boixader (Guardiola de Berguedà, Barcelona, 1933) es va fer molt popular al món barcelonista personificant la figura de l’Avi arran de la disputa del Trofeu Joan Gamper d'aquell estiu. Aquell dia, Joan Casals va anar al Camp Nou vestit amb la samarreta blaugrana i una barretina, cosa que, sumat als seus trets físics, va fer que gran part de l’afició l’identifiqués com l'Avi del Barça.

Casals va ser reconegut el 2007 com a representant oficial del Club en les trobades de Penyes. Va morir el 14 de febrer del 2024.